El 2013 ha estat un any molt dur a nivell personal. Mai he cregut en supersticions, però l’any 13 s’ha emportat persones molt estimades i ha seguit furgant en la salut física i econòmica de molts vila-realencs. Naturalment, Vila-real no és un poble aïllat i la crisi moral, econòmica i ètica ens afecta molt directament, perquè la citricultura que va portar tanta prosperitat a la Vila -i també va provocar la revolució industrial dels 60 i dels 70- mai tornarà a ser el que era... el taulell, tampoc.
L’únic que manté cert nivell de vida entre els vila-realencs són els recursos humans, perquè entre nosaltres mai hi havia hagut en tota la història del poble (és a dir, des del 20 de febrer de 1274), una ciutadania tan capacitada a nivell tècnic i intel·lectual que, majoritàriament, encara exerceix una professió digna, dins o fora de la ciutat, dins o fora d’aquesta trista autonomia, dins o fora d’un país on mai hi havia hagut una percepció tan nítida de l’estat de putrefacció d’unes institucions oficials corrompudes fins la medul·la.
Per sort, durant el curs 1966-67, amb els obrers pul·lulant pel centre, va obrir les portes l’Institut d’Ensenyaments Mitjans Francesc Tárrega, el segon després del Ribalta en tota la província de Castelló, que va sentar les bases per eixir d’una societat de postguerra, agrícola i mediocre a nivell cultural.
Sense anar més lluny, amb l’any nou celebrarem els 40 anys del COU del 74, una promoció (la segona que vàrem poder cursar els 7 anys seguits al centre: Bachiller Elemental, Bachiller Superior i COU) reconvertida en colla festera que va compartir actes populars amb solleta als espectacles taurins de la plaça tradicional (de cabirons i corda) de vora Séquia (davant del centre i de la Biblioteca que vàrem estrenar) i nits musicals, tant a l’enyorada Eros, com al Parador del Caserio on, entre d’altres, va actuar Juan Pardo.
P.D.- EL SOPAR DE 40 ANYS DE COU SERÀ A L'HOSTAL SANT JOAN EL DISSABTE 31 DE MAIG: QUAN TINGUEM TANCAT EL PREU DE SOPAR + ORQUESTRA, OBRIREM UN COMPTE A LA CAIXA RURAL PER A QUÈ PUGUEU INCRIURE-VOS TOTS ELS INTERESSATS
Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, gener de 2014 nº 202, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada