COMENÇA EL CURS... ELECTORAL

 

El curs 2026-27, a banda del malestar dels docents i dels sanitaris -que continua amb major o menor intensitat, segons territoris-, ha començat amb certa olor electoral perquè, si ningú ho remèdia, se convocaran Eleccions Generals, pot ser abans d’abril, Eleccions Municipals per al 23 maig -on, de fet, ja tenim aprovat el calendari fester del 7 al 17, dilluns, de maig- i també Eleccions Autonòmiques per a la mateixa data, si el Molt Honorable President, Pérez Llorca, no les avança per fer-les coincidir amb les generals. 

Aquest curs electoral preocupa, sobre tot, als que viuen de la sopa bova de la política amb minúscules que en són molts, massa diria jo! I, naturalment, també preocupa als fanàtics de dreta i d’esquerra perquè pronostiquen l’Apocalipsi si no guanyen els seus. Finalment, hi ha la gent moderada, llegida i democràtica, tant progressista com conservadora, que continua immersa en el pèndol que va de l’abstencionisme a l’escepticisme militant perquè aspira, innocentment, a una classe política més responsable, preparada i, per suposat, menys corrupta: d’entre tots els partits polítics que han tingut responsabilitats de govern, tant estatals com autonòmiques, qui estiga lliure de pecat que llance la primera pedra! 

A nivell estatal, la cosa està complicada perquè ha passat de llarg l’època de les majories absolutes i la confiança cega en un gurú o líder diví amb els peus de fang i, qualsevol que siga el resultat, s’haurà de pactar amb Vox, amb Bildu, amb Junts o amb el Sursumcorda: tota l’oposició a Pedro Sánchez s’haurà de tragar tants anys de crítiques, la majoria fora de lloc, si arriben a tenir responsabilitats de govern sense majoria absoluta que, a més, sol ser darrerament el més habitual. 

A nivell autonòmic, el PP pot repetir mandat o no, segons quin siga el preu que els votants li facen pagar pels seus grans pecats, és a dir, la nefasta gestió de la DANA i les retallades en Educació i Sanitat. 

A nivell local, encara que tots ens coneixem i sabem que Vila-real segueix creixent amb els problemes vials de sempre, la tercermundista estació de Renfe i els problemes econòmics i de funcionament de Ca la Vila, hi ha la incògnita dels lideratges: continuarà Benlloch al capdavant dels socialistes, hi haurà renovació a Compromís per acompanyar Maria Fajardo, serà Casabó el líder carismàtic que el PP necessita, es mantindrà Vox, tornarà Podem, trauran algun vot els autònoms? Són preguntes que, ara mateix, recent iniciat el curs electoral, tots o quasi tots ens fem i que es resoldran a poc a poc. 

De tota manera, el més important continua sent la precarietat dels salaris, l’encariment de les coses bàsiques de la vida (alimentació, energia, vivenda, etc.), la marginació dels valencians per l’infrafinançament estatal i l’autoodi autonòmic per la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra televisió d’Àpunt, cada vegada més murciana (amb tots els respectes pels nostres veïns) i, sobre tot, el creixement dels terraplanistes de la política pertot arreu. 

Bones festes de la Mare de Déu de Gràcia i molt de coneixement!

Revista Poble nº341, setembre 2026.-