dilluns, 10 de gener del 2011
REAL LADRÓN, 4 - VILA-REAL, 2
D'acord en què el Vila-real té un planter curt per jugar tres competicions... La segona part d'ahir ho va demostrar. D'acord que no hem tingut, mai més, un estoper defensiu des de l'eixida de Josico i al centre del camp tots són artistes però falta contundència i mala llet. D'acord en què s'ha de millorar molt en defensa, sobre tot a baló parat (quin segon gol, senyor meu!). D'acord en què no s'ha de perdonar contra els grans i ahir, a la meravellosa primera part, el Vila-real va perdonar el Real Madrid...
Però tornem al circ del Bernabéu, on cada diumenge es perpetra un atracament amb totes les de la llei, és a dir, perquè els àrbitres tenen molta por -com ha dit Garrido- d'equivocar-se en contra del Real Madrid, però no cap d'equivocar-se a favor... han unflat els dos fenòmens portuguesos de la caverna: el pallasso de Mouriho (un entrenador que, com l'equip que entrena, enguany només pot pressumir de currículum, però no de practicar bon futbol) i el malcriat del Cristiano Ronaldo (a qui si lleves els gols de penal i els realitzats en fora de joc, se queda, com a molt, a l'altura de Rossi o de Nilmar perquè, això sí, tothom li reconeix que no és mal jugador)...
Després del regal del segon gol del Madrid, tot just quan acabava la primera part on, per primera vegada aquesta temporada, s'ha vist al Bernabéu què és jugar a futbol... el Vila-real va pegar una gran baixada física a la segona, on els frescos del barri (els jugadors del Real Madrid que s'havien permés el luxe de descansar dijous a la Copa del Rei) es van envalentonar en un corre-carrers sense cap disciplina tàctica (malgrat els canvis de Mou, tant alabats, però és que Lass tots sabem que és Pere Picapedra, encara que no ens vindria malament al Vila-real)... i quan el partit es juga de poder a poder, però 14 ó 15 contra 11, ja se sap com pot acabar tot: amb un tercer gol del fenomen de la naturalesa, precedit de dos clars fores de joc seguits, per no parlar de les segones grogues perdonades a Albiol, Sergio Ramos, Dia Maria, Marcelo, Xabi Alonso (el picapedra, no el futbolista que avui rebrà el Baló d'Or), etc.
Com sempre, els contraris pegant patades i les targetes per al Vila-real: Vergonya, cavallers, vergonya... Aquesta Lliga serà emocionant mentre continue alterada per les actuacions arbitrals ja que, a hores d'ara, el Real Madrid podria estar amb menys punts que el Vila-real, el València o, fins i tot, l'Espanyol: pregunteu als aficionats d'aquests clubs com els va anar pel Bernabéu... Però ja tornarà la Champions League i el que no volen vore els àrbitres espanyols, tal vegada ho voran els europeus que, sí potser, són tan roïns com els d'ací, però no s'equivoquen sempre del mateix costat.
Endavant, Vila-real, que hem de fer una eliminatòria especial contra el Sevilla!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)
Els més visitats
-
En democràcia els pares i les mares poden triar per a les filles i els fills entre escola pública, concertada o privada. Durant ...
-
La Junta Electoral mitjançant el Boletín Oficial de la Província de Castelló va publicar ahir, oficialment, les candidatures municipals i a...
-
Adell, Bosch, Cardona, Ferrer, Grau, Gual, Mas, Nàcher, Nadal, Pitarch, Pons, Raga, Rubert, Roig, Ros, Sabater, Sala, Serra, Soler, Vidal, ...
-
PROCESOS Y CONTEXTOS EDUCATIVOS: ENTREVISTA A UN/A PROFESOR/A El presente cuestionario tiene como objetivo conocer la realidad ed...
-
Enllaç al programa de festes en pdf: complet i per a mòbil
2 comentaris:
M'ha faltat esmentar la mala educació del pallasso Mouriño amb el show del seu "niño" i el clar penal no assenyalat a Rossi durant la primera part... que hauria apuntillat al Madrid amb l'1-3...
De nou, la antideportivitat i la manipulació periodística centralista donen la nota.
Lamentables vents de ponent.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada