GLOCALITZACIÓ POÈTICA

Lleixant a part l'estil dels trobadors
qui, per escalf, trespassen veritat
e sostraent mon voler afectat
perquè no em torb, diré el que trop en vós.
Tot mon parlar als qui no us hauran vista
res no valrà, car fe no hi donaran,
e los veents que dins vós no veuran
en creure a mi llur arma serà trista.
L'ull de l'hom pec no ha tan fosca vista
que vostre cos no jutge per gentil;
no el coneix tal com lo qui és subtil:
hoc, la color, mas no sap de la llista.
Quant és del cos menys de participar
ab l'esperit, coneix bé lo grosser:
vostra color i el tall pot bé saber,
mas ja del gest no porà bé parlar.
Tots som grossers en poder explicar
ço que mereix un bell cos e honest:
jóvens gentils, bons sabents, l'han request
e, famejants, los cové endurar.
Lo vostre seny fa ço que altre no basta,
que sap regir la molta subtilea.
En fer tot bé s'adorm vostra perea.
Verge no sou perquè Déu ne volc casta.
Sol per a vós basta la bona pasta
que Déu retenc per fer singulars dones.
Fetes n'ha assats molt sàvies e bones,
mas compliment dona Teresa el tasta,
havent en si tan gran coneiximent
que res no el fall que tota no es conega:
a l'hom devot sa bellesa encega,
past d'entenents és son enteniment.
Venecians no han lo regiment
tan pacific com vostre seny regeix
subtilitats que l'entendre us nodreix
e del cos bell sens colpa el moviment.
Tan gran delit tot hom entenent ha
e ocupat se troba en vós entendre
que lo desig del cos no es pot estendre
a lleig voler, ans com a mort està.
Llir entre cards, lo meu poder no fa
tant que pogués fer corona invisible.
Meriu-la vós. Car la qui és visible
no es deu posar lla on miracle està.

Després del fracàs de la Internacional Comunista, amb la caiguda del Mur de Berlín a la darrera dècada del segle XX, i de la primera davallada de la Globalització Capitalista, amb la crisi econòmica mundial de la primera dècada del segle XXI, hem d'apostar, decidídament, per la Glocalització Poètica, és a dir, per revaloritzar el producte autòcton (local) a nivell mundial (global) tot apostant per la creativitat i els creadors (clàssics i avantguardistes), l'economia productiva no especulativa i, en definitiva, per la democratització de la societat del coneixement.

Ausiàs March va nàixer a Gandia (La Safor) al 1400, és a dir, amb el temps just per vore nàixer el Segle d'Or Valencià i va morir, precisament, a València, Cap-i-Casal, un 3 de març de 1459, és a dir, ara fa tot just 551 anys. Aquest cavaller medieval, originari d'una família de la petita noblesa, va guanyar-se un lloc a la Història com un dels poetes més importants de la Literatura en català i antecedent d'una Literatura Renaixentista, del Quattrocento. La il·lustració de la capçalera és la Taula de Sant Sebastià (segle XV), atribuïda a Jacomart, de la Col·legiata de Xàtiva que, fins temps ben recents, sempre s'havia venut com un retrat del poeta.

Per recordar aquest Príncep de les Lletres Valencianes, l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València presenta aquesta vesprada, a boqueta nit (20 h.) el I Festival Internacional de Poesia, dirigit per Àlex Susanna.

El festival està concebut com un gran concert polifònic en què figures de la poesia europea contemporània recitaran en les llengües més diverses: Rosa Alice Branco (portuguès), Marc Granell (català), Saskia de Jong (neerlandès), Felipe Juaristi (basc), Nikola Madzirov (macedoni), Carlos Marzal (castellà), Jean Portante (francès), Ponç Pons (català) i Lasse Söderberg (suec).

És a dir, com sempre ha passat al llarg de la història, la decadència econòmica aguditza l'enginy: ha començat la Glocalització Poètica. Passa-ho!

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&