EL MEU PAÍS ÉS BEN PETIT

El meu país és ben petit,

com un granet d'arròs al mapa.

El meu país és xicotet

amb granís o calamarsa.
El meu poble té un bon riu,
el Millars que tot ho rega,
els camps de tarongers
que s'han quedat sense prega
i les fàbriques de taulells
que van tancant per la brega
d'una deslocalització
que ens està deixant sense feina.

El meu país és terra de pas

entre Dertosa i Saguntum,

entre València i Barcelona

travessat per l'ape-set (AP-7),
on els vehicles privats
han de fer mil virgueries,
pels escassos trens de rodalies
i no cap de mercaderies
que ens transporte als mercats.

Al meu país tot és de pagament,

les autopistes, molt prompte la sanitat,
i ja vorem l'ensenyament,
perquè es subvenciona molt el privat,

i encara que diuen que ho paga tot l'Estat

de cada quatre euros que ens retornen dels impostos,

més de set, abans, s'han emportat.

Desapareix l'agricultura i la indústria de nivell,
hi ha molt poc de turisme,
d'infraestructures, un desgavell:

sense bones carreteres, ni bons hotels,
hauran de creuar les fronteres
tots els joves amb cervell.

Els edificis històrics mai s'han restaurat,

tot és cara-vista i vivenda nova

sentre traça ni personalitat,

però tenim bones platges

amb moltes banderes blaves

que ens fan descobrir la mar:

el FIB de Benicàssim,
el Rototom Sunsplash,
i l'Arenal Sound de Borriana
són ara mateix
el "no va más"!

Les estadístiques són negres

però entre tots les hem de trencar,

enviant els polítics corruptes

més enllà dels Columbrets,

ben al fons de la mar.

 Jaume Del Palmerar de la Plana,

lletraferit  indignat pels mamons dels tarongers magribins

i els importadors de taulell asiàtic (juliol, 2012).-