Als darrers anys, quan l'augment d'estudiants (per l'atur i la immigració massiva) ha estat exponencial és, paradoxalment, quan més es parla de "fracàs escolar"... Potser passa el mateix amb la salut, quan més s'allarga l'esperança de vida (perquè vivim millor i estem millor alimentats) resulta que més es parla de malalties, de noves, d'estranyes, d'incipients, etc.
Eren altres temps quan, diuen, només estudiàvem "els privilegiats", encara que això de repetir regals el dia de Reis (d'un any a un altre), no celebrar mai els aniversaris sinó les onomàstiques o no haver tingut mai vehicle propi fins aprovar les oposicions són símptomes, supose subjectivament, de tot el contrari, perquè d'aquells temps n'hi ha tota una nòmina de "privilegiats" que mai van obrir un llibre... L’estudi també aporta dades sobre investigacions que han demostrat que la intel·ligència és una facultat que varia amb el temps perquè, bàsicament, ve motivada per l’aprenentatge col·lectiu i continuat en el marc de l’escola, i naturalment per la dedicació personal de cada alumne. Un aspecte que no passen per alt és que un bon rendiment escolar depèn en part del nivell cultural dels pares, i que hi ha una incidència negativa en el cas d’alumnes procedents de famílies d’immigrants.
El que ja no diu l'estudi és com de negativament incideixen els plans d'estudi dels governs que mai inverteixen prou en temps de bonança (a l'Estat espanyol els va pillar el bou de la LOGSE amb una gran mancança d'infraestructures i els va descabellar la immigració massiva que va acabar per desestabilitzar el sistema) i, en canvi, s'afanyen a retallar en temps de crisi, mentre es concerta tot tipus d'ensenyament privat quan l'examen final dels estudis no universitaris demostra, cada any que passa, l'èxit dels centres públics en Selectivitat i el fracàs generals dels privats que, cada any que passa, són més concertats, més elitistes i menys eficients...
L’assistència a l’escola augmenta la voluntat per l’estudi, mentre que les vacances produeixen l’efecte contrari que, segons aquest estudi noruec, és una tendència que s’incrementa amb els anys. Què fer? Una cosa és l'horari del professorat i una altra ben diferent és l'horari dels centres escolars infrautilitzats... però, amb l'excusa de la crisi, també en aquest aspecte s'està fent ben poc perquè els organismes públics podrien invertir més en colònies d'estiu, monitors fora de l'horari escolar, etc.
La conclusió d’aquest estudi és que el fracàs escolar redueix la capacitat de poder entrar ben qualificat en el món del treball, creant moltes desigualtats i problemes d’ordre polític i social. No es tracta doncs d’un estudi de pedagogia, com podria semblar, sinó d’una alerta amb contingut social. De tota manera, si repassem les escandaloses xifres d'atur a l'Estat Espanyol, veiem que a dia d'avui una carrera universitària és una bona inversió prospectiva i amb perspectives de futur a llarg termini, però que tampoc és cap garantia de treball en el present.
L’assistència a l’escola augmenta la voluntat per l’estudi, mentre que les vacances produeixen l’efecte contrari que, segons aquest estudi noruec, és una tendència que s’incrementa amb els anys. Què fer? Una cosa és l'horari del professorat i una altra ben diferent és l'horari dels centres escolars infrautilitzats... però, amb l'excusa de la crisi, també en aquest aspecte s'està fent ben poc perquè els organismes públics podrien invertir més en colònies d'estiu, monitors fora de l'horari escolar, etc.
La conclusió d’aquest estudi és que el fracàs escolar redueix la capacitat de poder entrar ben qualificat en el món del treball, creant moltes desigualtats i problemes d’ordre polític i social. No es tracta doncs d’un estudi de pedagogia, com podria semblar, sinó d’una alerta amb contingut social. De tota manera, si repassem les escandaloses xifres d'atur a l'Estat Espanyol, veiem que a dia d'avui una carrera universitària és una bona inversió prospectiva i amb perspectives de futur a llarg termini, però que tampoc és cap garantia de treball en el present.
El moviment del 15-M i els indignats en general, que reclamen "Democràcia Real", potser són molt durs quan afirmem que els polítics no ens representen, però en realitat estan demanant una major "qualitat" democràtica que s'allunye de les pràctiques del nepotisme partidista. Així els polítics en general, amb honroses excepcions, potser tampoc ens representen als docents des que la politització s'ha acostat, perillosament, fins l'estreta línia roja (darrerament blava al País Valencià!) de la Inspecció Educativa, però encara menys als pares aturats, indignats i, ara mateix, amb fills a casa i amb poques ganes d'estudiar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada