CÒRDOVA, 0 - VILA-REAL, 2: una victòria justa i necessària

El Vila-real ha aconseguit aquesta nit una justa i necessària victòria a Còrdova, un bon equip que abans de començar el partit tenia els mateixos punt que els grocs. Amb la victòria, a banda d'ascendir tres lloc en la classificació i situar-se 5é en zona de play-off, no perd de vista l'Almeria que amb 8 punts més, 52 front als 44 del Vila-real, encara no s'ha perdut de vista, ni molt menys, a l'horitzó de la classificació que comanda l'Elx amb molta regularitat i a una distància infinita de 20 punts...

La mà de Marcelino García Toral, per fi, també s'ha traslladat al resultat en aquesta segona victòria fora de casa que era, precisament, l'assignatura pendent d'un equip que tocava, dominava, però al que sempre li s'havia resistit el marcador lluny del Madrigal a excepció d'aquell partit contra un Racing de Santander desnonat futbolísticament.

La sort no existeix, simplement t'ha de tocar treballant, i el Vila-real, setmana a setmana, des de l'arribada del nou entrenador va manifestant-se com un equip seriós en defensa, amb el treball dels 11 jugadors, molt tècnic al centre del camp i amb un joc col·lectiu que, massa vegades, ha demandat la darrera passada de qualitat per crear l'ocasió que no se pot fallar. I aquesta darrera passada de qualitat ha vingut de la mà del gran Farinós que, a poc a poc, i al costat de Bruno, s'ha convertit en el líder d'aquest equip, com ha demostrat avui amb el centre sobre Mussachio que ha significat el primer gol. Després una genialitat de Johatahn Pereira que ha significat el gol psicològic per tancar la primera part amb la sensació que, avui sí, ja tocava guanyar fora de casa.

I com en les circumstàncies actuals el que prima és el resultat, potser s'ha especulat un poc durant la segona part, però també s'ha arribat varies vegades amb perill, com una clara ocasió de Perbet, sense oblidar el més important que ha estat la imatge d'equip molt seriós a l'hora de tapar les incursions de l'equip contrari -on ha participat molt bé Aquino i després Manu Trigueros- que, aquesta vegada, no ha arribat ni una sola vegada amb claredat davant el porter Juan Carlos que també s'ha consolidat com una garantia davall la porteria.

Esta victòria ha estat justa i necessària perquè perdre una altra vegada podria haver significat, si no tirar la tovalla per aconseguir un dels dos llocs d'ascens, posar les coses més difícils del que, ara mateix, veiem. Ara toca mantenir la regularitat tornant a les victòries dins de casa, que també s'havien resistit darrerament, bé per arbitratges incomprensibles com el de dissabte passat, o bé per falta d'encert al davant...

Diumenge que ve, 10 de març, a les 12 del migdia, el Madrigal serà un fortí per seguir el camí de l'ascens que no és altre que anar partit a partit. De moment, TORALEM (gaudirem del nou estil de joc que ha imposat Marcelino), però si es mantenen les premises de la tècnica, la intensitat i l'eficàcia, aquest Vila-real que hem vist aquesta nit a Còrdova encara és a temps, moralment i matemàtica, de donar-nos una gran alegria a tota l'afició: TORNAREM!!!