PRIMAVERA VALENCIANA

La primavera fecunda cada racó de la Vila, del terme i dels ravals: els carrers amples i arbrats tornen a ser avingudes, jardins els descampats, els balcons florits perfumen el casc urbà i la flor del taronger va brodant-se en blanc sobre les verdes catifes de l’horta i el secà.

 

L’hivern ha passat de llarg, amb pocs dies de fred i menys de pluja, però continua en funcions i es resisteix a marxar, mentre la ciutadania espera, impacient, una primavera valenciana que ha entrat amb sorolls de timbals i passos d’Ortells de Setmana Santa. La gent té ganes de canvis, en positiu, canviar-se de roba, penjar els abrics encara que l’hàbit no fa el monjo, mirar cap a l’estiu i cap al futur amb optimisme. 

Durant la primavera solem eixir més de casa i apagar el televisor i passar d’enquestes mentideres i rodes de premsa teatrals. Pels carrers es respira sentor de tarongina en flor i es parla de consens, d’arrimar el muscle per solucionar els problemes eterns que, més que solucionar, ha creat el partidisme caïnita dels darrers anys i no sol ser estrany, almenys al nostre poble, observar asseguts a la mateixa taula dones i homes de diferent formació i ideologia parlant tranquil·lament sobre tot, sense línies roges ni blaves de cap tipus, és a dir, com durant la santa transició quan als carrers ja se respiraven aires democràtics i, en canvi, els polítics i els aparells repressors seguien amb el postureo fatxa dels anys de la postguerra. 

En aquest sentit, el poble sempre ha anat pel davant dels seus representants que, acostumats a privilegis mil·lenaris com ara els aforaments o les pensions desorbitades (per haver fet de la política una professió, quan mai hauria d’haver sigut així!), no acaben de posar-se d’acord i continuen mossegant-nos la mà als ciutadans, als que els donem de menjar. 

Els ciutadans hem votat un parlament plural perquè Espanya és plural, amb nacionalistes espanyols i independentistes perifèrics, amb partits de dreta i de centre, amb partits d’esquerres i descolorits, etc. perquè, en democràcia, tots els partits són legítims. La primavera aconseguirà recuperar el protagonisme polític segrestat a la ciutadania, perquè el canvi serà a la valenciana, o no serà!

.......................................................

P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Abril de 2016 nº 227, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.