divendres, 24 de setembre del 2010
CANDIDATS EN PERILL D'EXTINCIÓ?
Com afirma Inma Ranera, molts ens preguntem si és el candidat polític una espècie en perill d'extinció... De moment, encara queda algun clàssic amb el pretext d'usar la política com una ferramenta de transformació de la societat, però la majoria són gent mendicant d'un sou públic, una pensió generosa o una nòmina fàcil, és a dir, candidats que només aspiren a eixir a les fotos i/o figurar...
... I ens ho preguntem, en primer lloc, perquè de vegades o quasi sempre el resultat depén molt més de circumstàncies alienes que de la vàlua del propi candidat i/o els seu equip de treball i/o llistat electoral (per què va perdre les Eleccions Generals Rajoy al 2004? avui dia hi ha consens en afirmar que "gràcies" a les mentides d'Acebes, Aznar i Zaplana sobre el desgraciat atemptat d'Atocha). En segon lloc perquè hi ha partits que, a determinades circumscripcions electorals -com la de Castelló?-, no fan primàries sinó que l'elecció dels candidats (a alcaldes, diputats, etc.) és una atribució unipersonal del "califa" o mandamàs de la "taifa". I, en tercer lloc, perquè facen o no facen primàries, la política intrapartidista és, encara, més insufrible que la de portes cap a fora: a quin partit no hi ha cainites, frikis o gent de got i ganivet? Desgraciadament, jo també em pensava que en quedava un... i tampoc!
De tota manera, a Vila-real està el peix venut: un candidat i un partit disposat a renovar la majoria absoluta actual (el PP) contra una sèrie de partits, partidets i colles d'amics que aspiren a repartir-se la desídia de la progresia, l'esquerra i les alternatives utòpiques... Si a més, resulta que hi ha repetició de candidats, almenys als tres partits amb representació municipal (PP, PSOE i BLOC), ja sabem el resultat: més del mateix!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)
Els més visitats
-
En democràcia els pares i les mares poden triar per a les filles i els fills entre escola pública, concertada o privada. Durant ...
-
La Junta Electoral mitjançant el Boletín Oficial de la Província de Castelló va publicar ahir, oficialment, les candidatures municipals i a...
-
Adell, Bosch, Cardona, Ferrer, Grau, Gual, Mas, Nàcher, Nadal, Pitarch, Pons, Raga, Rubert, Roig, Ros, Sabater, Sala, Serra, Soler, Vidal, ...
-
PROCESOS Y CONTEXTOS EDUCATIVOS: ENTREVISTA A UN/A PROFESOR/A El presente cuestionario tiene como objetivo conocer la realidad ed...
-
Enllaç al programa de festes en pdf: complet i per a mòbil
11 comentaris:
LA SUPERVIVENCIA POLÍTICA PASA POR LLEGAR A ACUERDOS
Bloc e Iniciativa se andan buscando para sumar votos y ediles
Quieren presentar una lista conjunta en Castellón, Vila-real, la Vall d'Uixó y Cabanes
23/09/2010 ANA ARTERO
El Bloc e Iniciativa están aunando esfuerzos para intentar trasladar a varias ciudades de la provincia el pacto alcanzado en el ámbito autonómico y presentar así una candidatura conjunta, bajo el nombre de Compromís, en la capital de la Plana, Vila-real y la Vall d’Uixó. No será fácil por las evidentes diferencias políticas que se dan entre ambas agrupaciones, aunque las conversaciones internas ya han comenzado puesto que en los dos partidos son conscientes de que las previsiones de voto en las elecciones del 2011 no les son favorables.
Este es el motor de unas negociaciones entre nacionalistas e Iniciativa que hasta hace unos meses estaban prácticamente rotas en la provincia de Castellón. Las encuestas dejan entrever que la mejor manera de consolidar la presencia del Bloc en los ayuntamientos de la provincia es sumando a Iniciativa en un proyecto común. Se trata, en definitiva, de pura supervivencia política.
Los dos partidos apuntan un segundo motivo para justificar el acercamiento y que basan en “los buenos resultados†que está dando este pacto en el ámbito autonómico. Según detallan, se compaginan “estupendamente†y el resultado de su labor conjunta es “muy efectivoâ€. Como ejemplo citan el trabajo de oposición en Les Corts Valencianes, “una combinación de política agresiva y reflexiva con distintas formas pero mismo fondoâ€.
Por ciudades, en Castellón se han producido reuniones entre los colectivos e incluso se ha firmado algún comunicado de prensa conjunto. Enric Nomdedéu y José Pedregosa han reconocido que están hablando y buscando los puntos en común. En Vila-real es donde está más complicado debido a la crisis interna de un colectivo del Bloc dividido, por lo que Iniciativa no sabe cuál es su interlocutor. En la Vall d’Uixó el pacto está hecho, aunque falta determinar quién encabezará la candidatura, aspecto que en Cabanes está claro: habrá una lista de Compromís liderada por Carles Mulet (Iniciativa).
Mediterráneo
Desprestigio de la política
El desprestigio de la política se ha instalado entre nosotros y nada indica que vaya a abandonarnos en mucho tiempo. No pasa día sin que un suceso u otro venga a ahondar la brecha que separa al ciudadano de sus representantes políticos, a los que ve de un modo cada vez más ajeno. Sin duda, existen buenos políticos, personas que cumplen con su deber y que procuran hacerlo de la mejor manera posible. Por desgracia, estos hombres no se reflejan en las páginas de la prensa, de manera que es como si no existieran. El fenómeno es particularmente relevante en la Comunidad Valenciana, y me temo que el debate sobre política general que hoy se inicia en las Cortes no haga más que confirmarlo. ¿Les preocupa todo esto a los políticos? No lo creo.
La idea común que se tiene del político entre nosotros es la de un tipo aprovechado, que no padece las dificultades de la crisis y se pasa el día hablando por el teléfono móvil de sus asuntos o de los de su partido, mientras ignora los problemas públicos. Las informaciones sobre los precios del bar de las Cortes, publicadas por la prensa en los últimos días, han causado un profundo disgusto en la opinión pública. Quien piense que estamos ante un tema menor, se equivoca: el asunto, por su simplicidad, tiene la tremenda eficacia de las parábolas. El ciudadano no entiende que sus impuestos deban subvencionar el café de sus señorías, máxime en una situación de crisis económica. Que el suceso no haya producido ninguna reacción, revela el ensimismamiento en que vive la clase política.
La desfavorable opinión que la sociedad tiene del político se completa con el cuadro de la corrupción. Nadie duda que la Comunidad Valenciana es, en estos momentos, un territorio infectado de norte a sur. En contra de lo que creen los socialistas, esta mala imagen no afecta solo al Partido Popular: se extiende a la política en general, y provoca su desprestigio. El PP ha movido las piezas a su favor de una manera excelente, y el ruido que provoca no deja de favorecerle. La música de la corrupción suena igual en todas partes, pero no todo el mundo escuchamos la misma canción. En tanto no se pronuncien los tribunales, las cosas no cambiarán.
El PSPV asegura estar en contra de la corrupción, y alguna prueba ha dado de ello, aunque lo haya hecho de manera un tanto apresurada. Carece, sin embargo, de la valentía necesaria para cambiar las reglas del juego político, como tantos desearíamos. Obligados a elegir entre la ética y el poder, los socialistas valencianos optan por el poder, como demuestran en el asunto de Benidorm. Después de esto, ¿podemos creer en sus afanes regeneracionistas? Existen razones suficientes para acusar de cinismo al Partido Popular, pero nadie exige a los socialistas que se conviertan a su vez en unos cínicos. Al hacerlo, dan la razón a quienes les acusan de mirar solo por sus intereses. Un político como Ximo Puig -de larga trayectoria en el socialismo- ha llegado a proponer que la ética sea lo legal (!). Cuando la política se desliza por esa pendiente, los ciudadanos debemos echarnos a temblar. ¿Quiere decir el señor Puig que si los tribunales absuelven en su día a Fabra, a Camps, a Ripoll, deberemos aceptar que estas personas han tenido una conducta ética? A estos peligrosos extremos pretenden llevarnos los socialistas en su inconsciencia partidaria.
JOSÉ RAMÓN GINER (El País)
Hola
Anem a parts, els demes partits no fan primàries perquè els seus estatus no les preveu, es fàcil, en el cas del BLOC. La mateixa democràcia que et va fer regidor ara triarà el nou/nova cap de llista. No pots voler que la democràcia es un mal sistema quant no es dona la raó als plantejaments que defenses. Per acabar la democràcia es la que va decidir que no fores secretari local i es va triar un altra opció lliurement. Puc estar d’acord en que fa falta un canvi de lideratge en els politics (en tots) de Vila-real, peró com opinió, no faltant al respecte.
Anònim nº4: Jo tamé pense, com toni, que a tots els partits n'hi ha algun friki o algun cainita o gent de got i gavinet, però no veig que qüestione el sistema democràtic ni molt menys. Tu amb quin "insult" dels tres te sents més identificat?
Caso Gürtel
El juez levanta la imputación al sastre de Camps
Pedreira considera que José Tomás no conocía "la finalidad de las compras efectuadas por los imputados"
EFE / MADRID El juez instructor del "caso Gürtel" en el Tribunal Superior de Justicia de Madrid (TSJM), Antonio Pedreira, ha levantado la imputación a diez personas, entre ellas, el sastre José Tomás, que supuestamente confeccionó los trajes que la trama regaló a Francisco Camps y otros cargos políticos valencianos.
En un auto, al que ha tenido acceso Efe, Pedreira accede así a la petición de la Fiscalía Anticorrupción, y decreta el sobreseimiento provisional de la causa respecto a José Tomás, al considerar que no consta el conocimiento por parte del sastre "de la finalidad de las compras efectuadas por los imputados, así como si se correspondían o no con gastos propios de las empresas que representaban".
