El 12 de gener de 1706 és una data tan important, com desconeguda, per al poble de Vila-real, ja que, dades objectives en mà, mai havien mort 253 persones durant un mateix dia ni, per sort, ha tornat a passar, ni durant l'incendi del cinema de La Luz (que també va ser una tragèdia, menor encara que més recent), ni durant la guerra civil...
La implantació d'un règim militar que va acabar amb els anteriors Corregiments, el final del protagonisme polític de Vila-real com a ciutat de primera (amb la participació dels reprentants de la ciutat, com a membres del Braç Reial, en les Corts Valencianes abolides per Felip V), la pèrdua dels Furs i del Dret Civil valencià... com a conseqüència de la victòria de les tropes borbòniques de Felip V en la Guerra de Successió a la Corona Espanyola (1700-1713) són coses que, encara avui en dia, ens afecten directament i, sobretot, a la butxaca dels contribuents...
Exemples: l'actual Constitució Espanyola (1978), que tots els demòcrates acatem com a tal, només reconeix com a "territoris forals" Navarra i el País Basc i, per tant, els atorga el privilegi del concert econòmic (és a dir que els impostos que paguen navarresos i bascos se queden al seu territori i no són "solidaris" amb la resta d'autonomies com sí que ho són els impostos que paguem valencians, catalans, aragonesos o mallorquins), mentre nega aquest reconeixement als que, precisament, vàrem perdre els Furs durant aquella guerra tan injusta com cruel.
De fet, l'antic Regne de València va ser, de tots els territoris perdedors, el més castigat per Felip V ja que als Decrets de Nova Planta (juny, 1707) es va abolir, per mandat reial, a més dels Furs (que dataven del temps de Jaume I) també el Dret Civil... cosa que no va passar amb la resta de territoris i en els següents Decrets d Nova Planta que abolien els Furs d'Aragó (1711), Mallorca (1715) i Catalunya (1716)...
L'únic càstig simbòlic a la crueldat de Felip V amb els valencians, fou penjar el seu retrat de cap per avall al Museu de l'Almodí de Xàtiva (la ciutat més maltractada pel Borbó) quan el vila-realenc Carles Sarthou Carreres era el director (estiu de 1956).
4 comentaris:
gracies per recordar-nos la historia... a voltes ens oblidem de les coses roïnes que ens han passat... va ser una desgràcia molt gran per a tots els vila-realencs...
Gràcies a tu, i no es tracta de recordar només les coses roïnes, sinó de reivindicar allò que som, d'on venim, per saber on ens trobem i perquè... Per cert, t'he de regalar un llibre que vaig escriure ara fa 5 anys sobre els fets del 12 de gener... te l'has guanyat!
Ja quedarem o el faré arribar als teus pares... que els veig més vegades que a tu...
ok. gracies, el divendres ens vorem en la presentacio del llibre de vicent cerda. si vols portame'l?
Ens veiem demà divendres, d'acord!
Publica un comentari a l'entrada