UN DIA DE MERCAT I LITERATURA

Ahir va ser un dia molt especial pels vila-realencs, entre d'altres raons, perquè el Mercat ambulant tornava al centre de la Vila, després de l'exili a la zona sudest, d'uns anys d'obres per fer un pàrking a la Plaça Major i donar-li l'aspecte actual (que segueix sense agradar a tothom, per no parlar de la qualitat dels materials que comencen a degradar-se, tan aviat) sense la presència de l'estàtua del fundador, Jaume I (que seguim sense comprendre), i de la desaparició de molts comerços a la zona centre que van patir la tardança en enllestir tan polèmiques obres...

A les nou del matí, alguns membres d'El Pont, cooperativa de lletres, aparcàvem el nostre vehicle particular -carregat de bosses amb obsequis pels escriptors participants a la Segona Trobada Literària-, precisament, al pàrking dels nostres odis-amors (ara, amb uns preus més assequibles pels usuaris), mentre un regidor de l'oposició buscava el seu cotxe i ens saludava, amigablement, amb una frase carregada d'humor irònic:

-Bon dia!

-Bon dia, senyor diputat!

-Què, al mercat?

-No, mire vosté, continuem de bolos literaris, però sí, esmorzarem als porxes mentre contemplem l'ambient del mercat...

El trasllat del Mercat no s'ha fet per consens, com ens agradaria a la majoria dels ciutadans de Vila-real, encara que ja ens hem habituat, amb els anys, al sistema de procedir tant de govern com d'oposició, és a dir, quan uns decideixen blanc, els altres han de dir negre, sí o sí... però, després de l'èxit d'ahir, tant d'afluència de gent, com d'increment de les compres, ens hem de rendir davant l'evidència.

Vila-real compta amb una idiosincràsia molt particular que empeny els ciutadans a la diàspora amb les primeres calors. I, si ja ens resulta dificultós retrobar-nos per la Vila durant tot l'any -donat del caràcter feiner i emprenedor dels vila-realencs, malgrat la conjuntura-, des que es traslladà el Mercat als afores, som quantitat ingent de persones els que mai hem fet ús d'unes instal·lacions pensades més per automobilistes, que no per passejar-se la ciutat a peu com les tradicionals, és a dir, com les recuperades ahir... De segur que hi ha veïns, afectats per la nova conjuntura, que perdran la plaça d'aparcament per unes hores (per no poder entrar o eixir de casa) o patiran les molèsties que comporta suportar tantes paradetes i clients cada dissabte de l'any i als que l'Ajuntament haurà de pensar en compensar-los, d'alguna manera, tot tenint present l'interès general que és, al cap i a la fi, l'objectiu de tota democràcia on les majories s'imposen sobre les minories però, això sí, guardant-los tots els drets i tots els respectes. Però d'ací, a negar l'ambient i les noves possibilitats de negoci que comporta l'encertat retorn al centre, hi ha un abisme...

Els escriptors d'El Pont, després d'un lleuger esmorzar sota els porxes de la Vila medieval, mutilada per tants anys de seminfotisme urbanísitic i cultural, ens reunírem a un saló de l'edifici de la Caixa Rural (a la que agraïm la seua col·laboració en aquesta trobada d'escriptors de les comarques de Castelló, com també a les regidories de Normalització Lingüística, Cultura i Turisme de l'Ajuntament de Vila-real) on procedírem, entre d'altres punts de l'orde del dia, a l'elecció dels nous membres de la directiva i al nomenament com a socis d'honor als malaguanyats escriptors -i amics-, Vicent Marçà i Manel Garcia Grau.

Des del centre de la Vila i a la una del migdia, quan el Mercat trobava el seu punt àlgid d'ebullició, ens traslladàrem al CEIP Gimeno Barón on els membres de la comunitat escolar, encapçalats pel director, Rafael Ortega, ens esperaven amb la presència de les autoritats municipals -encapçalades pel tinent d'alcalde, Pasqual Batalla-, per procedir a la inauguració d'una placa en homenatge al mestre i poeta Miquel Peris i Segarra que va exercir la docència, durant molts anys a l'esmentat centre escolar (1957-72), precisament, l'any del centenari de Gimeno Barón (1912-1978), del 75 aniversari del col·legi de La Huerta (inaugurat el 17 de maig de 1936 amb el nom de col·legi Guitarrista Tàrrega i que, a partir de 1938, va ser rebatejat pels franquistes amb el nom de Vázquez de Mella) i del 25 aniversari del traspàs del poeta al qui dedicàrem uns parlaments a càrrec de Susanna Lliberós (poetessa i presentadora en funcions), Antoni Pitarch (com a ex-mestre del col·legi), Rafael Ortega (director), Joan Andrés Sorribes (president d'El Pont en funcions) i Pasqual Batalla (regidor de Normalització) i la lectura d'uns poemes pels escriptors Joan Andrés Sorribes, Manuel Pitarch i Josep Porcar. En resum, un acte senzill però molt emotiu, per no dir brillant...

Després va arribar l'hora d'agafar forces perquè, com és ben sabut, la calor mediambiental -que ahir va tornar a ser elevada-, pot provocar sobtades baixades de la tensió arterial, malgrat la joventut contrastada  de tots membres d'El Pont. El dinar a un conegut restaurant vila-realenc, però, va combinar magníficament preu, qualitat i quantitat en un context d'àpat de treball i de relax per preparar les activitats de la vesprada: passejada històrica des del Camí Real (on recordarem els atacs de les tropes borbòniques al 1706 o l'entrada dels franquistes amb el general Aranda al juny de 1938) fins el museu de la ciutat o Casa de Polo (on hi ha l'exposició dedicada a les més de 60 víctimes de l'incendi del cinema de La Luz, ocorregut el 27 de maig de 1912) i, des d'ací, fins l'Auditori Municipal on ens esperava el teatre. La Mordassa de Manel Garcia Grau va posar punt i final a una jornada històrica de mercat i literatura. Gràcies a Vicent Usó, Josep Porcar i Joan Andrés Sorribes per la seua dedicació i el seu treball al front de l'associació i molta sort a la nova directiva d'El Pont, cooperativa de lletres.