dilluns, 28 d’octubre de 2013

VILA-REAL, 4 - VALÈNCIA, 1


La premsa havia assenyalat durant tota la setmana el Vila-real com a favorit, sobre tot la del Cap-i-casal, però els vila-realencs teníem la mosca darrere de l'orella i no ens refiàvem, ja que la darrera actuació de l'equip a Bilbao no havia estat massa convincent.

De segur que Marcelino era el primer en descartar confiances i, per començar, va plantejar una alineació que a tots ens va semblar un tant estranya, donat que tres dels titulars a San Mamés (Pina, Aquino i J.Pereira) no eixien d'inici per la titularitat d'altres tres no tant habituals fins ara (Trigueros, Hernán Pérez i Uche). En canvi, només començar el partit, es va comprovar de seguida que el València sí que es comportava com a favorit, potser recomfortat per la trampa del 5-1 a l'Europa League contra un equip dels fluixets, perquè no solament aspirava a controlar la pilota amb parsimònia, sinó que els seus jugadors seguien la tàctica d'altres d'equips, encara més grans, a base de protestar-ho tot per condicionar l'actuació arbitral (que, per cert, també va perdonar algunes grogues als jugadors del València).

Marcelino, davant l'ambició de l'equip valencianista d'anar a pel partit, va anar preparant-li a Miroslav Djukic la gran emboscada de jugar al contraatac, amb una defensa consistent i segura, un centre del camp que imposava qualitat i jerarquia i una davantera ràpida que ahir va mostrar més pegada que mai, mentre el València ens recordava el Vila-real de fa dos anys, amb jugadors més lents que tècnics, amb unes transicions interminables i escassa capacitat rematadora al davant.

Així, a la primera de canvi, Uche posava l'1-0 al marcador després d'una jugada de Gio que ahir va tornar a ser el crack de l'equip. Era el minut 17 i quedava molt de partit pel davant, però aquest gol va posar molt nerviosos els jugadors valencianistes i va frenar l'ímpetu cantor dels seus seguidors que, fins el gol encaixat, no havien deixat d'animar els valencianistes i també d'entonar càntics surrealistes com aquell de Vila-real equipo filial (efecte dels líquids ingerits abans del partit o, simplement, que no els interessa recordar que el València C.F. és l'equip filial de la Generalitat perquè el paguem entre tots els valencians?)... Només cinc minuts després, Cani en va tornar a fer una de les seues per la banda esquerra i va centrar magistralment al cap d'Hernán Pérez que la va posar al segon pal, és a dir, allà on el porter no pot guaitar-la encara que li diguen Guaita.

Després va vindre certa eufòria groga i uns quants arreons més, però, a poc a poc, el València va tornar a fer-se amb el domini de la pilota i a practicar un futbol lent i estèril, conduits per Banega, de manera que Asenjo continuava sent un espectador més. El Vila-real no brillava, deixava fer, però el València no sabia com gestionar el joc per revertir una situació tan poc favorable. I així va acabar la primera part.

La segona, en canvi, semblava que Djukic no es conformava amb la repassada tàctica de Marcelino i, ara sí, havia aconseguit fer reaccionar els seus jugadors que van eixir en tromba. Però així és el futbol i, quan semblava que el València volia entrar en el partit, va arribar la triple jugada del 3-0: xut al pal de Gio que se n'aprofita del rebuig per recuperar-la, Mathieu el tomba clarament dins de l'àrea, l'àrbitre assenyala el punt de penal, Guaita li endevina la trajectòria a Gio i desvia la pilota a córner, Gio es revoluciona pel penal fallat i remata el córner amb ràbia aconseguint el tercer gol. Només s'havien jugat 4 ó 5 minuts de la segona part i el València semblava mort.

El partit va entrar en una fase de tranquil·litat perquè el València no creava perill i els grocs ja tenien el partit ressolt, fins que va arribar un córner a favor del València que Ricardo Costa va rematar quasi a plaer al minut 64 de partit.

A partir d'ací, el València volia reaccionar perquè els minuts li passaven de pressa i el Vila-real no podia tancar-se a la barraca perquè, entre altes motius, és un equip que sap tractar bé el baló i quan té la possessió sap jugar de memòria. Ahir, però, encara que el partit va estar ressolt en tot moment, tal vegada per això, pareixia que el Vila-real, de tant en tant desconectava, deixava el domini al València i, a més, tampoc pressionaven com ens tenen acostumats... Així el partit entrava en els darrers minuts amb un València que volia i no podia i un Vila-real que tenia la victòria assegurada. Alguns seguidors valencians començaven a abandonar els seients de la grada superior del gol Nord, però als vila-realencs ens agrada fins el socarrat i així vam assistir al millor gol de la jornada: Bruno li va passar la pilota a Gio que es desmarcava amb velocitat, va arribar a la frontal de l'àrea i va enganxar una volea que va entrar, a tota velocitat, ajustada a l'escaire de la dreta del porter valencià. Quedaven sis minuts per acabar el partir, el Vila-real guanyava 4-1 i la graderia groga va començar a fer l'ona fins el final...

No havia estat el millor partit del Vila-real, però guanyar-li al València i d'aquesta manera sempre és molt balsàmic. Ja no n'hi havia germanor, mai n'hi ha hagut, el gol de Jonàs al minut 92' del penúltim partit de la Lliga 2011-12, a Mestalla, que ens abocava a l'abisme havia estat venjat parcialment... El futbol és així, els valencians també: quant hem d'aprendre dels bascos, per exemple!!!

FITXA DEL PARTIT

Vila-real CF.- Asenjo; Mario, Musacchio, Dorado, Jaume Costa; Hernán Pérez (Jonathan Pereira, 85'), Bruno Soriano, Manu Trigueros, Cani (Pina, 67'); Giovani dos Santos, Uche (Javier Aquino, 73') .

València CF.- Guaita; João Pereira, Ricardo Costa, Mathieu, Bernat; Javi Fuego, Éver Banega (Parejo, 57'); Fede Cartabia, Canals, Dorlan Pabón ( Feghouli, 80'); Jonas (Hélder Postiga, 74').

Gols.- 1-0 Uche (min. 17); 2-0 Hernán Pérez (min. 22); 3-0 Giovani dos Santos (min. 49); 3-1 Ricardo Costa (min. 64); 4-1 Giovani dos Santos (min. 84).

Àrbitre.- Clos Gómez (aragonès ). Va amonestar a Jaume Costa (43'), Dorado (52') i Tomás Pina (87') pel Vila-real i a Javi Fuego (54') i Sergio Canales (58') pel València .

Incidències.- partit disputat a l'estadi El Madrigal, corresponent a la 10a jornada de la Lliga BBVA 2013/14 amb més de 20.000 espectadors.

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Vells Oficis

Entre versos i pinzells contemporanis: Al bellmig.

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes