DILLUNS DE XULLA, FOGUERA I REXULLA

Després del diumenge en blanc que ens espera, encara que una minoria el viurà de blanc (per allò de l'estèril visita del Real Madrid que, com el Vila-real, ho té tot fet, amb els dubtes del Pichichi que volen dos cristians, un portugués i un argentí, i el tercer lloc que volen dos equips valencians), demà toca dilluns de xulla, foguera i rexulla... I és que, enguany, sembla que a Vila-real tothom ha embogit.

Els carrers, malgrat la crisi que ha portat sis mil vila-realencs a l'atur o, tal vegada, per això mateix, s'han mostrat tan animats com de costum, amb escasses irrupcions de polítics a la cacera desesperada dels darrers/primers vots. Per tant, hi ha, i per primera vegada en la història i -esperem!- sense que valga de precedent, dues xulles, dos dillunsos de festa i dos dimarts...

L'excusa: les eleccions i garantir el treball de les "escasses" forces de seguretat, és a dir, que Almassora, per exemple, té suficient Policia Local i Nacional i, en canvi, Vila-real no... aleshores, que passa ací?, que tenim uns polítics que no es fan sentir més enllà de la Tanda o del Pla Redó?, o que, oficialment, es reconeix que Vila-real és, directament, una ciutat maltractada pel govern central o de l'Estat i pel govern autonòmic o de la Generalitat? 

...Home, és que Almassora té menys habitants i, per tant, és més fàcil controlar una jornada electoral coincident amb el darrer diumenge de festes...

Voleu dir? No serà que Almassora, proporcionalment, té més serveis (en aquest cas policials) que Vila-real... A Vila-real tenim, darrerament, massa serveis deficitaris com ara l'ensenyament, la sanitat, la justícia, les instal·lacions esportives públiques, els vials de transport tant en les eixides com en les entrades a la ciutat: Onda en obres, a Castelló amb la rodona de la "muerte" (¿política?) de Cascos, a Borriana amb l'anunciat desdoblament des del Paleolític, a les Alqueries amb la tercermundista carretera nacional 340 d'un carrilet a cada sentidet)... i els serveis policials en una ciutat de Champions (la penya La Merla, presidida per l'amic Sancho, sí que s'ha fet un vertader casal de "champions"!) en són uns altres, entre tants: d'ací a quatre anys hi haurà que canviar altra vegada el programa de festes i tallar-les el mateix dia de Sant Pasqual? De vergonya!

Ara, si tenim que repetir el menú de les xulles de corder, les llonganisses i les botifarres a la brasa, amb el seu corresponent all-i-oli, tornarem a fer l'esforç... o, millor encara, per variar apostarem aquesta nit -ja que abans hem d'anar a contemplar l'encesa de la tradicional foguera (que ja des d'època medieval anunciava l'inici de la festa... enguany el tancament!) de Sant Pasqual- per la tradicional cassoleta de xulla al forn amb creïlles, com es feia el dilluns de la festa del carrer, i com es feia, a tota la Vila només dues vegades a l'any (per Sant Pasqual i la Mare de Déu de Gràcia), no tres, des de la recuperació de les festes populars (amb només una "P") pel primer Ajuntament democràtic que va presidir Baptista Carceller Ferrer.