diumenge, 1 de setembre de 2013

OSASUNA, 0 - VILA-REAL, 3


Aquesta primera nit de setembre de 2013 és molt especial per a Vila-real i, en concret, per a tots els seguidors de l'equip groc. Divendres 30, puntual com cada divendres anterior al primer diumenge de setembre, va baixar la Gràcia des del riu Millars a la Vila i, després d'un meravellós dissabte, Vila-real riu perquè està en estat de gràcia... 
Diu la premsa que avui dormim com a líders, però qui pot dormir-se tan prompte si fa no res estàvem sopant davant el televisor, aplaudint als jugadors i als valents seguidors desplaçats fins a Pamplona? Qui pot dormir després de celebrar, com cal, una victòria molt més rodona del que tots esperàvem? Saben que els puc dir? Que esta nit tan llarga -perquè el partit va començar al mes d'agost i s'ha acabat en setembre- gràcies als surrealistes horaris que han dissenyat la Federació de Futbol i els Amos dels Canals de Televisió Que Fan i Desfan, però sobre tot gràcies a l'equip de Marcelino García Toral i de Fernando Roig i de Llaneza i de tots els que portem l'equip de Vila-real al cor, tinc ganes de cantar i, ves per on, m'ha vingut al pensament una cançó dels anys seixanta (sí, de quan militàvem en Regional o en Tercera Divisió) d'un tal Palito Ortega i que porta per títol La Felicitat i diu així (la traducció gamberra és de qui subscriu):

Abans mai havia estat, així d'enamorat,
no havia sentit mai, aquesta sensació,
la gent al carrer pareix que és molt més bona,
tot és diferent gràcies al futbol...
La felicitat, ha, ha, ha, ha,
de vore bon futbol, ho, ho, ho,
avui torne a cantar, ha, ha, ha, har,
per un gran Vila-real
i tot és gràcies al futbooool...


El Vila-real havia apuntat bones maneres en la primera jornada guanyant a Almeria, però aquell 2-3 va ser un resultat molt treballat, sempre amb el resultat en contra i amb molt de patiment fins el minut final perquè, pot ser, se perdia massa ràpidament la posesió de la pilota. Una cosa semblant va passar la jornada anterior contra el Valladolid, al que també li se va tindre que remuntar el gol inicial... però en tots dos partits va haver flaixos de bon joc que ens feien obrir una porta a l'esperança.
I aquesta porta s'ha obert de bat a bat en el partidàs contra l'Osasuna on el Vila-real ha fet una autèntica exhibició de joc, començant pel porter Asenjo (i això que al davant tenia el candidat inicial per ocupar el seu lloc, és a dir, Andrés Fernández) que és una garantia sota els pals (jo no el canvie ni per Diego López, ni per Casillas -digueu-me exagerat!), la dupla central Mussachio - Dorado (amb Paulista a la recàmbra, tot esperant el debut i Pablo Íñiguez que va descansar després de jugar els dos partits d'inici) va ser una muralla infranquejable per als navarresos, els laterals canterans (paraula que tant porta a la lloança precipitada, com a la desconfiança gratuïta) tant Mario com Jaume Costa se van permetre el luxe de defensar com a veterans i, fins i tot, de pujar per les bandes com autèntics avions... i això que, al davant, hi havia material bèl·lic de velocitat contrastada: Aquino, Cani, Trigueros, Perbet i Johathan Pereira haurien pogut fer una cabassada de gols amb una mica més de sort, als de Joan Oriol (ex-vila-realenc i natural del paradís marítim de Cambrils) i companyia, ja que cada internada del Vila-real portava perill i, a partir del primer gol de Perbet, encara més.
Al centre del camp, Bruno era suficient per controlar el joc, tant ajudant en defensa com animant-se a rematar de cap en els córners o xutant des de fora de l'àrea, com hauria de fer més a sovint. El segon gol d'Aquino confirmava l'esperança de que la tercera victòria no era una il·lusió que teníem els seguidors més fanàtics, sinó que la cosa era seriosa del tot, pel joc, pel plantejament tàctic i pel saber estar dels grocs. I si damunt de tot això, afegim que els canvis no solament no van desentonar, sinó que van aportar més matisos positius perquè el Vila-real de Primera és un equip sense titulars ni suplents, on hi ha fons d'armari i les rotacions són una realitat -com ens té acostumats Marcelino- i no una moda passatgera que assagen molts equips, de vegades, sense èxit. I per a mostra el gol d'Uche, el treball contrastat de Pina al centre del camp o la màgia de Gio -ahir suplent d'inici, potser per precaució. després d'unes molèsties que li venien de l'anterior partit-...


I si ho conte com ho conte és perquè, evidentment, aquest equip il·lusiona i el partit que ha acabat aquesta matinada de diumenge ha estat un partidàs en tota regla. Els que em seguiu habitualment, ja sabeu que quan se juga mal ho conte com ho sent, no m'agrada ser hipòcrita i, de vegades, com tot en la vida, solem ser més durs amb aquells o amb allò que més ens estimem, però ara toca gaudir, fruir i passar-ho bé... I els que espereu algun però, podria escriure que aquest Osasuna no guanyarà la Lliga, tal vegada tampoc acabe en posicions europees, però tampoc pense que siga el pitjor equip de la categoria perquè la Lliga no ha fet més que començar i, fins ara, tot són sensacions... i en el cas del Vila-real, millor si són positives.

Ah, que ve el Real Madrid al Madrigal en la propera jornada, sí, dissabte 14 de setembre a les 22 h.... i què? No serà una gojada veure patir als rics que, encara que arriben amb els mateixos punts, sempre van necessitats de victòries i, damunt, seria un desastre perdre contra un equipet de poble? El Vila-real afronta la propera jornada amb els deures fets i, per arrodonir-ho, jugarà sense cap pressió davant els blancs gal·làctics que sempre tenen -segons ells- el millor equip, el millor entrenador i tot el millor del millor... perquè tots sabem que la propera jornada el Vila-real té molt a guanyar i molt poc a perdre, tot el contrari que el proper rival. Endavant, Vila-real !!!

FITXA DEL PARTIT:

Osasuna.- Andrés Fernández; Oier, Arribas, Loties, Joan Oriol; Puñal, Armenteros, Silva (45´ Damià), Sisi, De las Cuevas(68´Roberto Torres) i Oriol Riera.

Vila-real.- Asenjo; Mario, Musacchio, Dorado, Jaume Costa; Bruno, Trigueros (72´Pina); Cani, Aquino, Jonathan Pereira (70´Uche) i Perbet (54´Giovani Dos Santos).

Àrbitre: Fernández Borbalán (col·legi andalús). Va amonestar Loties (min.44) i Roberto Torres (min.72) per part d'Osasuna i, per part del Vila-real, a Cani (min.72) i Pina (min.85).

Gols: 0-1, min 22, Jeremy Perbet. 0-2, min 31 Aquino. 0-3, min 77 Uche.

Incidències: Estadi El Sadar (Pamplona), 16.200 espectadors (amb alguns groc passant-ho en gran).

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes