Anit, més del mateix. Un debat tercermundista, amb un president fent d'aspirant i presentant propostes de futur, és a dir, sobre coses que hagués pogut fer i no ha fet i un aspirant guanyant amics on ja els tenia, perquè se pot ser més dur, però no més demagògic, reiteratiu, avorrit i antipàtic.
L'oratòria modestíssima i la posada en escena, cutre salsitxera, com diu Enric Bruguera a La Vanguardia:
Zapatero y Rajoy no son lo mismo. Eso ya lo sabíamos antes de los cara a cara y su desmesurado y pomposo eco mediático. Lo que ha conseguido el show es resaltar y dar visibilidad y valor a su empecinado empeño en converger en lo cutre. Los sondeos a pie de SMS, los diarios y las tertulias pueden designar vencedor y vencido conforme a los intereses de cada cual. Pero al indeciso elector de piel todavía algo progre no le van a quitar de la cabeza aquel célebre verso de la "Pequeña serenata diurna" de Sílvio Rodríguez: "que no es lo mismo, pero es igual". Porque el cantautor cubano no sólo hace décadas que sabe de lo que habla y canta. Además ha acabado siendo profeta en su tierra. Y a su pesar, precisamente por lo cutres que pueden llegar a seguir siendo las cosas, al menos durante largas temporadas.
En canvi, Alfred Remolar sí que té les idees clares, no és el mateix i, a més, al BLOC units en som més (BLOC+IPV+V):
