L'ENTRADA DELS FRANQUISTES A VILA-REAL

Tal dia com avui, 14 de juny de 1938, és a dir, d'ara fa 75 anys, entraven les tropes del general Aranda a Vila-real. El franquistes havia arribat el dia anterior, 13 de juny dilluns, a la capital de la Plana i durant un parell de setmanes els bombardejos es van alternar i Vila-real va passar, de ser bombardejada pels avions de Franco (bé la Legió Cóndor o l'Aviazione Legionària Italiana que, durant un temps, va dirigir el seu germà aviador, Ramon Franco, des de les Balears), a patir unes escasses batudes dels republicans en retirada. Així és com Domingo J. Font i un servidor ho relatem a la nostra publicació (pàgs. 71-73), Premi Jaume I d'Assaig 2009 del Certamen Literari Ciutat de Vila-real, Els bombardejos de Vila-real durant la Guerra Civil (1937-39):

<< El context no va canviar a l’endemà, dimarts 14 de juny. Durant el matí, trenta-dos Heinkel He-111 van bombardejar, en dues ocasions, les concentracions a la carretera entre Vila-real i Sagunt. Entre els dos atacs es van llançar vuitanta tones de projectils. Per la seua banda, la esquadrilla de Dornier va atacar amb nou tones d’explosius les concentracions a les carreteres entre Vila-real, Borriana i Nules, i entre Onda, Betxí i Vila-real. Al temps que tres Heinkel He-59 castigaven les estacions de Xilxes, Nules i Borriana.

Unes poques hores després, un nou combat aeri entre ambdues aviacions va servir de preliminar a l’entrada de les tropes nacionals a Vila-real pel pont de Santa Quitèria. Als dies següents els combats es desenvolupen dins de la ciutat fi ns que les tropes republicanes es retiren fi ns a la vora sud del riu Sec i, més tard, s’atrinxeren en la línia XYZ.

El dia 15 de juny, al Llibre de Defuncions de la ciutat, ja sota el poder dels militars franquistes, són inscrites sis persones mortes, encara que molts cadàvers van ser trobats després d’aquesta data. Entre els dies 16 i 22 de juny són anotades altres onze víctimes mortals. Totes elles apareixen registrades com a accidente de guerra, ja que bé podrien deure’s a morts circumstancials o involuntàries ocasionades durant els combats dins del poble, o bé a víctimes dels anteriors bombardejos perpetrats per l’aviació nacional que, evidentment, convenia dissimular. A banda, tampoc cal oblidar que aquells bombardejos alemanys sobre les concentracions de militars i de civils a les carreteres, degueren ocasionar morts, tal i com alguns testimonis presencials han contat. Sobre els civils, la gran majoria d’ells eren persones evacuades d’altres llocs i despoblats que, en molts casos, mancaven de documents i que, malauradament, van quedar com a víctimes
anònimes del conflicte.

A pesar de l’arribada de l’exèrcit nacional i el cessament dels atacs de la seua aviació, els vila-realencs encara van poder sentir alguns bombardejos i combatsaeris durant la segona meitat del mes de juny. Com ara els atacs dels dies 15 i 18 a les estacions de Borriana, Nules i Xilxes, a més de l’enfrontament entre els caces alemanys i els republicans de procedència russa del dia 25, que va tenir lloc en el sector comprés entre Betxí i Onda. Aquell mateix dia les alarmes tornaven a sonar, en aquesta ocasió pel fet que l’aviació republicana bombardejava Castelló, encara que eren atacs molt febles, gens comparables amb els anteriors.

Al mes següent, els nostres predecessors van tornar a sentir la proximitat de la guerra. El dia 15 de juliol es va produir un altre important combat aeri entre els Messerschmitt i els Polikarpov, aquesta vegada sobre la ciutat de Nules, i que va acabar amb nou Xatos derrocats. D’altra banda, a fi nals de mes, poc abans que la lluita es traslladara a la província de Tarragona, els Junkers JU-87 de la legió Còndor van bombardejar les posicions de la línia fortifi cada de la Serra d’Espadà.

Durant els mesos restants, fins al fi nal de la guerra, van predominar la normalitat i la tranquil·litat, només alterades pels escassos atacs de les forces aèries republicanes >>.