LA LLENGUA DELS VILA-REALENCS

Fa 10 anys, quan Ramon Ferrer Navarro (Vila-real, 1946) va començar a presidir l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, els vila-realencs copaven la direcció de les institucions filològiques valencianes més rellevants, és a dir, la pròpia AVL, l’Institut Interuniversitari de Filologia (Ferran Carbó Aguilar, 2007-2015), la Delegació de Castelló de l’IEC (Vicent Pitarch Almela) i la Unitat d’Educació Multilingüe d’Escola Valenciana (Maria Pilar Safont Jordà, que també va ser presidenta de l’Associació Internacional de Multilingüisme al 2018): casualitats o causalitats? 

Potser, de tot un poc, però la nostra ciutat, malgrat l’increment de població a les darreres dècades ha sabut preservar l’ús del valencià a casa, al carrer, a l’escola, a les institucions en general, la qual cosa no és gens fàcil si des de les instàncies dels poders públics no s’incrementa l’atenció als valencians en les dues llengües oficials, és a dir, amb un cos de funcionàries versàtil capaç d’escoltar-nos en qualsevol dels dos idiomes quan anem al metge, a la policia o als jutjats. 

Com ha dit, reiteradament, el president Ferrer, s’ha de guanyar la batalla al carrer si no volem que el Valencià desaparega del mapa. És evident que als carrers de la Vila, com en qualsevol societat occidental del segle XXI, podem escoltar tot un ventall multilingüe, un all-i-oli a base de valencià, castellà, romanés i àrab, sobre tot, perquè quasi tots els idiomes tenen la seua Acadèmia o, com en el cas del castellà (mai espanyol, perquè si ens posem oficialistes el català, el gallec o l’euskera també ho són), el seu Institut Cervantes que financiem amb els nostres impostos. 

La situació no és fàcil quan vivim en un Estat on el 99% dels mitjans de comunicació s’expressen en castellà, per això són tan importants les noves normatives educatives del plurilingüisme, la creació de la Regidoria de Normalització Lingüística o la publicació de revistes especialitzades com ara FONT i, per què no dir-ho?, aquesta mateixa Revista POBLE d’informació local, comarcal i autonòmica.

………………………………………………………………………………………………

Article publicat a la Revista Poble d’Octubre de 2021, núm 287 en la meua columna d’opinió “Roure i Llorer” sota el mateix títol.