Temps enrere, al Centre de Restauració de Béns Mobles de Valldoreix (Sant Cugat del Vallès), es va analitzar la tomba del rei Pere II el Gran trobant-se, al sarcòfag, un petit saquet amb un grapat de cabells. Als estudiosos de l'època medieval, els va sorprendre que aquest ritual -datat en èpoques més remotes- es practicara als monarques de la Corona d'Aragó fins la Baixa Edat Mitjana (segles XIII-XV).
Aquesta setmana, enllaçant amb la notícia anterior, la premsa s'ha fet ressò del pressumpte floc de cabell de Jaume I, El Conqueridor que Fèlix Millet, El Corrupte conservava a l'Orfeó Català... Serà de Jaume I? Serà d'un qualsevol? És Fèlix Millet fan de Salvatore Adamo, aquell cantant italià-belga dels seixanta? Un mechón de su cabello, aún conservo para mí... Un mechón de su cabello, que por fin encontré...-cantava... I també Y mis manos en tu cintura, pero miramé con dulzor... aquesta darrera és una altra!
Es dóna la circumstància que com la tomba de Pere II, al Monestir de Santes Creus, mai fou assaltada -perquè, entre d'altres raons, estava coberta amb una llosa de pedra de centenars i centenars de quilos-, les proves d'ADN que se li fan actualment serviran per comparar-les, per exemple, amb el suposat floc de cabell del nostre rei fundador.
Després de la seua mort, al terme d'Alzira -de camí entre Xàtiva i València-, el cadàver de Jaume I ja va patir les anacoretes abans d'arribar al seu destí, és a dir, el Monestir de Poblet (inicialment soterrat a la catedral de València). L'exèrcit napoleònic (1809) va expulsar els monjos -que tornaren al cap de quatre anys- i després va arribar allò de la desamortització dels béns eclesiàstics... sempre i quan no representaren res pels castellans?
El Monestir de Poblet, és a dir, l'Escorial de la Corona d'Aragó va patir un atac directe des del govern liberal, jacobí, centralista i nacionalista espanyol de Madrid a la primera de canvi. El mateix va passar amb el Castell del Papa Luna a Peníscola (reconvertit en corral per al bestiar), etc.
Durant molts anys, tot el patrimoni dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó (mai els de la resta de l'Estat, que conste!) fou saquejat, malbaratat i destruït. Naturalment, els Panteons Reials tampoc se salvaren d'aquestes accions i la tomba de Jaume I (després restaurada per Frederic Marés, a partir de la gestió de la Generalitat de Catalunya al temps de la República) fou la diana dels depredadors de la història.
Ara mateix se pot comprovar si les anomenades relíquies històriques són reals, reials o fictícies i, per sort o per desgràcia, estem obligats per llei a conservar el patrimoni perquè, vullguem o no, el nostre llegat històric (sí, sí el de l'antiga Corona d'Aragó, dels Països Catalans... digueu-li com vullgueu!) comença a ser un atractiu turístic de primer orde -a més del sol-i-platja- després de tants anys d'enderrocs i nova planta, de centralisme i imposició, ha començat el temps de la restauració arquitectònica a partir de la innovació en idees, d'assajar plantejaments plurals de futur però, sempre, arrelats en el respecte a la cultura, al passat sempre recent...
...........................................................................
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada