Des de 2008, portem més de tres anys amb males notícies econòmiques i amb poques iniciatives a nivell local per revertir la situació. Naturalment, és molt més fàcil predicar que repartir blat quan el gra escasseja, però encara que la crisi està afectant tota Europa, per no dir tot el món, a cap lloc està incidint amb la intensitat que ho fa a les nostres comarques i, en concret, a la nostra ciutat.
Aquests dies s’ha produït el retorn a la quotidianeïtat però, a moltes cases on els pares encara tenen la sort de treballar, hi ha un ambient estrany, ja que hi ha ni-nis que no estudien perquè han acabat la carrera o el màster i, en compte de treballar (encara que ja són diplomats, llicenciats o doctorats), dormen un malson de joventut amb l’esperança que els desperte el mòbil, ubicat estratègicament a la tauleta de nit, tot anunciant-los el paradís de la vida laboral a un lloc nefast, des del punt de vista estètic, i amb un contracte escombreria que, de segur, els realitzarà com a persones i els omplirà de felicitat.
.............................................................................................
Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, octubre de 2011, nº 177, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el títol "El retorn"
Font: Foro-ciudad
2 comentaris:
No havíem quedat que aquest era el poble més ric del món mundial :-(
Era, senyor tercer, era... en passat. Les taronges i el taulell són passat, ara falta construir algun present que s'invente un poc de futur: els 50.000 habitants perillen, els joves vila-realencs hauran de fer les maletes i eixir a buscar treball.
Publica un comentari a l'entrada