dissabte, 6 de juliol de 2019

LA FAUNA DE L'ESTIU


Quan tanquen els col·legis, la fauna urbana comença l’èxode estacional cap al maset i els apartaments de la platja i Vila-real queda semidesert, sobre tot a les hores de la canícula. Aquesta pràctica ja és una tradició des de fa molts anys. El que sí que ha canviat és la fauna rural. 

Els més veterans recordem aquells llargs estius d’infantesa, de contacte amb la natura autòctona, de pixavins, voltacampanes, sargantanes, granotes, sapets, dragonets i, fins i tot, de peixos d’aigua dolça pel Millars o d’anguiles a la Séquia Major, és a dir, espècies que conformaven el nostre entorn natural a la comarca de La Plana i que els pesticides s’han encarregat de fer-les desaparèixer en benefici de mosques, mosquits i algunes espècies invasores com ara el mosquit tigre que és el protagonista dels darrers estius. 

Fa uns dies, podíem llegir a la premsa un titular aclaridor: Los municipios de Castelló no reconocen su fracaso en la lucha antimosquitos. Resulta que després de moltes dècades de barra lliure amb els pesticides i de trencar la cadena natural de l’equilibri biològic, ara ens volen vendre que passar les avionetes per controlar els mosquits de les reiterades zones humides (en una comarca farcida d’hortes i marjals, séquies, reguers, piscines i basses) és una mala pràctica que posa en perill el planeta, quan el que està en perill no és la Terra, sinó els humans... perquè la vida, que és sinó la lluita per humanitzar una natura salvatge plena de perills? (mosquits, rates, animals verinosos, virus mutants, plantes tòxiques, gasos perillosos, terratrèmols, volcans, sequeres, inundacions, fred, calor, etc.). 

S’ha d’apostar per refer la cadena biològica, propiciant el retorn dels animalets tragamosquits –com ara els rats penats-, però mentrestant no se pot deixar campar els mosquits lliurement. 

També hem de ser realistes i reconèixer que si no som cap potència turística, no és solament per l’escassa manca de consciència a l’hora de mantenir i valorar el nostre patrimoni natural i arquitectònic, també ho és per la climatologia: amb un hiverns suaus on la sensació de fred augmenta amb la humitat i uns estius, cada vegada més calorosos, on la humitat augmenta la sensació de calor en més de deu graus. 

Els mosquits es mereixen, des de fa anys, un estiu de presó preventiva!
..............................................................................................................................

P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Juliol/Agost de 2019 nª 263 a la columna pròpia d'Opinió "Roure i Llorer" sota el mateix títol.

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

CALENDARI DE LLIGA 19-20 (1a volta)

CALENDARI DE LLIGA 19-20 (2a volta)

Laulauenlaseuatinta

Els més visitats

La meva llista de blogs

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes