UN MAIG DE CHAMPIONS

 

El mes de Maig sempre és especial a la Vila, perquè Sant Pasqual és a 17 i les festes patronals omplen els barris de la ciutat de música i colors i diversitat, mentre el Sol matiner es desperta amb la flor del taronger que perfuma els carrers i la llum de la Lluna aporta el sentor nocturn de l’olor a gessamí.

A més, el maig del 26 assistirem a la setena classificació del Villarreal CF per jugar la Champions League una temporada més, un fet excepcional que hem anat normalitzant degut a l’excel·lència futbolística d’un club que va entrar al segle XXI en construcció i, des de fa uns anys, s’ha consolidat no solament com un del millors de la Lliga espanyola, sinó com un referent sòlid a Europa i al món. 

El gran treball amb la pedrera a la Ciutat Esportiva José Manuel Llaneza, l’impecable gestió econòmica a base de vendre car i comprar barat i, per suposat, la confecció d’un gran planter de jugadors administrat pel cos tècnic d’un dels millors entrenadors del panorama futbolístic, com ho és Marcelino García Toral, han fet que la classificació europea siga una realitat quan encara queden més de 15 punts en disputa contra Mallorca i Rayo fora i Llevant, Sevilla i Atleti a casa, on ens jugarem el tercer lloc de la classificació general en el darrer partit. 

De tota manera, potser degut a l’escàs protagonisme del club tant en Champions com en Copa del Rei, la temporada ha sigut un tant estranya i, fins i tot, polèmica en alguns aspectes ja que l’equip ha presentat dues cares ben diferents: per una banda, la d’equip imbatible quan hem sigut seriosos en defensa, ràpids al contraatac i encertats en la definició i, per l’altra, un equip amb nervis a la porteria, generós en defensa a l’hora de fer regals, amb un centre del camp incapaç de fer arribar balons en condicions als puntes i una davantera deprimida davant l’absència de balons. Però si posem cada cosa a la seua balança, podem concloure que la temporada també podrà ser qualificada de brillant si aconseguim la majoria dels quinze punts que queden en joc, ja que tampoc se pot guanyar sempre. 

Per tant, només queda aclarir les dues incògnites que ens desvetllarà maig: la continuïtat o no de l’entrenador (alguns afirmen que se’n va a la Roma!) i la posició final que ocuparà el Villlarreal CF (tercers o quarts?). De tota manera, ja voldrien aquests maldecaps futbolístics tots els que, en el fons, ens admiren però també envegen la trajectòria de la família Roig al capdavant del club d’una ciutat de 54.000 habitants que omple cada diumenge La Ceràmica amb l’aportació dels pobles de La Plana, de la província de Castelló, així com de la de València, Tarragona o de més lluny encara... 

Sempre Endavant!

Revista Poble, nº338, maig 2026.-