Corts Valencianes: Debate de política general
Compromís y EU acusan al presidente del Consell de ser un "escollo" para salir de la crisis
Morera le considera "el peor" jefe del gobierno valenciano de la democracia y Sanz denuncia que la corrupción se expande "como una mancha de aceite"
Morera ha arrancado con fuerza: "Es usted el peor presidente de la historia moderna de la Comunidad Valenciana, hay están los datos". El portavoz de Compromís ha acusado a Camps de hacer "un uso fraudulento de la democracia". "Solo vemos propaganda porque la política sin ética, deviene irreal, teatro", ha asegurado. Sin embargo, no ha mencionado en ningún momento ni el caso Gürtel, ni el caso Brugal, ni la imputación de Carlos Fabra, presidente de la Diputación de Castelló. Sí ha arremetido contra la política de grandes eventos: "Una exhibición obscena de una opulencia hortera, eso sí, con derecho de admisión para los militantes del PP".
Morera ha ofrecido acuerdos para reivindicar la deuda histórica, que ha cifrado en 3.400 millones de euros, para negociar un nuevo Estatuto de Autonomía o para impedir que el Almacén Temporal Centralizado (ATC) de residuos nucleares de toda España se ubique en Zarra. Tres ejemplos para recuperar la dignidad del pueblo valenciano, ha sintetizado.
Morera ha denunciado la barrera del 5% del voto autonómico para obtener representación parlamentaria y ha intentado cargar con solvencia. "Usted promociona un modelo de avaricia y especulación que nos ha convertido en líderes del paro", ha lanzado Morera.
El País.
Crec que Toni (l'autor d'aquest blog) és un home lliure que fa de la seua consciència el camí per a la seua conducta... I això, amic, no se't perdona; sobretot quan estem parlant d'estructures polítiques (els parits) temeroses de qualsevol canvi. Ací ningú pot obviar que les aparences democràtiques es mantenen, però caldria que reconeguérem que en el fons hi ha només un simulacre... Toni, tu que ets d’Història; no va ser així com els antics romans es van carregar la seua república (Res Publica)? Mantenien les formes i els rituals democràtics, però el poder, per no defensar-lo com calia, li l’havien transferit completament a l’Emperador...
Crec que les opinions que vessa Toni són de caire general i molt oportunes, tenint en compte el grau de desafecció cap a la política organitzada que mostren els sondejos demoscòpics. És que tothom està equivocat menys una petita elit escollida? I per favor, no fem una caricatura de les paraules de Toni: Ara resulta que només són democràtiques aquelles decisions que a tu t’agraden. Ho has sentit bé, Toni? T’ho repetisc amb mots més “nostrats”: Quan el Congrés Nacional de BLOC et va escollir com a l’únic membre del Consell Nacional procedent de Vila-real, allò fou una decisió democràtica / Quan el Congrés Local del BLOC de Vila-real no et va votar com a Secretari local, allò fou una decisió no democràtica (Darrere d’aquest maniqueisme grotesc que se t’imputa, intuïsc que s’arrecera només l’esmorteïda ombra de l’enveja).
Deixem les coses al seu lloc i no confonguem la democràcia amb l’aritmètica; defecte que inunda els partits polítics fins embafar-los amb una cega autocomplaença. Així és com torres més altes han vist els seus fonaments solsits, car havien descuidat les pedres que falcaven el seu cos (En “Argent”: Havien llançat a perdre la seua credibilitat).
Toni, tens un llarg "Viatge a Itaca" per davant... Ple d'aventures, que a bon segur et seran profitoses i eixamplaran els teus horitzons: Endavant! Hi ha moltes mars que creuar!
I tu saps que vaig a salpar d'un moment a una altre perquè és inevitable... però que conste que en "La Política" també he fet nous (i bons!) amics, molts bons amics com tu mateix, als que sempre ens unirà, com a mínim, la hipoteca d'una amistat a llarg termini forjada en aquells temps màgics on tot hauria pogut ser com ens imaginàvem, és a dir, més transparent, més àgil, més tots-a-una (¿una?), més pràctic, més racional, més il·lusionant, més interactiu, més participatiu, més obert... i no vàrem saber o no ens varen deixar.
Bon viatge pels carrers del país que mai hem fet...
Uff.. Un article fort. Un article que, certament, mostra la raó per la que la ciutadania ha deixat de creure amb la política, veure aquestos tres rostres altre cop... sense massa ànsies de canvi, més enllà d'una bona cadira... Però, certament si hi ha alternatives Toni, a Vila-real en temps rècord el col·lectiu d'Iniciativa s'ha consolidat i concorrem a les eleccions en solitàri, amb il·lusió i realisme, amb fortes ganes de canvi.
Però tu saps, com la majoria dels militants del Bloc, que la millor alternativa era Bloc + Iniciativa a les municipals, per consolidar un Compromís que ha funcionat de meravella a les Corts Valencianes.
I és una llàstima que la gent que només té un compromís amb la pròpia cadira, acabe fruint de la pau de la solitud davant, només, de la pròpia família... perquè és l'hora dels adéus abans que ens caiguen al damunt les runes d'una desfeta anunciada.
Publica un comentari a l'entrada