Sense por a caure en el xovinisme localista, podem afirmar que Vila-real sempre ha estat una ciutat molt dinàmica en l’aspecte cultural i, avui en dia, no és estrany comprovar com, sobre tot els caps de setmana, hi ha hores on se solapen activitats musicals, teatrals o literàries.
I malgrat el recolzament institucional, sempre modest en èpoques de crisi econòmica (i aquesta darrera ja dura molts anys!), també és veritat que no hem volgut o no hem sabut aprofitar les èpoques de vaques grasses per crear unes infraestructures culturals a l’alçada d’una ciutat de serveis amb més de 50.000 habitants.
La creació de l’IES Tàrrega (1966) i, més endavant, de la nova Biblioteca Municipal vora l’institut, on anys després s’acolliria la UNED (1981), va posar les bases culturals de l’actual societat vila-realenca que, a diferència d’aquell poble rural que començava a industrialitzar-se, és avui una ciutat de serveis amb una població jove universitària que exigeix treballs de qualitat i alternatives d’oci més enllà del futbol i els bous.
Altres ciutats de La Plana, en canvi, amb menys potencial demogràfic i, per tant, amb menys quantitat d’artesans de la cultura, han aconseguit comptar amb auditoris de major capacitat que el nostre, cases de la cultura que ja voldríem a Vila-real (la nova Biblioteca podria fer aquest paper?) o un conjunt de museus equiparables als nostres.
Vila-real necessita, des de fa uns anys, una Facultat de la UJI (podria ser relacionada amb Ciències de la Salut o Medicina), un Museu d’Història de la Ciutat amb capacitat i visió de futur, un Auditori per a grans espectacles, una Biblioteca dotada de tota classe de materials digitals -i en paper!- i un equip de professionals que coordine les oportunitats econòmiques, socials i turístiques que ens ofereix, cada dia, la Basílica de Sant Pasqual, el Villarreal C.F. o els nostres paratges naturals, rurals i industrials.
Està clar que tot no depèn de la capacitat econòmica del nostre Ajuntament (en hores molt baixes) i sempre és d’agraïr el mecenatge privat, però són coses sobre les que s’hauria de treballar durant molts anys i cada dia, perquè durant la darrera dècada s’ha avançat poc.
Per contra, tant a nivell individual com associatiu comptem amb més i millors artistes que mai: actors, escriptors, il·lustradors, músics, pintors, etc. que porten el nom de Vila-real per tot el món malgrat la seua joventut. Paula Bonet en podria ser un bon exemple!
............................................................................................
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada