El groc ha estat associat tradicionalment a la mala sort, segons la superstició.
Al segle XVIII, quan la Guerra de Successió començava a dibuixar el primer mapa d’Espanya, aplicant les lleis castellanes a la Corona catalanoaragonesa, el groc va ser el color dels maulets, els defensors dels Furs Valencians i de la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria que va perdre la guerra davant els francocastellans de Felip d’Anjou.
En temps més salvatges que els actuals, quan la burgesia contractava matons i sicaris per fer front als proletaris (treballadors amb prole) sindicalistes que es jugaven la vida reivindicant la jornada de 8 hores, els “amarillos” eren els obrers catòlics que rebentaven les vagues en favor de la patronal.Hui en dia, en plena crisi global, quan els proletaris han desaparegut amb la caiguda de la natalitat i qualsevol jove emprenedor pot optar per autocontractar-se i, per tant, assolir la condició d’empresari perquè ja no va a contractar-lo ningú, el groc només té una connotació futbolística i a Europa s’associa al Vila-real Club de Futbol.
La pretemporada enguany s’ha allargat molt, perquè el futbol també és un negoci i els clubs que aspiren a fer coses grans han d’esperar fins a finals d’agost, amb les competicions en marxa, per poder fitxar a més bon preu i a última hora. De tota manera i resultats a banda, quan Soldado, Bakambú, Adrián, Baptistao, Denis Suárez, els Samu, etc. s’acoblen al 100% i l’equip comence a jugar de memòria, podrem somniar.
El vímet de la cistella fa goig, ara només falta que entre la pilota per poder mantenir una regularitat als primers llocs de la Lliga i fer un bon paper a Europa i la Copa del Rei. L’esperança no es vesteix de Prada, ara es vesteix de groc!
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Setembre de 2015 nº 221, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada