Ha començat 2011 sense solució de continuïtat, sense solucions polítiques ni econòmiques, a fosques, sense que divisem, al fons, l'eixida d'aquest túnel de la crisi que, de moment, encara no sabem cap on va... Sense llums, sense lideratges carismàtics ni solvents, els conciutadans ens agafem a l'escepticisme lennonista (de J. Lennon, no lenninista, llegiu bé!, després de la caiguda del Mur de Berlín, del mite comunista, socialdemòcrata i, fins i tot, liberal, amb la intervenció de la banca al rovell de l'ou del capitalisme):
I dont believe in Magic
I dont believe in I-ching
I dont believe in Bible
I dont believe in Tarot
I dont believe in Mantra
I dont believe in Yoga
I dont believe in Communism
I dont believe in Capitalism
I dont believe in Hitler
I dont believe in Lenin
I dont believe in Mao
I dont believe in Adam Smith
I dont believe in Engels
I dont believe in Marx
I dont believe in Wall Street
I dont believe in Zapatero
I dont believe in Rajoy
I dont believe in Arms
I dont believe in Camps...
Però la solució ha d'arribar des de nosaltres mateixos. Vivim a una societat sense llums, sobre tot a Vila-real on mitja ciutat s'ha passat a fosques les festes de Nadal (un problema elèctric?, estalvi salvatge...), però també sense fums... Gràcies a la crisi, que no a les polítiques mediambientals de la Generalitat, la comarca de La Plana observa insòlita com, darrerament, està tornant l'oxígen a circular per les capes baixes de la Troposfera, és a dir, on abans tot eren mals fum i contaminació de les taulelleres i dels camions, amunt i avall, ara tot és silenci, per desgràcia!, i desaparició de fumerals.
També gràcies, sobre tot a Zapatero, el que subscriu va a estalviar-se una pasta en impostos indirectes i gastos farmacèutics degut a l'abandonament de la insalubre pràctica del consum de tabac: recorde que va ser després de festes, a finals de setembre, quan la cigarreta electrònica (Cigar-Clean) va substituir el caríssim paquet de Marlboro i, ara mateix, quan tinc la gola destrossada per l'abondonament d'un hàbit de vàries dècades, és quan ja no fume ni electrònicament... La veritat és que no he trobat cap milloria física, ho dic seriosament, però tinc l'avantatge que sempre em trobe alguna moneda solta per les butxaques, és a dir, d'aquelles que durant tants anys s'han perdut, solidàriament, per les ranures de les màquines del tabac i han contribuit, com a impost indirecte, en la sanitat, l'ensenyament i les polítiques d'Estat del Bennestar pròpies d'aquelles èpoques de fum, salut i prosperitat econòmica general... Ara, com dic, ja no fume, gràcies a una teràpia personal anomenada Aquí-sóc-jo, és a dir, sense hipnosi, ni pastilles, ni mentides, ni cintes de vídeo... la millora física, diuen, m'arribarà amb els anys.
Bon any 2011, encara que del futur pròxim no hem d'esperar res: els que donaven llum, ara ens la cobren caríssima... i ara que no hi ha fum, tots desitgem que els fumerals de les fàbriques tornen a donar senyals d'activitat, treball i feina per tothom en un entorn més pròsper i sostenible. Molta sort!
3 comentaris:
Jo et puc dir que la millora arriba, encara que poc a poc.
Quan arribes a trobar tots els bons olors que ara tens perduts, de la fruita, el menjar i fins i tot del tabac, sense donar-te conte, un dia diràs: que bona oloreta fa eixe tabac, aleshores estaràs millorant en tot, i ja voràs en la gola, jo vaig estar a punt de perdre el cant per culpa del tabac i ara desprès de quasi 11 anys pareix que comence a recuperar algo.
El que no hem de perdre mai son les ganes de viure encara que ens governe qui ens governe. Algun dia la cosa canviarà, i com be dius tu, la solució ha d'arribar des de nosaltres mateixos.
PD: Jo tampoc "dont believe in Camps...", de cap manera.
Gràcies, Carles, perquè les experiències són, al capdavall, les que valen... encara que cada casa és un món i cada cos un satèl·lit, però m'anima a seguir en la lluita contra el tabac el que me dius... ja que fa més de tres mesos i continue amb una gola pitjor que abans de deixar de fumar.
Sobre les ganes de viure, més que mai, home, açò del blog al capdavall és una mica de literatura, de tallar, enganxar i manipular cançons (en aquest cas la de Lennon) i sobre tot lliutar contra el fanatisme i els dogmes imposats sobre bipartidismes, salvadors de la pàtria i d'altres històries que ens venen als quioscos més propers.
Bon any i espere, molt prompte, poder cantar (malament) alguna cosa a mitges amb tu, com féiem en aquells temps de campaments, focs i Grand Rouge...
Toni, estic amb tu!
Amb una miqueta de desfasament temporal en relació a tu, jo també he començat a tallar amarres amb el tabac... (Què curiós, primer havia escrit "tabanc"... serà que cal un banc sencer per a pagar-lo?)
Voràs que va de bo. I, sí, la veritat és que, en general, hem començat l'any nou amb una certa precaució... Perquè els pronòstics no semblen ser els millors possibles.
L'any de la retallada? L'any de la pujada dels preus? L'any sense fums?
Deixem-ho córrer... Fumerals sense fum? Quin contrast per al nostre poble! I de moment, ací ningú no veu res... Hi ha gent que encara està en els temps del "monocultiu"... taronger o tauleller... Serà el 2011, l'any que descobrirem que ens fa falta un "policultiu" ben fet?
Publica un comentari a l'entrada