diumenge, 10 de març de 2013

VILA-REAL, 2 - SPORTING, 1: sang, suor, errades i victòria


Ens hauríem de remuntar dos temporades, com a mínim, per retrobar-nos amb un gran partit de futbol on la comunió entre els jugadors del Villarreal C.F. i la grada groga ha sigut total per tal d'aconseguir l'objectiu del partit que, com una final més, no era altre que els tres punts de la victòria.

La matinada del diumenge era propícia, amb un sol radiant que saludava l'efemèride dels 90 anys del club més exemplar, fundat per Josep Calduch Almela tal dia com avui de 1923 i portat fins les portes de la glòria futbolística global de la mà de Fernando Roig Alfonso. A més, el dia anterior s'havien produït les derrotes dels primers classificats, com ara l'Elx, l'Almeria, Còrdova o Sabadell, i encara que en els partits d'avui diumenge Alcorcón i Girona també han guanyat, l'important són els tres punts retallats a l'Almeria que, ara mateix, es troba amb 5 per davant, en el segon lloc de la classificació després de l'Elx, mentre Alcorcón manté els 4 d'avantatge i el Girona un, quedant el Vila-real en una cinquena plaça amb aspiracions de més, de molt més.

La sang ha vingut per part de l'Sporting, potser el millor equip que ha passat pel Madrigal -si no tenim en compte l'agressivitat excessiva de molts del seus jugadors, amb entrades sempre en l'estreta línia roja que marca el reglament i que l'arbitre s'ha encarregat d'eixamplar fins fer-la autovia-, amb pressing sobre tot el terreny de joc i una velocitat constant durant els més de 90 minurts del partit, cosa que ha portat, en determinats moments, a un partit obert que no li convenia al Vila-real i a l'incertesa en el marcador fins el segon gol d'Uche que ha significat la victòria i el final del partit.

La suor ha sigut al cinquanta per cent, per part dels dos equips, encara que el Vila-real ha donat mostres de controlar el partit durant la primera part, on els dos davanters (Uche i Pereira), han perdonat un parell d'ocasions clares de gol, mentre l'Sporting ho intentava amb ràpids contraatacs. De tota manera, un clar penal a Uche, no pitat, i la radical permissivitat de l'àrbitre sobre el joc brut dels rivals, hauria pogut canviar clarament la dinàmica del partit. Fins i tot a baló parat, als córners per exemple, els asturians es permetien carregar contra tots els locals que es trobaven pel davant i, fins i tot, envoltar el porter local que, segons el reglament, és intocable a l'àrea menuda... però, pel vist fins ara, els àrbitres que no saben (no volem pensar que no volen) aplicar el reglament, ni pitar un partit d'una forma mínimament racional, són intocables... El Vila-real hauria pogut acabar jugant contra 9 només als primers 45 minuts de joc, però no.

Entre els jugadors del Vila-real comença a despuntar el gran treball d'Aquino, un jugador ràpid i tècnic que no gira l'esquena a l'hora de posar el peu i defensar, recuperar balons i, fins i tot, tenir forces per iniciar la jugada amb rapidesa o el desmarc. També Bruno ha ratllat a gran nivell, així com la defensa i, en especial, Farinós que ha sigut el millor mentre ha estat al terreny de joc. Així, la primera part es tancava amb el primer gol d'Ike Uche als 38 minuts i semblava que desapareixia l'ansietat de perdonar davant la porteria contrària.

A la segona part, però, mentre l'afició seguia animant com feia temps que no véiem al Madrigal, tornava la possessió groga en un partit emocionant, però sense arribar dalt amb claredat, mentre l'Sporting s'animava a contraatacar cada vegada amb major rapidesa. Pero una excel·lent passada de Farinós en profunditat sobre Aquino hauria pogut finalitzar sent el gol del partit, si l'ordenada defensa sportinguista no arriba a tallar la centrada del crack mexicà. I quan millor estava jugant el Vila-real, van vindre les errades.

Els errors van començar, sota la modesta opinió de la majoria dels seguidors del meu voltant (Alejandro o el mateix Bernabé poden donar testimoni) i també la meua, de la mà del gran Marcelino García Toral que no solament ha ensenyat als jugadors a lluitar durant els 90 minuts, sinó també a sacrificar-se i a jugar amb major racionalitat i contundència... Doncs, sí, Marcelino també és humà i no ha sabut encertar amb els canvis, ja que tant Marcos Senna (per Farinós) com Hernán Pérez (per Moi Gómez) han demostrat que encara no estan al cent per cent, després de sengles lesions. I en una pilota dividida al centre del camp, Sangoy que se'n va per velocitat de Marcos Senna i l'1-1 que arribava als 66 minuts.

El partit, de jugar-se durant la primera volta, hauria estat impossible de remuntar perquè l'Sporting feia molta por a la contra, però la fe mou muntanyes i aquesta afició i aquest equip s'han contagiat la fe, fins el punt de perdonar els desencertats canvis del míster i, després del gol visitant, els jugadors del Vila-real, animats per una fidel i incansable afició, s'han llançat a la desesperada a pel gol que no arribava, ni amb l'aportació de Perbet (substitut de Pereira), ni amb un míssil d'Aquino al travesser que, amb Uche, han estat les estrelles del partit. I sense oblidar Bruno que, després d'un parell d'errades al centre del camp i de no atrevir-se a llançar-se en planxa sobre la porteria contrària quan la pilota semblava anar més dins que fora, ha estat l'iniciador de la jugada que, finalment, ha acabat amb el merescut gol de la victòria del nigerià Uche, campió d'Àfrica i actual pitxixi del Vila-real C:F:

Malgrat no haver estat el millor partit de la temporada, sí que ha sigut el més emocionant i el més intens davant un gran equip com l'Sporting que va sobrat en agressivitat.

Felicitats a tota l'afició pel 90 aniversari del club i el proper dissabte s'ha de fer el Desembarcament Groc a Osca per seguir endavant: Tornarem!!!

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Vells Oficis

Entre versos i pinzells contemporanis: Al bellmig.

Els més visitats

La meva llista de blogs

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes