MASSA TRENS PERDUTS

Com ja va dir Joan Fuster, un espanyol de dretes és allò més paregut a un espanyol d’esquerres i la prova la tenim amb la marginació sistemàtica del territori valencià tant amb governs centrals del PP, com del PSOE, perquè no poden resoldre l’infrafinançament. 

Espanya és un estat centralista maquillat d’autonòmic, ja que les competències són perifèriques, però el finançament sempre ha d’eixir del km zero, la M-30 o la M-50 al voltant de la llotja del Bernabéu (per cert, el Real Madrid pot desgravar-se molts més impostos que el Villarreal, el València, el Llevant o l’Elx). 

El primer tren que vam perdre, va ser el d’Isabel II quan la Corona espanyola va haver de fer suspensió de pagaments (1866) perquè el tren d’ample ibèric va ser un fracàs econòmic total, ja que havia de descarregar tots els vagons a l’arribar a la frontera amb França, on començaven les vies d’ample europeu. 

Una pèrdua més pròxima va ser la de 1963 quan va deixar de funcionar la Panderola que, ara mateix, podria ser el tramvia elèctric de La Plana i no el denostat TRAM que ha fet augmentar les al·lèrgies als vianants dels carrers de Castelló. 

L’entrada a la Unió Europea (1986), va portar la construcció de trens d’alta velocitat (AVE), sent també ruïnós per Espanya (segon Estat del món, després de la Xina en alta velocitat, honor sin barcos!) mentre es marginava el transport per ferrocarril de mercaderies, els trens de Rodalies i, amb ells, tot l’Eix Mediterrani, porta d’Europa des d’Almeria, en benefici del camió que col·lapsa, cada dia, l’autovia més transitada de l’Estat (A-7) i augmenta la factura energètica en petroli, així com les emissions de CO2. 

I sort que les vies de l’AVE són d’ample europeu! Després de la desídia dels governs centralistes espanyols, en la revisió d’infraestructures de 2003, el Corredor Mediterrani va quedar exclòs del mapa ferroviari europeu, tot proposant el Pirineu aragonés com a únic enllaç de la Península Ibèrica amb Europa: demencial! 

A finals de 2013, el Parlament Europeu -que no els governs centralistes espanyols- va confirmar que el Corredor era prioritari, tot eliminant l’enllaç aragonés d’aquesta xarxa europea, malgrat els continus intents dels centralistes espanyols perquè fos prioritari. 

Un 20% del finançament del Corredor Mediterrani ve del pressupost europeu, però estava previst d’acabar-lo al 2030 i també ens tromparà el bou. 

Ara, per acabar-ho d’adobar, els principals partits d’obediència estatal espanyola (PP i PSOE) han votat a favor de Mercosur deixant, una vegada més, la taronja com a moneda de canvi... Todo por la patria!