diumenge, 22 de desembre de 2013

VILA-REAL, 1 - SEVILLA, 2

El futbol és molt injust, els arbitratges sempre són parcials, però aquest Vila-real de Marcelino (que ahir va tornar a ser expulsat d'una forma totalment implacable i rigorosa per protestar, ja que aplicant el mateix criteri cap entrenador acabaria cap partit) porta cinc partits sense guanyar a casa. Ho he comentat en privat, des dels inicis de temporada, que tenim millor equip per jugar fora que dins, ja que dins de casa falta més solidesa defensiva i, sobre tot, un centre del camp amb més autoritat defensiva i creativa (l'absència de Cani es nota cada jornada que passa), ja que ahir vam observar un Bruno molt cansat i desdibuixat, un Manu Trigueros que ho intentava i no li eixia res i un Hernan Pérez que té molt de reprís, però hauria d'alçar el cap, de tant en tant, per centrar-la amb criteri. Aquino tampoc està en el seu millor moment de forma i davant fa falta xutar més a porta des de fora de l'àrea. De tota manera, dos despistes defensius van significar una derrota davant un Sevilla que, practicant l'antifutbol d'ahir i de cada jornada, no crec que puga aspirar a molt... però com els àrbitres protegeixen les càrregues "legals" dels que sempre entren en falta, les pèrdues de temps dels que no volen jugar a futbol i la prepotència de certs jugadors i de certs equips, així ens va la Lliga de les Estrelles, que vol ser Lliga de Tres i, al final, acabarà sent la Lliga dels Imputats... 
El Vila-real va eixir amb les piles posades i amb la intenció d'anar a pel partit practicant, com sempre, un bon futbol. Tenien la pilota, la movien amb criteri i generaven vertigen en cada acció del paraguaià Hernán Pérez pel costat esquerre. No obstant això, qui va emportar-se el premi del primer gol va ser l'equip que estava contra les cordes: Rakitic va temperar la pilota en un lliure directe que, en principi, no ens va semblar falta, sobre el front de Cala que, lliure de marca, va bombejar amb el cap el que pareixia una centrada que anava fora, però va entrar per l'escaire per a sorpresa d'Asenjo, de tota la defensa i també dels espectadors. Molt de premi per a un equip que havia vingut a defensar-se i repartir estopa. 
El nerviosisme es va apoderar dels grocs, l'àrbitre enervava una grada que li protestava cada errada descomunal, sempre en contra dels locals, com ara no assenyalar un córner clar a favor del Vila-real, assenyalar faltes en contra acompanyades d'excessives pèrdues de temps ja a la primera part, etc. Així van arribar les gesticulacions de Marcelino que, per enésima vegada, va tornar a ser expulsat: què fàcil és per a un àrbitre de la Lliga Espanyola expulsar a l'entrenador local si és el del Vila-real... la imparcialitat arbitral en favor dels grans (és el Sevilla un gran?, almenys alguns jugadors es comporten com si ho foren, perquè les actituds prepotents, el teatre i la pèrdua de temps, les interrupcions reiterades del joc i la burla al col·legiat, així com als aficionats locals, no van comportar cap tipus de sanció extra). 
Les coses s'havien posat difícils al reiniciar-se el partit, però quedaven 45 minuts per a l'esperança. El Vila-real va tornar a dominar el joc durant uns quants minuts, encara que amb un joc més lent i previsible del que ens tenien acostumats darrerament i, tal vegada per això, els contraatacs d'un Sevilla que havia posat l'autobús davant la porteria pròpia, començaven a ser perillosos. Així, en un contraatac, va arribar el 0-2 quan Rakitic va centrar a l'àrea des del costat dret, Musacchio va errar en el tall i Carlos Bacca no va perdonar la deixada dins de l'àrea.
El partit estava vist per a sentència i molts aficionats vila-realencs començaren a desfilar, quan un penal de Cala (que va ser expulsat) sobre Jaume Costa a cinc minuts per al final va condemnar a patir el quadre sevillà. Perbet no va perdonar i va marcar l'1-2 de la darrera esperança i el Vila-real va córrer més durant els darrers cinc minuts i els quatre de descompte que durant la resta del partit.
Però ja era ja massa tard, el 2013 que ha estat un any meravellós pel retorn de l'equip groc a Primera i per tornar a comptar amb un entrenador de garanties, Marcelino García Toral, acabava amb una derrota merescuda dins de casa (malgrat el fatal arbitratge i el comportament de l'equip visitant que, segons Emery, va complir un guió estricte) i cert regust agredolç. Però aquest Vila-real de Primera, amb un planter relativament escàs, és un equip jove que està creixent, dissenyat en principi per mantenir la categoria, però que amb certa pressió (no ens agrada el relax de les darreres jornades!) pot arribar a donar-nos moltes alegries, tant en Lliga com en Copa del Rei: Endavant Vila-real i que el 2014 siga l'any del primer títol!!!

FITXA TÈCNICA:

Vila-real CF: Sergio Asenjo; Mario, Musacchio, Gabriel Paulista, Jaume Costa; Javier Aquino (Tomás Pina, 46'), Bruno Soriano (Jonathan Pereira, 72'), Manu Trigueros, Hernán Pérez; Uche (Perbet, 67') I Giovani dos Santos.

Sevilla FC: Beto; Coke, Fazio, Cala, Fernando Navarro; Carriço, Iborra; Reyes (Jairo, 74'), Rakitic, Vitolo i Bacca (Kévin Gameiro, 84').

Gols: 0-1 Cala (min. 24); 0-2 Bacca (min. 71); 1-2 Perbet, de penalt (min. 88).

Àrbitre: Gil Manzano (extremeny). Amonestà a Jaume Costa (55'), Gabriel Paulista (58') i Jonathan Pereira (90'+) i expulsà Marcelino (32') pel Vila-real. I a Carriço (51'), Coke (69'), Iborra (76') i Beto (90'), a més de roja directa a Cala (86') pel Sevilla.

Incidències: partit disputat en El Madrigal, corresponent a la 17ª jornada de la Lliga BBVA 2013/14 davant 16.000 espectadors.

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes