LA MALA EDUCACIÓ

El professorat i el Consell Escolar de l’IES Betxí han aprovat en Claustre Extraordinari i en sessió extraordinària del Consell el següent escrit de queixa al voltant de les retallades de grups i professors:

Des de fa vint anys, la societat ha sigut testimoni passiu del deteriorament de la qualitat de l’ensenyament a tots els nivells, especialment el secundari. El desprestigi de la tasca docent i de la utilitat de l'educació com a enriquiment personal de l’alumne ha acabat per fer, dels instituts, llocs a on una part dels adolescents aprenen a no fer res, a ser irrespectuosos amb els professors i amb altres alumnes, i a menysprear els coneixements bàsics de l'etapa escolar.

Aixó ha sigut acompanyat, per part dels nostres representants polítics, per discursos buits a on es carrega al professorat amb la majoria de la culpa, argumentant cínicament que no som capaços d’atendre la diversitat, de formar-nos pedagògicament i de transmetre coneixements interessants per als alumnes. Alumnes que, interpretant esta situació, han aprés a culpar als seus professors del seu propi baix rendiment, baix la concepció de que un professor és un funcionari que sap poc, treballa menys i que, quan no té vacances, passa les hores fent-li la vida impossible als alumnes, expulsant-los de classe només per parlar de les seues coses d’adolescents.

Ens trobem en que tot això ha sigut el brou de cultiu per al que ens ve damunt: un retallada de plantilla, un ERE amagat de un vint per cent del professorat, amb el qual la situació serà la següent:

- Les ràtios tornaran als 30-35 alumnes per grup, amb la qual cosa no només l’atenció personalitzada serà utòpica, sinò que les classes en primer cicle esdevindran hores perdudes: el comportament d’eixos alumnes ja fa molt difícil el compliment del temari fins i tot en grups desdoblats de menys alumnes, així que no sabem com resultarà el treball amb més de 30 xiquets per classe. A més a més, físicament les aules no tenen cabuda per a ells, així que hauran de seure molt més junts: és impossible mantindre l’atenció d’un alumne de 12-15 anys que té la temptació contínua de parlar amb els seus companys, i l’única mesura que podíem prendre davant eixa situació era la de separar-los, ja que la llei no ens permet cap altra alternativa realment eficient.
- L’optativitat del centre es reduirà al mínim: la majoria dels alumnes no podran cursar matèries adequades als seus plans de futur, malbaratant possibles eixides professionals. No sembla adequat cursar, per exemple, Literatura Universal, quan el que vols fer és Economia i Direcció d’Empreses, i així ens trobem molt més exemples.
- Les guàrdies també es retallaran: no podrem afrontar situacions conflictives en els patis, ni tampoc podrem abraçar la situació quan manque més d’un professor, o quan molts alumnes siguen expulsats de classe.
- Molts professors hauran d’excedir el seu horari lectiu i, degut a l’augment d’alumnes per grup, també el seu treball de preparació de classes i correcció de treballs o proves. Això, per suposat, cobrant una mitjana de 100 euros menys mensuals.
- Moltes assignatures tenen necessitats d’espai i material que ja no es respectaran. Per exemple, Tecnologia, Música, Dibuix o Informàtica: les aules tenen 16 ordinadors, o 8 taules de treball, o 20 taules de dibuix, i els grups són molt més nombrosos.
- Podríem nomenar assignatures fonamentals per als xiquets que, en la pràctica, es donaran de manera insatisfactòria i no els prepararan per a la seua futura formació.

Davant la situació de crisi, el més fàcil és retallar en Educació; a més a més, la situació d’interinitat d'una bona part del professorat els fa víctimes indefenses d’estalvis que suposen poc pa per a hui, i molta fam per a un futur que sembla molt negre. No tan sols per als professors, sinò sobre tot per a una societat que perdrà l’únic avantatge sobre altres societats: la qualificació i formació del seus ciutadans.

Per tot això, el claustre de professores i professors de l’IES de Betxí, i el Consell Escolar de l'IES de Betxí, fan constar el seu rebuig a les retallades, i no es responsabilitzen de les conseqüències de futur que tot allò puga implicar en una societat on el treball qualificat, l’educació i la socialització són els únics instruments de progrés fàcilment identificables. Si el que es vol és hipotecar el futur de la societat sense afectar el dèficit o els comptes de resultats, han oblidat que l'inversió en Educació estalvia molt més diners dels que demana.



Claustre de professors de l'IES de Betxí (Castelló)

Consell escolar de l'IES de Betxí (Castelló)

Juliol de 2010