divendres, 15 de juny de 2012

75 ANYS D'ESCOLA DE LA HUERTA


Segons l'Heraldo de Castellón de 18 de maig de 1936, el dia anterior, és a dir, l'última festivitat de Sant Pasqual abans de la guerra civil, s'inaugurava el grup escolar "Guitarrista Tàrrega" com vam explicar, Domingo J. Font  (ex-alumne del col·legi Vázquez de Mella) i un servidor (ex-mestre de Primària del Gimeno Barón), a "Vila-real al temps de la República (1931-1936)"...

I, malgrat els tristos episodis de repressió republicana durant l'estiu del 36 (la guerra a la reraguarda fou una contínua repressió salvatge, des del poder cap a la població civil, d'uns i d'altres), és possible que el curs 1936-37 s'arribés a impartir la docència fins l'arribada dels primers bombardejos contra Vila-real, dirigits per l'Aviador Franco -al qui li hem de treure l'honor de ser titular, encara, d'un carrer a Vila-real-, al març de 1937.. quan l'edifici fou destinat a d'altres usos, com ara hospital de sang, mentre es construïa un refugi a la zona del pati d'esplai.

És per això que l'escola de La Huerta, com es coneguda popularment, compliria ara mateix, si fa, no fa, els 75 anys des del seu primer any de funcionament (encara que després els franquistes -que no sabem què tenien contra Tàrrega- la rebatejarien amb el nom del carlista Vázquez de Mella). De tota manera, un topònim tan castellà com el de La Huerta (l'altra escola del temps de la República és "El Cedre", és a dir, l'actual CEIP Cervantes, amb un nom ben popular i valencià com li corresponia a l'època) pot ser es dega al tema de la coneguda sarsuela (La alegria de la huerta) o, fins i tot, al cognom d'algun dels més impotants propietaris dels horts de la zona. Siga com siga, el 1983, coincidint amb la pròpia arribada al centre, s'encetava l'actual nomenclatura de Pintor Gimeno Barón.

Van ser dos cursos seguits, del 1983 al 1985, impartint tot el dia classes de València als alumnes del primer i  del segon cicle de Primària perquè s'acabava d'aprovar la Llei d'Ús i Ensenyament que possibilitava ensenyar la llengua pròpia, oficialment, per primera vegada en la història... i després un tercer any al Salomó Vidal fent de parvulisto a un edifici (que també depenia del centre) que després acolliria l'EPA (educació d'adults) on ara s'ha ubicat, recentment, el col·legi José Soriano... tot per poder pressumir, actualment, de ser dels escassos professors que hem impartit classes, al llarg de molts anys de docència (i el que te rondaré cosina morena, de risc!) des de parvulets (de 3 i 4 anys) fins els alumnes actuals de Batxillerat (de 18 i més).

Aquesta nit hi ha preparat un gran sopar, amb més de 200 comensals, al restaurant El Molí, vora el riu Millars i l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia, on compartirem experiències, i anècdotes, molts dels ex-alumnes i dels ex-mestres amb els membres de l'actual comunitat escolar, encapçalada per director Rafael Ortega a qui ja tinguérem l'ocasió de felicitar, personalment, el propassat 2 de juny amb motiu de l'homenatge al poeta i ex-mestre Miquel Peris i Segarra (a qui dedique un poema en la publicació commemorativa dels 75 anys).

2 comentaris:

Joan Pla ha dit...

Ja veig que ets un profe molt 'rodat', Toni, i amb gran experiència...

TONI PITARCH ha dit...

Que t'he de contar que tu no sàpigues. No podré jubilar-me tan jove com tu però, almenys, espere no cotitzar 45 anys, és a dir, als 67... perquè no tindran prou diners per pagar-me la meitat del que m'hauré guanyat.

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Vells Oficis

Entre versos i pinzells contemporanis: Al bellmig.

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes