SOPARS DE NADAL(s)

Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Quica li'n darem un tall (però només un)... Als temps de postguerra, d'estretors generalitzades poc comparables a les actuals, el Sopar de Nadal, en singular, era el sopar familiar per excel·lència on hi apareixia sempre el plat estrella, per escàs i poc habitual, és a dir, el plat de carn que, a les nostres terres, de secà mediterrani i pluges escasses i irregulars des dels inicis dels temps, solia ser de corder... deixant els conills i els pollastres per a la paella dominical, mentre durant la setmana la carn desapareixia per complet i donava pas a tot un conjunt de sopes de verdures, bullits de patata, hortalisses de temporada i algun ou ferrat si les gallines ponedores complien. També a les festes de carrer, el dilluns de xulla era un dia tan especial que, finalment, ha triomfat en temps de bonança amb el seu trasllat al dilluns de festes patronals, almenys a la ciutat de Vila-real...

Després, amb la tardana industrialització dels bojos seixanta i setanta i el progrés aconseguit entre tanta crisi intermitent (la del petroli al 1973, la de la reconversió industrial dels 80, la mini-crisi dels 90, l'efecte 2000 i l'atemptat contra les Torres Bessones de Nova York, etc.), els sopars de Nadal (nadals?, en plural) han proliferat pertot arreu: sopars d'empresa, sopars d'amics, sopars de colles i penyes festeres, sopars dels partits, sopars d'escola i institut amb les seus variants d'alumnes, pares i professors, sopars de grups culturals i/o redaccions de revistes, publicacions impreses, etc. I, com l'abundància mata la fam, aquestos dies l'Omeoprazol va que vola i més ara que, amb tanta crisi global i tant de lladre pertot arreu (des de les més altes instàncies financeres i polítiques, fins el contribuent d'apeu que cobra de l'atur mentre va a collir taronja, per exemple, l'autònom que sempre havia treballat en negre fins el màxim que li permetia enganyar hisenda i ara es queixa com el que més o el ciutadà i elector que gaudeix votant polítics corruptes i quant més causes obertes tenen, millor, i que, ara mateix, és l'únic al que no podem acusar d'enfonsar el patrimoni públic de tots els mencionats) tots tenim ganes de desconnectar, no siga cosa que no puguem sopar l'any que ve, el que encara sopem avui... Bon profit!