UNA PASQUA ENTRE LLIBRES (Sant Jordi, 2011)

Per als lectors de La Plana de Castelló la Diada de Sant Jordi a Barcelona ve a ser com el Sexenni de Morella, és a dir, una festa on es pot participar cada sis anys, més o menys, és a dir, quan cau en dissabte i/o festiu.


Enguany hem tornat a tenir-ne la sort de repetir, després d'aquell 2005 quan acompanyàrem el vila-realenc Vicent Usó que s'estrenava en les signatures com a finalista del premi Sant Jordi 2004 amb Les ales enceses (premi que repetiria tres anys després amb El músic del Boulevard Rossini) i tinguérem la satisfacció de retrobar-nos amb Jaume Cabré que, no solament va treballar com a professor de Literatura a l'IES Tàrrega de Vila-real sinó que, fins i tot, es va iniciar com un dels millors escriptors actuals en llengua catalana amb Carn d'olla, una obra que va començar a escriure -segons el propi autor- al seu pis llogat de la Placeta Escultor Ortells de Vila-real, a la vora del saló de teatre de l'Agrupació Coral "Els XIII".


Com al 2005, el dia de Sant Jordi també ha caigut en dissabte, però no en un dissabte qualsevol, ja que el Dissabte de Glòria té el valor afegit d'obrir les portes d'aquesta setmana màgica que va de Pasqua a Sant Vicent, on la majoria dels valencians fa festa en contraposició, per exemple, a catalans i madrilenys. El dissabte 23, per tant, vam haver de matinar. De fet, quan ens disposàvem a eixir cap a Barcelona, només el campanar i quatre carrers principals començaven a erigir-se sobre la resta de la ciutat on havien desaparegut un alt percentatge de vila-realencs, encara somnolents per la humida Setmana Santa. Els núvols, apegalosos, ens acompanyaren fins la Ciutat Comtal, però van tenir el detall de mantenir-se penjats del cel durant tota la jornada ja que els llibres -i les roses!- passats -passades!- per aigua perden el seu encanteri inicial... i els electrònics ja se sap, apaga'ls quan ve el xàfec que es poden malmetre al primer llampec...


Aquesta vegada no ens hem pogut retrobar amb gent de l'entorn, llevat de dues il·lustres excepcions, ja que vam tenir l'ocasió de saludar, personalment, Eloi Moreno, el jove escriptor de Castelló que s'està obrint un merescut lloc al món de les lletres amb El bolígrafo de gel verde i la guanyador del premi Nadal de novel·la Alicia Giménez Bartlett que, a més de firmar-me la versió en català (que, per cert, li posa veu a La Pastora, el/la maqui protagonista, amb un llenguatge col·loquial que ve a ser una mostra del valencià d'Els Ports, cosa que no sé com hauran ressolt a la versió castellana) de On ningú no et trobi, va explicar-me que vivia a Vinaròs on, precisament, va acabar d'escriure aquesta exitosa obra.


I vam tenir la sort, perquè els escriptors famosos poden arribar a ser inaccessibles -també per Sant Jordi- a no ser que faces cua durant hores i hores, que Rosa Montero, Eduardo Mendoza o Maruja Torres ens signaren exemplars que havíem adquirit per compartir entre amics (de la lectura)...


El saber encara ocupa molt de lloc, i sobretot els llibres, per als que no tenim la sort i/o el poder adquisitiu per poder fer-nos amb una segona casa que descongestione els "papers" del pis... De tota manera, encara que l'hàbit lector és una cosa i la festa de Sant Jordi una altra (es veia molta gent i poques bosses plenes), no vaig poder resistir la temptació de fer-me amb un exemplar de l'Holocaust Espanyol de Paul Preston (m'havien donat la versió castellana que està molt millor enquadernada, però per la vesprada vaig decidir-me a canviar-lo per la versió en català ja que, segons explicava Hilari Raguer a La Vanguardia, conté un annex que no ve a l'altra) i, per suposat, de l'al·legat a favor de les insurreccions pacífiques de Stéphane Hessel, Indigneu-vos, que ha estat l'obra de no-ficció més venuda del Sant Jordi 2011 (tant en català com en castellà)...


L'obra més exitosa de ficció (tant en català com en castellà, perquè la cultura sempre és plurilingüe!), és a dir, la darrera de l'Albert Espinosa, Si tu em dius vine ho deixo tot, però digue'm vine, no la vaig comprar dissabte ja que, no és per fardar però fa temps que circula per casa, on som pobrets, però llegits, què li anem a fer...



Llegir és com caminar o practicar esport, costa posar-se, però quan ho fas sents la satisfacció de sentir com te vibren les neurones, se t'obre la ment, es relaxa el cos... però, a l'igual que l'exercici físic, hi ha lectures i llibres adaptats a les aptituds de cadascú perquè, sempre, s'ha de tractar de gaudir en tot allò que fem: hi ha lector/e/s compulsi/us/ves, n'hi ha de constants, ràpids, lents, n'hi ha que llig molt en vacances i molt poc la resta de l'any, n'hi ha que llig ficció, poesia, novel·la, assaig, n'hi ha que llig de tot... però l'important, és llegir quan siga, com siga i el que siga, perquè llegir no té cap contraindicació, potser el sedentarisme, però això des dels clàssics que ho tenen resolt: men sana (lectura), corpore sano (exercici)... Salut (física i mental)!