TERCERMUNDISME VIARI

Els pobles i ciutats de Castelló solen ser notícia, a nivell estatal, quan passen desgràcies greus o coses tan lamentable com ara accidents de trànsit a la tercermundista N-340, a la col·lapsada AP-7, als espectacles taurins i, fins i tot, als camps de futbol... ara, això sí, sempre que no s’equivoquen i ubiquen els nostres pobles a la província d’Alacant. També ens situen al centre de la crítica quan es parla d’aeroports sense utilitzar, d’un Tram com a pista de patinatge o d’un gran centre de tecnificació esportiva vila-realenc nou de trinca, perquè mai s’ha arribat a estrenar.

Als darrers anys, els polítics valencians i castellonencs han tirat amb pólvora de rei i han invertit molts diners públics en coses que encara no s’utilitzen o s’utilitzen poc, però aquesta no és, ni molt menys, una senya d’identitat, ni una característica del nostre entorn sinó, més bé, de la Marca España. El mateix govern central que ens ha marginat per terra (sense trens de rodalies suficients, ni AVE, ni autovies que porten més enllà de l’aeroport aturat), mar (l’època daurada del taulell es va viure, fonamentalment, des del port de València) i aire (Castelló és de les darreres províncies costaneres en aconseguir un aeroport i, a més, no és l’únic sense servei ni molt menys!), té el dubtós honor d’haver portat Espanya al segon lloc mundial en quilòmetres de traçat d’AVE i d’haver apostat (i de seguir apostant encara!) per un Eix Central caríssim que marginaria el just i necessari (des de fa 30 anys!) Eix Mediterrani al que, encara, se’l vol entrebancar amb propostes de traçats mixtes.

Durant les llargues tres dècades que portem de democràcia, Espanya ha sigut líder en l’ús del camió per la inexistència d’un tren de mercaderies d’ample europeu que connecte directament amb Europa, però també en la construcció de línies d’AVE entre les ciutats dels respectius presidents del govern central (Sevilla, Valladolid, León, Santiago), mentre els ciutadans partidaris de l’Eix Mediterrani ens hem hagut de conformar amb promeses electorals que mai han arribat a materialitzar-se. Ahir el PPCV, des de Vila-real estant, va tornar a la càrrega, però al programa electoral porten també l’Eix Central que és la nineta dels ulls dels partits espanyols centralistes com el nom de l’eix indica.

A més, els ciutadans no guanyem per a disgustos. Encara no hem eixit d’un escàndol de corrupció com el que afecta al partit en el govern i la presumpta comptabilitat B, i ara llegim a la premsa d’ahir que la Guàrdia Civil ha registrat la seu central d’ADIF a Madrid, però també la de Barcelona, perquè hi ha indicis de malversació de fons públics per les obres de l’AVE entre Madrid i Barcelona. És més, s’han fet detencions de vàries persones relacionades amb la gestió de l’època de la ministra socialista de Foment, Magdalena Álvarez. Si el frau es confirma, quedarà clar que les obres de l’AVE han estat un altre gran desgavell, pot ser tan gran com el traçat radial de l’època d’Isabel II i la proliferació de quilòmetres de xarxa ferroviària i d’estacions, entre les comarques de l’Espanya profunda on l’escassesa d’habitants i d’activitat econòmica va portar a una de les més històriques fallides de l’economia estatal.

La cultura de l’obra pública per a potenciar unes zones més que altres ve dels temps dels famosos Planes de Desarrollo del franquisme, però quasi sempre acaben provocant excessius esforços als llocs equivocats i, fins i tot, irregularitats comptables. Des del 1992, quan es va encetar la primera línia de l’AVE, entre Madrid i Sevilla, és a dir, entre la capital de l’Estat i la quarta ciutat no solament s’han volatilitzat milers de milions en una xarxa de ferrocarrils per a uns passatgers que cada vegada tenen menys poder adquisitiu per poder agafar-lo, sinó que s’ha aparcat in aeternum la potenciació dels trens de mercaderies i s’ha condemnat la costa mediterrània a dècades de tercermundisme viari.

castelloninformacion.com