dilluns, 15 d’abril del 2013

CRÒNICA MURCIANA (1-1)


Aquest diumenge solejat de primavera, més de 3.000 vila-realencs i aficionats grocs en general, hem matinat per desplaçar-nos a Múrcia, sobre tot els que han viatjat en els 45 autobusos que l'Agrupació de Penyes havia preparat per al desembarcament a La Condomina. Els que viatjàvem en cotxes particulars, pot ser, hem eixit una hora més tard de casa, però ens hem retrobat tots pels voltants del nou estadi cap a les onze del matí.

Després d'entrar per les portes 14 ó 15 de l'estadi, com no podia ser d'una altra manera, els càntics per animar el Vila-real C.F. han sigut una constant, fins i tot després d'acabar un inexistent partit, almenys pel que respecta al futbol. L'afició groga ha estat quasi de 10, i dic quasi perquè a molts aficionats no ens han agradat certes lletres de certes "cançons", i m'explique: 1) Tanta obsesió pel C.D. Castelló ens agota a la majoria de seguidors vila-realencs i no val l'excusa que -l'obsesió- molts d'ells també la tenen. 2) Fer càntics en favor del descens de l'equip rival no fa cap favor a un club exemplar com ho és -i sempre ho ha sigut- el Vila-real C.F. I si penseu que els jugadors del Múrcia li van posar massa teatre a la cosa per perdre temps, jo també ho pense, però el culpable no és altre que l'àrbitre Pino Murciano, del col·legi de Zamora, o Pino Zamorano, del col·legi de Múrcia, tant se val!, un exemplar que es mereix l'expulsió a perpetuïtat de la carrera arbitral i no per l'arbitratge d'ahir, sinó per una trajectòria nefasta. Però també hem de tenir clar que si el Vila-real hagués jugat bé a futbol, cosa que ahir no va ocòrrer, l'actuació arbitral sempre té una trascendència relativa quan hi ha una manifesta superioritat...

El partit, com us he dit abans, no va existir. Des del primer minut de joc, el Múrcia es va dedicar a fer el seu anti-joc, és a dir, a destruir, a fer faltes continuament en connivència amb un àrbitre sense un criteri mínim a l'hora d'assenyalar faltes o treure targetes grogues o roges i, finalment, a tractar d'aprofitar alguna contra quan els davanters o els centrecampistes vila-realencs eren entrats en falta no assenyalada i, per tant, perdien la pilota. Així va arribar una entrada de jutjat de guàrdia (mereixedora de targeta roja!) sobre Aquino, quan el davanter vila-realenc era un perill constant per la banda dreta, que no solament va suposar la lesió de l'internacional mexicà (sent substituït per Juanma), sinó que la desastrosa actuació àrbitral (també dels jutges de línia) no ho va considerar ni falta. De tota manera, les ocasions de gol del Vila-real durant la primera part es van limitar a centrades sense criteri i a un parell de xuts des de fora de l'àrea, tant de Bruno com de Gerard Moreno.

Però quan la primera part estava a punt d'acabar amb el 0-0 inicial, el plantejament anti-futbol d'Onésimo li va eixir rodó amb el primer xut a porta del Múrcia que, després de pegar al travesser, va tornar al terreny de joc amb Juan Carlos recuperant la posició i un remat estrany del seu davanter Kike García va caure aprop de la ratlla de la porteria fent un bot estrany i tornant al terreny de joc (1-0): des de la grada groga, la de l'ombra (les autoritats al sol, el món a l'inrevés?), on érem els més de 3.000 seguidors, semblava que la pilota no havia entrat o, com a mínim, que havia estat un gol fantasma i de molt mala sort per als nostres. Així acabava la primera part.


En la segona, les coses pareixia que no anaven a canviar i, fins i tot, que podien empitjorar perquè poques vegades s'ha vist sobre un terreny de joc que la segona part tinga, tirant per dalt, 15 minuts de joc efectiu: no sabria qualificar-ho si com "teatro-del-bueno" (Mourinho dixit) o com a teatre dels més roïns que hem vist mai a un terreny de joc, però la veritat és que l'àrbitre així ho va consentir i fou quan, aleshores, la grada groga va proferir cert insults contra l'equip murcià que era l'executor del malteatre, però no els culpables directes del que s'estava veient. Al Vila-real els àrbitres ens segueixen tractant fatal, però de transformar-se en gol un remat de Perbet davant del porter local o un altre de Bruno, fluix a les mans, la victòria s'hauria vist possible als inicis del segon temps quan, per fi, va arribar la primera i única expulsió d'un jugador murcià per la reiteració en les entrades per damunt d'allò que hauria d'estar permés. El Múrcia es mereixia jugar amb un menys (o amb dos o tres!), però pel joc lent i espés del Vila-real semblava que continuava la igualtat numèrica sobre el terreny de joc.

El Vila-real tampoc no tenia sort, els milers d'aficionats ens havíem congregat per viure una festa del futbol, però anaven passant els minuts i es mastegava la tragèdia immerescuda de la derrota. L'àrbitre hauria d'afegir més de mitja hora perduda en dramatitzacions i falses caigudes o lesions inexistents dels rogets d'Onéssimo, però només va afegir 6 minuts que, d'entrada, pareixen molts, però la urgència del marcador fa que passen volant. Mentrestant havien eixit Uche (per Gerard Moreno, molt castigat per l'agressivitat defensiva local) i Manu Trigueros (per Tito Canteros que ahir no va ser el gran gestor del centre del camp del diumenge anterior) per tractar de canviar el resultat advers. I, potser la intuïció de Marcelino García Toral, o perquè el càntir havia de trencar-se de tant arribar a la font, una centrada al centre de l'àrea, en l'últim minut del temps afegit, va ser rematada magistralment de cap per Manu Trigueros (1-1), una bona aposta de futur i una realitat del present si aprén a combinar qualitat (que li'n sobra) amb contundència física (que al seus anys la pot assolir). L'alegria de tots els presents era enganyosa, perquè el gol tenia el sabor de la victòria però només significava un punt més, que sí, que és molt bo tal com se presentava el desenllaç del partit un minuts abans, però...

Després, pot ser, també una celebració excessiva (amb eixides i entrades de jugadors, entrenador i president) quan, ara mateix, el Vila-real continua tenint totes les opcions per a l'ascens o per ocupar una de les dues primeres places de la Lliga, pero les d'ahir sobraven, al meu modest entendre. No vull fer una crònica marciana, sinó murciana, perquè no es tracta d'aiguar la festa a ningú i tots els que vam anar a Múrcia ens ho vam passar d'allò més bé, però molt de compte que encara no s'ha aconseguit res... I hem de guardar les celebracions per al dia en que tots, n'estic segur!, poguem cantar el que ara és futur i desig (tornarem!) en present: Hem tornat!!! -direm el darrer partit de Lliga, després de guanyar l'Almeria, però temps a venir, futur encara. #Tornarem!!!


2 comentaris:

carlos qajaq ha dit...

Estic molt d´acord en el que has escrit, especialment en el tema dels cantos.

Dir que pense, que per a be o per a mal, som algo diferents, pero cada volta ens semblem mes a altres aficions.

Dir que pense que la celebració d´ahir no es deu vore com una celebració. Deu de ser un pas per aixó, per ajuntar mes equip, club i afició. I que els propers partits siguen la llet a la grada del Madrigal.

I per a que els que anarem a Murcia, ens quedarem en ganes per la propera eixida fora de casa...pese al roin partit de Murcia

TONI PITARCH ha dit...

Gràcies pel teu comentari: tornarem!

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2023/24 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2023/24 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes