NADAL A LA XARXA

Les xarxes socials han entrat de ple a les nostres vides. Hi ha franctiradors que les usen sense caretes ni disfresses, expressant opinions personals i crítiques com correspon als temps que ens ha tocat viure. D’altres, en canvi, van amb el postureo xafarder amb l’afany d’assabentar-se del que passa, diuen o publiquen els altres. També hi ha l’exhibicionista, encara que tots ho som una miqueta, perquè qui no ha penjat mai una foto d’un dinar amb amics o d’una excursió inoblidable al Facebook, al Twitter o a Instagram? De tota manera, el replicador incombustible és el més perillós, ja que mai publica res al seu mur -o al seu compte- però es dedica a rebatre tot el que diuen els altres. 

La xarxa és un arma de doble fil perquè ens pot fer perdre molt de temps si no en fem un ús racional, però també al contrari, guanyar-lo, quan volem posar-nos al dia, sense els filtres habituals de l’autocensura de la premsa convencional. I una vegada passada la Fira de Santa Caterina, que el nostre Rei En Jaume va concedir tan generosament a Vila-real, el Nadal començarà a endinsar-se, des de la xarxa, a tots els barris, carrers i cases del nostre poble.

A partir d’ara ens arribaran vídeos, imatges i textos de vells amics i desconeguts amb els millors desitjos, després de tot un any on no hem guanyat per a esglais i això està molt bé. També ens retrobarem amb el vell amic, de col·legi o de mili, que encara reconeixem plenament o del que ja no és com ens pensàvem, perquè el temps no perdona i ja no li interessa res del que li contem o a la inversa. I és que les amistats virtuals no són les reals.

De tota manera, a tots, absentistes, franctiradors, xafarders, exhibicionistes, replicadors: molt de trellat i Bon Nadal!

.......................................................................

P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, desembre de 2014 nº 212, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.