ELOGI DE LA POLÍTICA

Des de la caiguda de la UCD d’Adolfo Suárez, el millor president de la democràcia, Espanya ha estat el coto privat del bipartidisme, ja que tots els presidents posteriors s’han rendit al servei de grans empreses privades (energètiques, financeres, etc.) i s’han dedicat a manipular l’opinió ciutadana des d’entitats públiques (TVE, Canal 9, etc.) i privades, amb polèmiques estèrils que no van enlloc.

Així tenim el clàssic polític posat a lingüista (El catalan y el valenciano son lenguas distintas), a historiador (España es la nación más antigua de Europa) o a fer de nacionalista radical (Gibraltar español!) amb afirmacions tan falses que cap Universitat del món les acceptaria.

Els humans som animals polítics i, encara que no tots estem disposats a acceptar un càrrec polític, hem de tindre clar que només els idiotes (segons la definició dels grecs: aquestos sí que venen d’una nació doblement mil·lenària), o els nostàlgics de la dictadura, pensen que podem viure sense partits polítics.

Aleshores, s’ha de diferenciar entre la crítica al dèficit democràtic i a la greu crisi del sistema iniciat amb la Constitució de 1978, amb l’elogi de la Política amb majúscula...

També hem de diferenciar entre el mal ús que s’ha fet de RTVV, el canal autonòmic de tots els valencians, de la necessitat de mantenir-lo com a eina de vertebració d’una autonomia que, també des dels inicis (1982), ha patit un infrafinançament estatal perquè sempre hem aportat més a l’Estat del que hem rebut.

I quan el poder executiu es dedica a subvencionar la premsa, l’educació, la sanitat, la banca o l’empresa privada abans que la pública, la crisi és evident... per sort, en democràcia, els ciutadans podem revertir la situació amb el vot!

...................................................................

P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, desembre de 2013 nº 201, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.