dilluns, 21 de juny de 2010

LES ALQUERIES



El terme històric de Borriana abraçava els actuals de la pròpia ciutat costanera (Borriana, la teua mar) a més del de Vila-real i l'actual de Les Alqueries que es segregà del de Vila-real el dia 25 de juny de 1985. Als antic nuclis de població de Bellreguard, Bonastre i Bonretorn -que, a partir de 1274, formaren part del terme de Vila-real per manament del rei Jaume I- es va anar conformant un sentiment de poble que, passats els anys, s'accelerà a finals del segle XIX i, sobre tot, durant les primers dècades del XX, quan certa prosperitat econòmica també va vindre acompanyada de la incomprensió per part de l'Ajuntament de Vila-real.

Durant la Segona República es va construir una escola pública que, ara mateix, és un centre cultural per al gaudi dels més joves, així com certes infrastructures que acabaren de consolidar el vell sentiment. Després del parèntesi de la guerra civil i el franquisme (1936-75), on tota reivindicació de qualsevol tipus quedava prohibida per decret, les reivindicacions independentistes retornaren amb la mort del dictador: pregunteu-li a Baptista Carceller (primer alcalde democràtic, 1979-83) que ho va viure/patir en primera persona. Les Alqueries continuava dintre del municipi de Vila-real però ja havia assolit els 2.500 habitants, és a dir, molt més que la major part dels pobles i llogarets de l'interior de les comarques de Castelló, compartia estació de ferrocarril i línia telefònica amb Borriana, però la idea dels seus habitants era reafirmar la seua voluntat de constituir-se en municipi independent: així, la població oficial de Vila-real, directament, va baixar dels 40.000 habitants als 37.500 d'una tacà...

Potser alguns vila-realencs, la majoria, va entendre la segregació de Les Alqueries com un gran desastre econòmic per a les dues parts però, 25 anys després, les aigües de l'harmonia i el veïnatge han tornat a transcórrer per on solien i, fins i tot, s'ha pogut observar als darrers anys com hi ha hagut cert transvasament de població des de l'antiga metròpoli (¿?), Vila-real (que ha patit en les seues carns d'asfalt i serveis públics, un creixement salvatge durant la darrera dècada, al ritme d'un increment demogràfic de mil habitants per any) fins la petita, però ben dissenyada, nova ciutat de Les Alqueries amb amples voreres i nous vials que discorren, tranquil·lament, pel bellmig d'adossats, xalets i luxosos habitatges que han aparegut com els bolets durant els darrers anys.

Si no coneixeu la jove ciutat, l'antic llogaret de Vila-real, ara teniu l'ocasió que us brinda el Programa de Festes commemoratives del 25 aniversari de la constitució de Les Alqueries com a municipi independent. Enhorabona als alqueriencs!
=======================================================

3 comentaris:

Anònim ha dit...

España, 2 - Honduras, 0

Se enfrentaban los dos peores equipos del Mundial, con cero puntos y cero goles entre ambos tras dos semanas de torneo. Finalizado el choque, España vuelve a ser campeona del mundo y Honduras plantea la célebre incógnita sobre cuántas selecciones no deberían haber llegado a Sudáfrica.
Desde que España entregó la gloria a cambio de las matemáticas, somos obligadamente resultadistas.

Gracias a sus dos goles, cualquier victoria ante Chile le clasifica para octavos. Ha aprobado el test de estrés. Sergio Ramos ofreció algo más que un cambio de peinado, Torres no ofreció nada, y de Villa hablaremos en párrafo aparte. Los españoles han debutado en el Mundial con un partido de desventaja.

Los datos deportivos no son siempre los más relevantes. Los hondureños pueden presumir del hotel más barato del Mundial, a 75 euros la habitación. Por lo visto anoche, les urge abandonar ese ascético alojamiento. Entrarán en los anales del Mundial por haber seleccionado a tres hermanos, nos ahorraremos el chiste de que en ese país cuesta reunir a once personas sin vínculos familiares. De hecho, ni se inmutaron conforme arreciaba la tormenta.

Honduras tiene tantas limitaciones que no le cabe ninguna más. Sin embargo, sólo un jugador perforó repetidamente su muralla de papel. Villa fue el gran error de Madrid y Barça hace un año. Su fútbol dice lo que piensa. No marca para nosotros, necesita el gol para sobrevivir. Combate por su subsistencia como los replicantes de Blade Runner, su intensidad agónica contrasta con el distanciamiento del marco de todos los jugadores, empezando por los delanteros. El penalty fallado por el neobarcelonista nos puede costar el primer puesrto del grupo, pero nadie lo habrá sufrido tanto como él.

El bullicioso Navas conectaba con la España clásica, que siempre perdía épicamente. Su pundonor estéril define el fútbol de fogueo que ocultó el marcador real. El equipo de Del Bosque necesitaba una Honduras facilona para que los heraldos de la hipérbole vuelvan a hablar de la generación más lograda desde la tripleta de Dalí, Lorca y Buñuel, aunque ahora en una actividad seria. Quienes no atisbamos todavía ningún motivo para el entusiasmo, expreesaremos un ruego minimalista.

Por favor, disparen a puerta.

Matias Vallés (Levante)

Anònim ha dit...

ESPAÑA NO ANDA FINA
La cátedra futbolera se tambalea. Las dos apariciones mundialistas de la selección española han sembrado el desconcierto y los especialistas no se ponen de acuerdo. Unos, los patrioteros, otean el futuro con optimismo y aprecian en el juego de La Roja el espíritu que la llevó a conquistar la Eurocopa. Otros, los más críticos, aplican el razonamiento analítico y detectan que este equipo no es el mismo de Luis Aragonés, por mucho que Vicente del Bosque se niegue a resucitar el fantasma de las dos españas. (Otra vez el fútbol como metáfora de la vida, o como recreación de la historia). El caso es que la Selección anda en busca de la personalidad que adquirió en Viena y que, de momento, ha perdido. ¿Qué España nos aguarda? ¿Cual veremos frente Chile? ¿La de Mérimée, charanga y pandereta? ¿La de la furia -¡a mí el pelotón, Sabino, que los arrollo!- y la raza? ¿O la de la de Luis, el toque y la modernidad? No se sabe. De aquí al viernes, viviremos en ese sinvivir, pendientes de que se consagren los peloteros, de que se reivindiquen los extremos o de que Fernando Torres justifique a sus hagiógrafos. Por ahora no es fácil reconocer en esta selección a la de la Eurocopa. Ha perdido finura. Y hay que reencontrar un un rumbo. El que sea, pero ya.
J.V. Aleixandre (Levante).

Anònim ha dit...

Tinc amics a Les Alqueries. Bon poble. D'aquella època recorde que em van fer signar per evitar la segregació, jo només tenia 14 anys. Ara pense que no s'ha d'imposar res, que cadascú siga d'on vulga ser, i tots amics.

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2021/22 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2021/22 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes