La província de Castelló ha tancat el
mes de gener amb 2.696 desocupats més que al desembre i la xifra total de desocupats
se situa en 61.234 persones, segons informe del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. L’atur s’ha incrementat en
un 4,61% respecte al mes anterior, és a dir, un percentatge que duplica el
registrat en el conjunt de la Comunitat Valenciana (2,22%) i d’Espanya (2,41%).
I és que la crisi de la globalització no afecta per igual a tots els racons del
món, sinó que la seua incidència és molt més gran a Europa, en concret, i
molt especialment, pel que fa a l’atur, està atacant Espanya, on la manca
d’ocupació és una lacra que s’arrossega des de molt abans de l’esclat de la bombolla immobiliària i que, darrerament,
està afectant els valencians especialment i als de la zona nord, els
castellonencs, amb molta més virulència perquè, encara que repunten les
exportacions, ni l’agricultura, ni la
indústria creen llocs de treball.
I mentre els aturats ens tapen el
túnel pel qual hem de veure la llum que ens anuncia Montoro, qual profeta messiànic, resulta que al final estan
instal·lant bombetes elèctriques led per, si de cas, la Generalitat Valenciana tampoc pot pagar la factura elèctrica
després de la brutal pujada del 18%. I com hi ha més borts (no sé si verds!),
que brots, les males notícies s’han de tapar amb falses polèmiques recurrents
que, de tant en tant, salten a la palestra per distreure el personal. Ara faltava
qüestionar l’AVL, la llengua i el
diccionari, com si el conseller Castellano,
amb aquest cognom, fos el més indicat per donar-nos classes de Valenciano, però tenim la sort de
comptar amb la màgica clàusula dels 3/5,
és a dir, una fracció de les Corts
Valencianes per la qual es va blindar la constitució de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua amb
els vots del valencianíssim Partit
Popular dels temps en què parlar català en la intimitat era moda, fins i
tot a la central de Gènova, des d’on
porten les regnes de la política valenciana des de fa massa anys...
Els 3/5 de l’arc parlamentari és una proporció que s’hauria d’instituir
a tots els Legislatius que
s’anomenen democràtics per aprovar les Lleis
que afecten més enllà d’una legislatura perquè, els ciutadans que preferim la
Política al Partidisme, pensem que ens estan prenent el pèl amb el tancament de
Ràdio Televisió Valenciana, amb
l’aprovació de la Llei d’Educació
amb menys esperança de vida de la Història d’Espanya o amb la tramitació d’una Llei de l’Avortament que ens fa recular
als temps de quan les senyoretes del franquisme anaven a avortar a Londres. De
tota manera, les enquestes sobre intenció de vot continuen eixint a la llum i
apuntant la davallada dels dos grans partits que ens han col·locat en aquest atzucac, o carreró sense eixida, d’una
crisi adobada per la corrupció institucional, mentre el PP tracta de dissimular amb cortines de fum i el PSOE somnia amb pactes i tripartits i
quadripartits...
I per més que els partits grans sempre
han pactat, a dreta i a esquerra, amb els qui els ha vingut de gust quan no han
tingut majoria (entre PP i PSOE sempre s’ha pactat l’essencial,
fins i tot els canvis constitucionals exprés), ara ja poden dir missa contra
pactes i majories alternatives, perquè la ciutadania té molt clar que les
majories absolutes dels monopartits
porten el germen de la corrupció quan intenten eliminar, temporalment, la
divisió de poders i es dediquen a perdre el temps amb polèmiques estèrils,
mentre l’atur continua creixent malgrat l’emigració que, ara mateix, està
deixant la població activa a nivells de 2002.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada