dimecres, 15 de gener del 2014

DEMOCRÀCIA I LEGITIMITAT

El poble, la ciutadania, és l’única font legítima de qualsevol poder titllat o qualificat de democràtic. No obstant això, les eleccions no garanteixen que un govern estiga al servei de l’interés general, ni que vaja a estar-ho en el futur. Per tant, el veredicte de les urnes no pot ser l’únic paràmetre de la legitimitat dels governs: ho diuen molts filòsofs i pensadors però, cada dia que passa, el missatge va calant més en aquesta meninfotista societat de l’hedonisme i el consum, a la baixa, que comença a donar mostres d’esgotament...

Per començar, s’ha encetat als darrers anys el perillós camí de situar al cim de la màxima responsabilitat (?) a polítics no-elegits pels ciutadans: així tenim, per nomenar els casos més populars, el d’Alberto Fabra per partida doble (durant el primer mandat d’alcaldia a Castelló i ara com a president de la Generalitat) i el del seu successor com a primer edil municipal, és a dir, Juan Alfonso Bataller; el d’Ignació González (el que governa Madrid des del seu presumpte àtic en Marbella) o el de la flamant presidenta de la Junta d’Andalusia, un cas més socialista que popular, Susana Díaz...

L’elecció mitjançant les urnes tampoc justifica, en qualsevol cas, el manteniment en el poder de determinats individus, elegits per portar endavant determinades polítiques que, una vegada aconseguit l’èxit electoral, han traït el poble, els votants directes i els militants del partit que sí que tenen ideals universals com ara l’eliminació de la pobresa, de la ignorància, de la mala salut, de l’opacitat, de la corrupció institucionalitzada i d’altres promeses electorals que acaben sent fum de canya, una vegada aconseguida la desitjada cadira, escó o butaca pública a la que solen adherir-se, com una lleparassa, utilitzant tota classe d’eufemismes, paranoies i demagògies barates. Si el futur de l’Estat espanyol depén, només, de Rajoy o de Rubalcaba, apaga i anem-nos-en que la llum va cada dia més cara... És més, el futur tampoc depén, només, del PSOE o del PP, perquè si aquestos partits no comencen, ja, un sanejament intern i extern, no van a morir i a desaparéixer d’èxit, sinó que van a volatilitzar-se, en les properes dècades i convocatòries electorals, reconvertits en matèria orgànica, perquè l’energia política no se crea, ni es destrueix, només es transforma com diria Einstein: vet aquí una teoria a la inversa, és a dir, la societat transformant els partits que, en principi, tenien la missió de transformar la societat en positiu.

El César no solament havia de ser honrat, sinó també aparentar-ho: quina imatge donen els ex-presidents i ex-ministres que porten tres dècades en les portes giratòries de la Partitocràcia, amb uns itineraris gens dissimulats entre la gestió pública que privatitza i l’empresa privada que els acull? On són els diners desapareguts amb la construcció d’infraestructures, moltes inútils, que costen més del triple del que s’havia pressupostat?

I què em diuen, vostés, de l’indult per als poderosos? Serà molt legal, però també molt poc ètic, que Jaume Matas, ex-president del Govern Balear condemnat a presó, puga esperar l’indult per part d’un govern composat per amics i correligionaris de partit, però la imatge que es transmet a la ciutadania és que PP i PSOE estan tardant 30 anys a eliminar tota aquesta classe de privilegis medievals... L’opacitat bipartidista abusiva és la principal enemiga de la legitimitat democràtica, però només els ciutadans tenim la responsabilitat d’acabar amb la conjuntura de corrupció més elevada de la democràcia espanyola.

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2024/25

Vila-real, la nostra ciutat (1274-2024)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes