Vila-real no és ciutat, només, per haver superat els 10.000 habitants a mitjans del segle XIX, sinó que ja fou Vila de primera a l’Edat Mitjana, a primeries del segle XIV (24/10/1329), quan canvià els Furs d’Aragó pels de València i s'integrà a les Corts Valencianes formant part del braç reial; a més a més, Alfons XIII li concedí al 1904 el Títol Honorífic de Ciutat.
La Vila fundada per Jaume I s’ajustarà i creixerà d’acord amb els plantejaments teòrics que formulà, més endavant, Francesc Eiximenis (conseller de la reina Maria de Luna a qui va acompanyar fins els dia de la seua mort a l’Hostal Reial) en el seu “Dotzè de lo Crestià” (1384-85), replegant la tradició dels campaments romans amb el cardo i el decumanus creuant-se, perpendicularment, al fòrum o plaça principal.
Dóna la sensació que Eiximenis es va inspirar en Vila-real quan proposa que tota ciutat devia esser quadrata (...), car ret (recta) seu pus bella e pus ordenada; a més, es preocupà per l’estètica urbana a l’apuntar que la composició de la ciutat requer bella forma e figura, e bell tall e esguart. Serà una ciutat que coneixerà, controlarà i dirigirà els vents, que s’ordenarà amb una òbvia distribució segons la jerarquia social dels seus veïns però, sobre tot, serà bella, ordenada, pràctica i funcional. La ciutat d’Eiximenis era, en darrera instància, la perfecta i ordenada ciutat celestial.
L’única idea que podem fer-nos d’aquella meravellosa Vila-real medieval és el plànol del segle XVI, de Rafael Martí de Viciana, que la comparà amb la rica Venècia. Ara l’Ajuntament pensa potenciar el monument historicoartístic que és la Plaça de la Vila i realçar el traçat de les muralles medievals que ja tocava: Vila-real està d’enhorabona!
P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, febrer de 2014 nº 203, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada