Imputació, acció d'imputar, és a dir, atribuir a algú la responsabilitat, la culpa d'alguna cosa...
La província de Castelló ha estat notícia durant la darrera dècada gràcies al Villarreal C.F., el F.I.B. de Benicàssim i el culebrot protagonitzat per Carlos Fabra, l'encara president de la Diputació Provincial, imputat per la presumpta comissió de diversos delictes fiscals...
Durant els darrers 15 anys de mandat del president imputat, la província de Castelló ha passat de l'anomenat pleno empleo a ser una de les més castigades per l'atur a nivell estatal, de tenir unes infraestructures viàries molt deficients a seguir tenint-les per l'estil, és a dir, el gran poder polític que se li atribueix per part de l'opinió publicada a Carlos Fabra no s'hi veu enlloc; és més, la Diputació de Castelló és el paradigma de la inutilitat política d'aquesta institució decimonònica (implantada el 1812 per La Pepa, la constitució de Cadis) en un Estat de les Autonomies que, ahir, va donar el primer pas cap a l'abandonament de l'esperit neocolonial espanyol (iniciat per Felip V al 1707 i consolidat pel liberalisme jacobí al segle XIX) amb l'aprovació de l'ús de totes les llengües espanyoles al Senat (castellà, català, basc i gallec)...
De tota manera, a banda de la Imputació/Diputació de Castelló, tenim les altres dues diputacions valencianes amb uns presidents (Rus i Ripoll) que tampoc estranyen les visites als jutjats, per no parlar de Camps, del Gürtel i de totes les vergonyes que han d'amagar els polítics que manen a base de pressionar les empreses de comunicació que controlen (i no faig referència, només, a les públiques: qui no ha llegit mai l'ABC -abans del conveni amb el Mediterráneo- o La Razón totalment debades perquè n'envien vàries arroves a totes les escoles i/o instituts?, qui ho paga tot això?).
Com deia un comentari anònim, a l'anterior post, els polítics imputats durant tants anys, a banda de ser jutjats amb major diligència (perquè la Justícia quan és lenta, tampoc és justa), haurien de ser apartats per llei del càrrec fins la resolució judicial en ferm, siguen presidents, ministres, diputats o gestors d'una tinença d'alcaldia. Aleshores, amb sentència favorable a l'acusat podrien retornar a la política -no sé si per la porta gran- i, en cas de ser contrària, l'haurien d'enviar a complir la sentència on el jutge haja determinat, però, això sí, s'hauria de procurar, quan hi ha increments sospitosos de patrimoni pel mig, que no isqueren de la presó amb la bossa plena (com el Roldán o el Dioni), sinó tornant els diners en efectiu o en espècie (realitzant, gratuïtament, treballs per a la societat a la que han defraudat econòmicament i ètica).
No sé com acabarà la història de Carlos Fabra, però a les comarques de Castelló hi ha el pressentiment, entre els més pessimistes/optimistes (segons es mire), que potser no li passarà res... mentre Pachecho (aquell alcalde andalusista que passarà a la història per ser el primer en afirmar que La Justícia en España es un cachondeo...) no siga nomenat (pels polítics?) Fiscal General de l'Estat.
5 comentaris:
PATRAÑA DE NIÑATOS
Me pareció patética la cara y las declaraciones del Schleck cuando perdió el liderato el día que se le salió la cadena. Es evidente que muy contento no podía estar, porque perder el maillot amarillo por este motivo es triste. Pero que su enfado y sus declaraciones se debiesen a que Contador no le había esperado es incomprensible.
Puede que les parezca muy duro, pero me dio la sensación de que, como deportista, no sólo perdió el maillot amarillo, sino un poco de su dignidad. Ya lo leímos en La Contra en la que Jorge Barudy manifestaba respecto a la educación que damos a nuestros hijos: "A los niños se les hace creer que sus deseos son sus derechos", decía. Pero también creo que Contador es un individuo muy listo y pícaro. Ha entrado en el juego porque socialmente es necesario, es lo que está de moda. Aunque también ha quedado claro que pese a que no le disputó la etapa del Tourmalet a Schleck, no le ha devuelto los 39 segundos que le sacó.
Joan Golobart (La Vanguardia)
EUROPA LEAGUE
La UEFA admite al Villarreal en la Europa League
La inadmisión del Mallorca posibilita la entrada del Villarreal, que ha ya recibido la notificación oficial del máximo organismo del fútbol europeo. Esta decisión supone que el Villarreal debería disputar las eliminatorias de clasificación anteriores a la fase de grupos y cuyos partidos de ida están previstos para el 19 de agosto, mientras que los de vuelta están fijados para el 26 del mismo mes.
EFE
La UEFA da el sí al Villarreal
El organismo europeo comunicó ayer al conjunto amarillo su inclusión en la Europa League En un comunicado remitido al club se sustenta la elección del "submarino" para ocupar la vacante del Mallorca por ser el séptimo clasificado de la Liga
Ya es un hecho. El Villarreal CF jugará en Europa la próxima temporada. La buena nueva llegó ayer por fin al club amarillo en forma de comunicado oficial de la UEFA. El estamento con sede en Nyón remitió por la tarde a las oficinas del submarino una notificación en la que se certificaba la inclusión del conjunto villarrealense en la segunda competición continental en detrimento del RCD Mallorca.
Con la inadmisión del conjunto de Son Moix y, con el protocolo en la mano, la entidad presidida por Fernando Roig albergaba, eso sí en silencio, la esperanza de acompañar a Atlético de Madrid y Getafe en la Europa League. Así, ayer el tan esperado escrito con el visto bueno, firmado por el secretario general del organismo europeo, Gianni Infantino, llegó a las oficinas de La Plana Baixa.
El organismo presidido por el francés Michel Platini quiso dar por concluido el ya manido caso Mallorca otorgando al Villarreal, en calidad de séptimo clasificado del pasado curso liguero, la tercera plaza de la Europa League que quedó vacante hace tan sólo dos días cuando el Comité de Control y Disciplina de la UEFA retiró la licencia al cuadro balear amparándose en la delicada situación económica que atraviesan los mallorquinistas.
Para sustentar la decisión, que en el propio comunicado se advierte queda pendiente de si el Mallorca apela -medida que no cabe duda llevará a cabo incluso hasta los tribunales de justicia ordinaria, el ente decisorio se basa en lo establecido en el párrafo 2.12 b. de las normativas de la competición.
Dicho artículo justifica que en el caso de que un club no sea admitido "debe ser reemplazado por otro club de la misma federación, siempre y cuando cumpla con los criterios de admisión".
Tales criterios hacen referencia a la posición en la Liga: "Si el equipo que no es admitido no es el ganador de la copa nacional -Copa del Rey-, debe ser reemplazado por el mejor club posicionado en el campeonato nacional de liga", dictamina la normativa de la competición.
Ahora, y con el pasaporte para repetir participación un año más en la bisoña Europa League, al Villarreal únicamente le queda esperar que el Mallorca agote todas las vías posibles de recurso para ser equipo europeo de facto.
De hecho, desde Irlanda siguen con la cautela por bandera. El centrocampista Bruno definió el pasaporte europeo como "una cosa muy importante para el club, para nosotros, y para los aficionados" aunque abogó por la prudencia al señalar que "hay que ver si al final se concreta definitivamente".
En el punto de mira balear
Mientras en Vila-real huyen de la polémica y no entran a valorar su ingreso en la Europa League, titulares como "La UEFA echa al Mallorca de Europa y el Villarreal opta al puesto tras ser el instigador " o "Mallorca arde contra Villar y la UEFAÉ mientras en Villarreal están de fiesta" fueron la tónica predominante en Mallorca.
Y es que pese a que el abogado mallorquín, Luis Huerta, haya reiterado no tener constancia de una denuncia amarilla, un sector de la masa social del Mallorca ha llenado las redes sociales con grupos como "Villarreal equipo non grato en Mallorca" o "Que el Villarreal deje de denunciar al Mallorca, la UEFA es nuestra".
VICENTE BLAY (Levante)
El Villarreal había paralizado su calendario de amistosos cara a la segunda quincena de agosto con previsión por si la UEFA le otorgaba plaza en la Europa League, como así ha sucedido. Los amarillos estarán ahora más pendientes que nunca al sorteo del play-off previo a la fase de grupos, que tendrá lugar el 6 de agosto en Nyón (13.30 horas), donde conocerá su primer rival. J. L. L.
Ocultar la corrupció amb anticatalanisme
Estan ben desesperats, els del PP, el partit que prové dels abismes de la impune dictadura franquista. Estan tant desesperats que el mateix president Francisco Camps s´amaga covard darrere la pètria corpulència de Sant Jaume («¡Santiago y cierra España!») i li demana auxili –o impunitat!–, en comptes d´afrontar amb valentia democràtica el destí polític que ell mateix s´ha llaurat. Estan desesperats perquè no saben com ocultar el que són, perquè la immundícia ja els brolla per tots els albellons i no poden tapar-la ni amb la complicitat de tota la premsa afecta, que és molta i molt fidel. Als casos Fabra, Gürtel, Brugal…, a les amistats perilloses de Matas i Julio Iglesias, afegim els sobrecostos espectaculars de totes les seues grans obres, o la recent bancarrota de RTVV. Opacitat financera, sobrecostos i bancarrota. Hem de parlar només d´infinita i insuportable incompetència, o potser d´alguna cosa més greu? Quanta desesperació, la del PP valencià… I què fan quan la desesperació els ataranta els sentits perquè la realitat els acusa i els assenyala? Trauen el momo catalanista, la invasió catalana que amenaça de furtar als valencians la seua genuïna identitat. Els nazis cresqueren i es consolidaren assenyalant els jueus com a causa de la desgràcia alemanya. César Augusto Asencio, com en dies anteriors la portaveu del PP Isabel Bonig, agiten les banderes de l´anticatalanisme com a argument polític desesperat, més aïnes zitzània política, estratègia de sembradors d´odi, de gent incivil. Portem trenta anys escoltant-los bavejar la mateixa infame bromera. L´anticatalanisme, ja el va descriure perfectament el sociòleg Vicent Bello en el seu llibre La pesta blava, i va explicar en quin niu de serps de la història recent posaren a covar els ous els creadors i propagadors de l´anticatalanisme. Imitació del nazisme. I no hem de deixar de dir que l´anticatalanisme és una expressió d´antivalencianisme: el llop que mostra la poteta enfarinada a les ingènues cabretes, perquè òbriguen la porta confiades, i així el llop les devorarà. Qui siga burro —o cabreta ingènua— que l´albarden.
Parem atenció en quina llengua s´expressa l´anticatalanisme: sempre en castellà, ocasionalment en un valencià macarrònic. No debades l´anticatalanisme, en tant que expressió de l´espanyolisme extrem, assumeix el dictat d´aquella carta del rei Borbó als corregidors, en les albors de la nació espanyola, vençut i sotmès l´antic regne de València, en què els instava a imposar-nos el castellà dels vencedors: «Pondrá el corregidor el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará providencias más templadas y disimuladas para que se note el efecto sin que se note el cuidado». Heus ací el motiu ideològic, i nacional, del conseller Font de Mora quan agredeix l´ensenyament públic, en particular les línies en valencià, quan pren represàlies contra el món educatiu, com si el País Valencià fóra una dictadura bananera i ell un ministre d´assot i polaines. El PP, als valencians ens volen castellans i arruïtats, «para ofrendar nuevas glorias a España». Com li han «ofrendat» el nostre territori devastat per l´especulació immobiliària, com li han «ofrendat» les caixes valencianes. Però ara estan desesperats perquè són massa les evidències que els mostren com el que són: corruptes, intolerants, cínics… I diríem que han perdut qualsevol indici de decència moral, de sentit comú, de responsabilitat política, si no fóra perquè no poden perdre allò que mai no han tingut. Són tan menyspreables que encara ara, acorralats per la corrupció, intenten enganyar la població assenyalant els jueus, o com diuen ells, «los catalanistas, los radicales». Quanta misèria humana! Quanta indecència política! Quanta indigència moral!
Toni Cucarella (Levante, 17-08-10)
Publica un comentari a l'entrada