divendres, 5 de febrer de 2010

LES PENSIONS DE LA CRISI


Aquesta setmana que acaba, l'economia espanyola ha tocat fons i és la darrera de l'Eurozona. La classe treballadora, els economistes assenyats, l'oposició política, la Unió Europa, el Fons Monetari Internacional, l'O.N.U.... tothom ha perdut la fe en la ministra d'economia, Elena Salgado, i, fins i tot, amb el president Zapatero que -de perduts al riu- fa romeries als Estats Units per pregar en veu alta i llegir versicles del Deuteronomi.

Després de més de vint-i-cinc mesos seguits amb una caiguda en picat dels nivells de producció, Espanya serà l'únic estat de la Unió Europea amb creixement econòmic negatiu segons totes les previsions per al 2010.

Les coses estan així i s'han d'afrontar com venen. Ja no val aquella famosa frase de Laporta, l'encara president del Barça, que diu Al loro que no estamos tan mal, per aplicar-la a l'economia: d'acord?

Per tant, tots convindrem en que s'ha de prendre mesures, per doloroses que siguen i quan més consensuades millor per eixir d'aquesta crisi global i, sobre tot, de la malaltia econòmica local. És per això que cal debatre sobre els pros i els contres d'endarrerir la jubilació, dels pros i contres dels càlculs de les pensions, dels pros que trobem en la necessària diversificació econòmica, dels contres que trobem davant el lamentable espectacle del malbaratament dels fons públics... Però els nostres polítics, encara que està molt lleig generalitzar, sembla que viuen a un món apart dels ciutadans, que parlen un llenguatge diferent i que, en definitiva, només pensen en les eleccions i en les enquestes.

Els ciutadans amb sentit comú tenen clar que, guanye qui guanye les eleccions, no serà fàcil eixir de la crisi. Per una altra banda, l'allargament de l'edat de jubilació pot perjudicar, encara més, la incorporació dels joves al mercat laboral. Però una cosa que no acabe d'entendre són les crítiques davant la proposta del canvi en el càlcul de les pensions...

Per exemple, quants vila-realencs entre els 45 i els 55 anys han perdut el treball a la ceràmica als dos darrers anys? Molts, moltíssims. Quants d'ells voldran -en arribar als 65- que els calculen la pensió comptabilitzant no solament els últims 25 anys treballats, sinó tota la vida laboral? Segurament, tots. Per què? Perquè calcular només els darrers quinze anys treballats perjudicarà, majoritàriament, tots aquells que ingressen a l'atur durant els darrers anys de vida laboral.

Als únics que beneficia calcular, només, els darrers 15 anys de vida laboral, evidentment, és a tota l'anomenada classe política, de dretes i d'esquerres, és a dir, la que ens ha submergit en la major crisi econòmica de la història i que no ha tingut cap inconvenient en aprovar, per consens, unes pensions de multimilionaris per a qualsevol diputat -estatal o autonòmic- amb l'únic mèrit d'haver estat elegit en unes llistes tancades i ser poc incòmode al líder del partit.
===================================================================

6 comentaris:

Anònim ha dit...

La gent ha de prendre conciència, vénen temps molt difícils per a la província de Castelló, i fer fóra als Camps, Fabres, Alartes, Colomers, Ruberts, Benllochs i altres... que pensen més en els interessos del partit que en les necessitats generals

Anònim ha dit...

Fer fora a esta gent es força difícil si tenim gent com a Mª Gràcia que no va dubtar en donar-li l'alcaldia a Vilanova (PP) malgrat que els que la vàrem votar ho fèrem pensant que votàvem a un partit nacionalista d'esquerres.

Alberto Ibáñez i Mezquita ha dit...

"No es pot legislar basant-se en els crits de les tertúlies televisives ni els cafès dominicals. Això provoca demagògia i populisme minvant així la nostra més que dèbil democràcia" deia fa uns dies al blog, a més, no podem fer política a curt termini.
Aquí el PPSOE governa amb una curta mirada, la mateixa que té una legislatura, hi ha problemes que no poden ser solucionats així.

A la carrera,de la que tants es burlen ja que qualsevol pot ser governant, o almenys, polític (així ens va), vam estudiar la transició demogràfica i la situació demogràfica de l'estat espanyol. Però, no fa falta estudiar cap carrera per a veure que la situació ha canviat, i canviarà als propers anys.. vivim a l'estat més envellit de la UE, per tant, cal modificar l'edat de jubilació ( en alguns oficis), potenciar la natalitat, conservar la immigració. I crear ocupació, és a dir, millorar l'ensenyament públic perquè la economia industrial ha passat per a nosaltres i cal començar el camí cap a la economia del coneixement. Ja que algú s'ha obstinat a salvar aquest sistema que un cop més ha fallat.

TONI PITARCH ha dit...

Després de la fallida de la Borsa de Nova York, al 1929, Hoover va perdre les eleccions (1933) perquè els nordamericans votaren un "nou Mesies" (Franklin Delano Roosevelt) i una nova "religió" (el New Deal basat en Keynes). Resultat: els Estats Units no van eixir de la crisi fins el 1945, és a dir, després de guanyar la Guerra Mundial.

Ara, evidentment, vivim a una altra època, però els tertulians mediàtics s'encaboten en vendre'ns un fals mesies (Rajoy?) que predica una antiga i falsa religió (el neoliberalisme salvatge?):
laissez faire, laissez passer ...i si tenim pèrdues, prejubilem i que paguen els treballadors totes les pensions, les de Telefònica, les del BBVA i les de tots els jubilats joves que han enriquit els amics a qui van regalar algunes empreses públiques.

Als propers anys faran falta molts immigrants per compensar el buit demogràfic que deixarà la generació del baby boom (els que ara tenen entre 40-50), però abans s'haurà de crear ocupació i, com molt bé dius, això passa per una futura societat del coneixement que -mirant la classe política que ens ha tocat sofrir o que hem votat- no se veu vindre per enlloc.

Pensa en el neandertal d'anit, per exemple,... qui l'alimenta, encara?

Sorní 7 ha dit...

Potser siga una barbaritat, però el relat dels fets pot ser el següent:

1.- Hi ha una crisi mundial, on els bancs d'inversió més poderosos, com ara el Lehmann Brothers fa fallida, a causa de la sobrevaloració dels seus valors immobiliaris (Florida, Michigan...)

2.- Hi ha un cataclisme bursàtil i els mercats financers s'ensorren. L'Estat (els Estats) han d'eixir corrents a salvar els especuladors (i altres bestioles de Déu) i sobretot... Els estalvis que la gent "normal" té als bancs i caixes.

3.- Europa es veu molt afectada per la crisi: El banc britànic Northen Rock fa fallida, a l'igual que el Banc d'Escòcia i altres entitats franceses (Dexia...), belgues, holandeses, alemanyes... Caiguda total del sistema financer islandés...

4.- La crisi mundial - europea pren foc dins l'economia de l'Estat espanyol, on ja hi havia tots els ingredients per a què el foc s'estenguera sense control: la superbombolla immobiliària especulativa, els fills/es de la qual són els "trope-cent-mil" camps de golf, habitatges i parcs temàtics que ens havien de dur a la glòria i que ara ja NO tenen comprador.

5.- Dins l'Estat Espanyol és el País Valencià el territori més afectat per la crisi per l'aposta embogida per un model "súper" insostenible d'edificacions a tutti pleine, mà d'obra poc qualificada i cap a un turisme de masses, "súper massificat" (vegeu el cas de Torrevieja i els ratios de criminalitat...).

6.- El País Valencià arriba a la taxa d'atur del 22% i un PIB per càpita equiparable al de Melilla. Descens de posicions en el conjunt de l'Estat... Aragó i altres territoris tradicionalment "endarrerits" ens passen al davant. Fallida total del model econòmic valencià. Les caixes valencianes tremolen, però ací "Xiquets no passa res: Viento en popa i a tota vela: America's Cup; Formula One; Golf Master's; i sobretot "AGUA" que a més de fer la vista clara... si és de l'Ebre farà el miracle de fer-nos a tots rics, desvetllats i nets.

7.- Dins el País Valencià, les comarques del "cluster" tauleller pateixen encara més la crisi, acomiadaments en massa i en degoteig. Resultat: Les taxes d'atur més elevades de la "Comunidàs".

8.- Vila-real rep l'impacte total de la crisi per la seua dependència absoluta del taulell i la destrucció del sector agrari.

9.- Conclusió: Si la crisi mundial fora un terratrèmol, Vila-real seria l'epicentre... Si jo fora de la National Geographic, enviaria un equip a Vila-real per tal que esbrinara qui ha estat el "guapo" que va prémer el botó de la bomba de neutrons econòmica.

10.- Està clar que açò va de veritat (no és un simulacre de crisi): Així que cal canviar. Tothom. Cadascú des de les seues possibilitats No és una tasca només de l'Estat o d'uns hipotètics "empresaris". En Resum: "La festa s'ha acabat i ara cal arreplegar els cubates que hi ha per terra, els vidres, els cigarros... i passar una llarga estona sense tastar l'alcohol, per a que passe la ressaca"...

Anònim ha dit...

Molt bon resum de la crisi. Vila-real sempre ha estat un poble de llauradors que, darrerament, s'havien dedicat a conrear taulells: què sabien els pioners del món de la indústria, quants idiomes parlaven els primers comercials, quina qualificació tenien la major part dels treballadors? Fins ara tot s'ha fet a base de "bona voluntad" i prou... i per això ha fracassat el monoconreu taronjaire i el monconreu del taulell, perquè no s'ha sabut diversificar a temps, ni invertir en I+D+I.
Després d'aquesta crisi, res serà igual: s'ha acabat la bona voluntad, ha arribat la deslocalització i la cobdícia empresarial... De què treballaran els vila-realencs que no puguen emigrar?

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2021/22 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2021/22 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes