Durant les vacances de Pasqua, he parlat molt amb un amic llaurador dels pocs que pot afirmar que, encara, menja de la taronja o, millor dit, del treball agrícola que realitza a les propietats dels seus clients, abnegats hereus de la P.A.C. i del patrimoni enverinat dels seus pares.
Cada any que passa, es veuen més horts abandonats pel terme de Vila-real i també alguns incendis vora el casc urbà, conseqüència de la manca de cooperatives fortes que comporta la dificultat dels propietaris menuts per vendre les navelates i, al pas que anem, qualsevol altra varietat que ja comercialitzen els grans empresaris agrícoles: els que s’oposen a les denominacions d’origen perquè ho barregen tot.
El xicotet empresari agrícola, com els empresaris menuts, és una espècie en perill d’extinció, com ara el comerç tradicional o els autònoms. La globalització capitalista salvatge està acabant amb les classes mitjanes i treballadores perquè la Unió Europea permet l’enginyeria comptable dels grans i, en canvi, persegueix el suposat frau fiscal dels menuts, facilita l’externalització de l’economia productiva i accepta, a base de subvencions que paguem tots, el xantatge de les multinacionals que amenacen amb marxar.
La hipocresia occidental front a les dictadures és manifesta, tant amb la Xina roja-capitalista, com amb la Guinea Equatorial del sanguinari Teodoro Obiang: el petroli o els rescats bancaris van pel davant de les persones.
Però aquest mes de maig, encara amb les navelates penjant, farem honor a Sant Pasqual sent solidaris, somniarem amb l’EuroVila-real C.F. i el dia 25 tindrem l’oportunitat de fer fora del temple de dinosaures del Parlament d’Estrasburg als mercaders de l’Europa DesUnida.
P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, maig de 2014 nº 206, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada