diumenge, 1 de març de 2020

25 ANYS FENT POBLE


Ara fa 25 anys exactes, no recorde molt bé si una vesprada del març o de l’abril de 1995, l’amic Juanjo Clemente ens va convocar a una reunió, en petit comité, als salons del bar de l’Agrupació Coral ELS XIII. 

En principi, acudírem el malaguanyat Pasqual Batalla, una jove promesa de les lletres conegut com Vicent Usó i un servidor, sí, tots amb 25 anys menys a les espatlles. 

La idea del jove director era il·lusionant i, a la vegada, molt complicada de portar a terme: editar una revista mensual on escriure sobre totes les coses però, naturalment, centrada en Vila-real. També ens va suggerir aportar noms de possibles redactors, a banda de totes les gestions i reunions que -algun dia ens haurà de contar- va anar fent pel seu compte. 

L’any 1982 ja va haver-hi un llançament d’una revista Poble que, per cert, va estar presentada al Pub 1800 (ho recorde perfectament perquè els vaig advertir que havien de canviar la manxeta o logo, perquè posava “Vila-Real” i me fan fer cas!), però l’aventura va durar tres o quatre números. 

Van passar els dies, les festes de Sant Pasqual, i cap al mes de juny ja teníem preparat el número zero que apareixeria al setembre d’aquell mateix any, amb una presentació modesta però molt concorreguda a la Pizzeria Nàpoli, amb la presència de l’alcalde entrant, el cap de l’oposició i ex-alcalde, Enrique Ayet, i molts regidors de tots els partits d’un nou Ajuntament que, aleshores, va formar un govern pactat entre el PP de Manuel Vilanova, la UPV de Maria Gràcia Molés i la Unió Valenciana de Santiago Girona

El número zero costava 100 pessetes i d’entre els primers col·laboradors hi havia Baptista Carceller, Susanna Lliberós, Joan F. Bernat, Enrique Font, Héctor Monfort, etc. a més dels esmentats a la reunió d’Els XIII. 

La taronja ja anava malament, no tant com ara, però la tristesa i el minador estaven acabant amb la vida dels tarongers, mentre ja se qüestionava el minifundisme tradicional i se plantejaven nous sistemes de concentració parcel·lària. 

El Vila-real CF seguia en Segona Divisió amb Pascual Font de Mora al capdavant que havia completat un planter competitiu amb Fidel Uriarte d’entrenador i Robert Fernández com a fixatge estel·lar. 

Vila-real a penes superava els 40.000 habitants, però s’estava preparant per a l’allau migratori, mentre el taulell generava riquesa i molts llocs de treball. 

Vila-real evolucionava a bon ritme, amb la Revista POBLE!

........................................................................................................................


P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Març de 2020 nª 270 a la columna pròpia d'Opinió "Roure i Llorer" sota el mateix títol.

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

CALENDARI DE LLIGA 19-20 (1a volta)

CALENDARI DE LLIGA 19-20 (2a volta)

Laulauenlaseuatinta

Els més visitats

La meva llista de blogs

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes