dimecres, 27 de novembre de 2013

LA PERVIVÈNCIA DE L'ANTIC RÈGIM

Amb el triomf de les revolucions liberals i de les idees il·lustrades de la Revolució Francesa, va caure l’Antic Règim, és a dir, la Monarquia Absoluta, el Feudalisme i la Societat Estamental on pràcticament tota la propietat, fins i tot la de les persones, era a mans del Clergat i de la Noblesa. Des d’aleshores, semblava que el món s’encaminava cap a la globalització de la democràcia representativa i, com va proclamar l’historiador Francis Fukuyama, cap a la fi de la Història, tal vegada per endinsar-nos en un món feliç, no sé si a l’estil del d’Aldous Huxley...

La caiguda del Mur de Berlín i la desaparició dels totalitarismes comunistes de l’altra banda del Teló d’Acer -segons l’expressió de Churchill- comportava, irremissiblement, a la victòria final del liberalisme per gestionar la democràcia dins d’un món amb una bel·ligerància minvant i una riquesa creixent. I, per si calia apuntalar les previsions anteriors, tan optimistes, des dels països nòrdics europeus, però també des de l’antiga Unió Europea, és a dir, des del Mercat Comú nascut amb el Tractat de Roma (1957), i apadrinat per democratacristians de centredreta i socialdemòcrates de centreesquerra, es consolidava l’anomenat Estat del Benestar, és a dir, on l’Estat liberal era substituït, progressivament, per l’Estat social i de dret.

Així, les democràcies occidentals europees del bloc capitalista presumien, sobre les democràcies populars (eufemisme utilitzat pels bolxevics per anomenar els països de l’Est sotmesos al totalitarisme soviètic), de ser les primers en garantir les conquestes del moviment obrer amb un sistema públic de pensions, la universalització d’un sistema sanitari prou eficaç que ha augmentat l’esperança de vida fins límits insospitats i un ensenyament públic de qualitat que, a poc a poc, ha anat ampliant el ventall de la clientela tant per baix (Pàrvuls des dels 3 anys) com per dalt (Batxillerats i beques universitàries).

En això arribà la globalització i tota la prospectiva s’ha desfet arrossegada pel capitalisme salvatge (el Papa afirma que el capitalisme mata!): a l’aldea global, l’equació entre democràcia i liberalització econòmica no ha funcionat com als temps de la guerra freda, potser perquè ha desaparegut el fantasma de la revolució proletària i perquè, als països desenvolupats, on no arriba l’Estat, encara arriben les institucions de caritat i les ONG per servir un plat de calent als més necessitats, ja que la Política de tots continua sotmesa al dictat de l’Economia d’uns pocs, com a l’Antic Règim.

I, ara mateix, com ha denunciat -entre d’altres- el premi Nobel Joseph Stiglitz, més que al final de la historia de Fukuyama, som a l’inici d’una globalització de barra lliure on només compta el negoci, perquè els drets humans i la democràcia, així com tota la legislació mediambiental generada des de la segona meitat del segle XX, s’ha aparcat en benefici de l’entrada al mercat de tot tipus de països, estats i règims predemocràtics, per no dir totalment dictatorials, com ara Rússia o la Xina, en perjudici de l’economia productiva de tota Europa on la tecnologia està substituint la mà d’obra clàssica. I si no retorna el luddisme (o antimaquinisme de Ned Ludd) o la revolta social, tal vegada, és perquè vivim en una societat de consum on les oligarquies extractives saben que poden retallar, però no ofegar, perquè el consum i el benefici és l’únic que els importa.

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Vells Oficis

Entre versos i pinzells contemporanis: Al bellmig.

Els més visitats

La meva llista de blogs

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes