EL RAPTE D'EUROPA

Des del Tractat de Roma (1957), els estats fundadors del Mercat Comú van anar creant, a poc a poc, el major espai de pau, llibertat, democràcia, benestar i intercanvis comercials del món. És per això que la concessió del Premi Nobel de la Pau a la Unió Europea té cert sentit.

A més, amb la crisi i les emissions de putrefacció que emet la classe política espanyola, no seria d’estranyar que començaren a postular-se Salvadors de la Pàtria o d’altres opcions totalitàries, surrealistes i ridícules en el context europeu. Sí, l’entrada a la Unió Europea ha estat molt positiva, fins i tot per consolidar una democràcia que comença a presentar dèficits per tots els costats.

Però als darrers anys, Europa ha estat raptada pels Mercats i els líders europeus, en compte de treballar per una Unió més forta i un major benestar de la ciutadania europea, són executius a les ordres de les grans multinacionals.

Com a exemple, tenim la participació de polítics espanyols que formen part dels consells d’administració d’empreses que van ajudar a privatitzar quan manaven o, simplement, les van rellançar des del poder i, ara mateix, quan moltes famílies de Vila-real tenen problemes per pagar el rebut de la llum, del gas, de l’aigua o de la telefonia més cara d’Europa, no tenen cap tipus de vergonya a l’hora d’ostentar un càrrec molt ben remunerat que poques vegades s’han guanyat per la seua formació acadèmica, sinó, quasi sempre, per afavorir una multinacional quan manaven o, el que és pitjor, legislant contra la ciutadania a l’hora de fixar els preus del servei, com s’ha denunciat a la televisió en un dels escassos programes que paguen la pena ara mateix: el Salvados de Jordi Èvole que no va, precisament, de salvadors...

P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, març de 2013 nº 193, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.