divendres, 29 d’octubre de 2010

LA BOCA DEL MASCLE...



Manel Fontdevila no és un cosí llunyà, ni tan sols és de Vila-real encara que ho podria ser, sobre tot, per aquest cognom tan familiar... Potser per això, potser pels seus acudits gràfics plens d'ironia, acidesa i bon/mal humor tracte de seguir-lo sempre que el temps m'ho permet... el cronològic, vull dir, no meteorològic de l'oratge, s'entén.

Aquesta setmana, si avui divendres no assistim a noves defecacions orals, ha estat plena de frases lapidàries i, veges tu, protagonitzades per "mascles" escriptors (Pérez Reverte, Sánchez Dragó) i, el que sol ser més habitual per desgràcia, pels polítics més "mascles" de l'arc reaccionari (o encara es mereix que diguem "parlamentari"?) com l'encara alcalde de Valladolid (el nom del qual no mereix ser recordat per la seua genital eloqüència) i encara militant del PP (els dirigents del qual sí que haurien de recordar-lo, sobretot a l'hora de fer-lo fora, juntament amb els corruptes, els presumptes i tots els que emmerden el trist panorama polític d'aquesta trista Espanya de la crisi moral, ètica i econòmica)... De tota manera, els acudits parlen per sí sols.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Contra Joan Solà

«Els diputats tenen la responsabilitat de fer que aquest poble no se senta subordinat.» «En aquest país no hi ha pau lingüística.»
Es mor un altre dels lingüísties de referència d'aquest país. Que en aquells articles de l'AVUI, almenys quan arribava a València, l'AVUI, acompanyat del suplement els dijous, denunciava la situació de la llengua per culpa del país que tenim, sobretot per cupa dels polítics que jugaven a subordinar el país. Fa unes hores que el propi tribunal superior (!) de justícia (!) català (!), ha dictat de nou contra la llengua, amb impunitat. Perquè ací, en aquesta subordinació de país no hi haurà mai pau lingüística, mentre ens governen els jutges per damunt de les democràcies. No sé si això solament que passa a Espanya, que els jutges tenen la capacitat, la competència, la potestat de tombar allò que els passe pels ous, contra allò que voten els pobles. No ho sé.
Quan va morir Fuster, o Guarner, o Estellés, per posar-ne uns quants d'homenots valencians com a exemple, els polítics s'apuntaven a les fotos davant el mort, la caixa i les banderes. Amb en Joan Solà, passarà també, que els polítics actuaran contra el mort, malgrat que voldran fer-se les fotos i aparaular unes quantes mentides amb les quals no hi creuen. Perquè tot aquests políticots que acabaran governant el virreinat, seran els responsables de la subordinació, perquè és el màxim que prediquen en la campanya. El que vol dir, també, predicar contra la pau lingüística, en favor dels jutges que, quan els passarà pels ous, es cagaran damunt el mort, el cos present, la llengua i el país sencer. Que és cagar-se en el que voten els pobles, mentre no siguem independents.
N'hi ha que plantarem cara sempre. Contra la impunitat dels jutges, d'una justícia feta a mida contra la llengua i contra el país.
Ara em sembla recordar com parlen de les bondats acollidores, aquells del requeté, un aital Goytisolo, i un altre, Vargas, premiats recentment amb els diners de tothom, dels no espanyols també, que enraonen d'una sola llengua, i una indivisible pàtria, ells que són els màxim defensors de les no fronteres, sempre que això obligue a acceptar l'espanyol com a única llengua del seu univers.
Sí, tot de polítics fent-se la foto de campanya, cagant-se en el mort i en el cos present de la llengua. Contra Joan Solà mateix.
Albert Dasí (Els blocs de vilaweb)

Raul Soria ha dit...

Toni estas be? ens han dit q has caigut!! :O Bueno recuperat promte ens veem el dilluns que no siga res Adeuu! Cuidat!

TONI PITARCH ha dit...

Estic prou bé després de pensar el que m'hauria pogut passar, sense ser fan de Marat ni escriure mai a la banyera: uns morats al muscle i al coll demostren que, de vegades, la higiene pot ser perjudicial per a la salut.
I és que després d'una setmana maleïnt la monarquia absoluta, els jacobins i Robespierre... m'ha vingut al pensament, de sobte, el terror, la guillotina, Marat, la banyera... sort que la Charlotte Cordier que m'ha ajudat és de casa i portava un tub de Trombocid, en comtes d'un ganivet.
Dimarts que ve, però, seguirem amb la revolució, Napoleó (el "hitler" del segle XIX) i, sobre tot, amb l'energia i els recursos que us poden portar a l'èxit a final de curs.
Gràcies per interessar-te, però ja saps que els vells rockers som com les males herbes... i demà cap a Burgos.

Raul Soria ha dit...

M'alegre que estiges be! Per cert el colp si que ha sigut fort xq Napoleo era l'any passat a mi m dones Geografia jaja :) Molt bo la referencia a Charlotte Corday :) Ens veem dema!

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes