diumenge, 12 de maig de 2013

ALCORCÓN, 1 - VILA-REAL, 3, TRES PUNTS DE PRIMERA...


El futbol és, de vegades, cruel, d'altres il·lusionant i quasi sempre passional. Després de la decepció de Múrcia, on més de 3.000 aficionats grocs viatjàrem amb la intenció de tornar amb els tres punts sota el braç, del mal partit empatat a Lugo i de la derrota de diumenge passat davant l'Elx, que ja és equip de Primera (felicitats!!!), pareixia impossible que el Vila-real seguira tenint opcions d'optar a la segona plaça de la Lliga Adelante que és l'única que queda per pujar directament a Segona. En canvi, ahir dissabte, quan quasi ningú vam estar pendents del resultat del Girona (que ens portava 5 punts i podia posar-se a 8 del Vila-real), perquè el play-off quasi el donàvem per fet i, a més, a Vila-real estem en festes, resulta que l'equip català perdia a casa 2-4 contra el Xerés i obria, de bat a bat, les portes al vencedor del partit d'avui per disputar-li la segona plaça.

I, ara sí, se pot, i tant que se pot!, perquè el Vila-real depén de sí mateix, i pot si se torna a jugar intensament cada minut dels tres partits que queden a casa (dos seguits, contra Girona, precisament, i Xerés, per acabar davant l'Almeria) i el de l'eixida a Barcelona (contra el B, en la penúltima jornada). Però, al tanto, no és el mateix dir això esta fet, com ens va passar a Múrcia, perquè les prepotències sempre se paguen, que dir això se pot fer, perquè les possibilitats il·lusionen i conviden a l'esforç final que porta al premi de l'objectiu...

L'Alcorcón, un equip molt contundent en el balons dividits, però que no té altra estratègia que la balonada amunt i a l'olla, no es mereix -amb tots els respectes per la seua afició- pujar a Primera amb un currículum de virtuts tan escàs. En la primera volta ja es van endur un bon grapat de gols al Madrigal, per la qual cosa el Vila-real els iguala a punts, també a l'Almeria, i els avança en el goal average. 


L'equip de Marcelino García Toral, ha realitzat una primera part quasi perfecta, dominant la possessió de la pilota en tot moment i obrint el marcador molt aviat: després d'una passada del Tito Canteros, un rebuig de la defensa local va caure a les botes d'Uche dins l'àrea, el seu xut va rebotar en Fernando Sales i va acabar colant-se sense que Manu Fernánez pogués fer res. Els grocs van seguir amb el setge a la porteria contrària, mentre l'Alcorcón només ho intentava com podia, és a dir, amb algun baló llarg al contraatac, per això el Vila-real va fer un partit seriós en defensa i tampoc se n'anaven bojament a l'atac on, per cert, Cani i Aquino (els dos jugadors amb major qualitat del planter) eren dos llances per les bandes que van ser cosits a faltes en tot moment. Després d'una treta de córner de Canteros, va arribar el segon gol, al rematar el gran capità Bruno (que ahir tornava a exercir després de recórrer la primera targeta groga contra l'Elx) una pilota ben col·locada al punt de penal que va rematar de cap, a l'estil dels davanters centres clàssics, encara que l'esfèric es va estavellar al travesser i, finalment, va travessar la línia de gol. Però això no era suficient, ja que Perbet va estar a punt de fer el tercer uns moments abans de que l'àrbitre assenyalara el final de la primera part.

Durant la segona, l'Alcorcón va intentar prendre la iniciativa i el Vila-real, davant la pressió, treure la pilota jugada amb tranquil·litat i si, de cas, aprofitar les jugades de contraatac, com una altra claríssima de Perbet, de les que no sol marrar el francès, i que va ser aturada in extremis pel porter local... Hauria pogut ser la sentència del partit per 0-3 i, fins i tot, el 0-4. Però també els locals van desaprofitar, a continuació, una oportunitat de Juan Antonio Anquela, en un embolic dins de l'àrea visitant, per retallar distàncies. L'Alcorcón, a poc a poc, se va convertir en dominador del partit tal com anaven passant els minuts i amb l'únic recurs dels córners i les pilotes a l'olla, va aconseguir el gol de l'honor mitjançant Sergi Enric, per suposat que de cap,  quan quedava a penes un quart d'hora de patiment, perquè l'empat, d'haver arribat, no li servia a ningú. I després de cinc minuts de descompte i quan tots donàvem per bona la victòria per la mínima, el Tito Canteros que venia afiançant-se en tasques defensives i de distribució de joc al centre del camp del Vila-real, va disfressar-se de Messi, va driblar a tots els contraris que se li posaven pel davant, un i dos i tres, i va creuar-li la pilota al porter amb una sang freda de crack: era el 1-3 final que emmarcava una gran victòria del Vila-real que, de guanyar dissabte al Girona en el Madrigal, podrà prendre possessió de la segona plaça de la taula i aspirar a no deixar-la fins l'útim partit: #Tornarem!


FITXA DEL PARTIT: 

1 - Alcorcón: Manu Fernández; Nagore, Camille, Babín, Ángel Sánchez; Fernando Sales (Sergio Prendes, m.73), Rubén Sanz, Abraham, Kike López (Dani Prieto, m.56); Miguélez (Sergi Enric, m.46) i Oriol Riera. 
3 - Vila-real: Juan Carlos; Mario, Mellberg, Pablo Íñiguez, Jaume Costa; Bruno, Canteros, Aquino, Cani (Manu Trigueros, m.74); Perbet (Jonathan Pereira, m.72) i Uche (Marcos Senna, m.87). 
Gols: 0-1, m.7: Uche. 0-2, m.37: Bruno. 1-2, m.73. Enrich. 1-3, m.93: Canteros.

Àrbitre: Daniel Ocón Arraiz (Comité de La Rioja). Va tardar molt en treure targetes, consentint la reiteració de faltes per part dels locals, perdonant-los la segona a varios jugadors: a Nagore (2 la segona en el m.93, pel que fou expulsat acabant-se el partit), Kike López, Rubén Sanz, Camille, Ángel Sánchez i al suplent Lamas. Pel Vila-real, a Cani (per mà involuntària), Mellberg (per perdre temps), Aquino i Juan Carlos. 

Incidències: partit de la jornada 38 de la Lliga Adelante, disputat al camp de Santo Domingo davant uns 2.000 espectadors.

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Vells Oficis

Entre versos i pinzells contemporanis: Al bellmig.

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes