Des que el senyor ministre del ram -sí, el germà del Gabilondo de Cuatro- va llançar el globus sonda, tothom es fa la mateixa pregunta: escolaritat obligatòria fins als 18 anys? Però, potser, molt pocs es fan la següent, per a què?
- Per a reduir les escandaloses taxes d'atur (encara que els joves, actualment, són carn d'atur no comptabilitzat per no remunerat, de treball sense contracte i, per tant, de remuneració molt inferior al salari mínim interprofessional: el que no conega cap jove menor de 30 anys en aquesta situació és que no ix mai de casa o que, per sort, no en té cap pul·lulant per casa)?
- Per acabar de col·lapsar el sistema educatiu (des de 1990, quan se decidí allargar l'escolariat obligatòria mitjançant la LOGSE, mai s'ha aconseguit -fins ara- encabir tot l'alumnat en aules tradicionals o de parets de formigó, sinó en -no vull dir camps de concentració perquè sona molt malament- espais urbans perifèrics molt airejats i dotats d'excepcionals aules prefabricades que, després de molts anys, han deixat de ser efímeres per esdevindre barracó o habitacle definitiu per més d'una generació d'escolars, almenys a Vila-real -ciutat natal del conseller valencià del ram-, a la comarca de La Plana, al País Valencià i a bona part de la geografia peninsular i Balear... ja que mai he tingut el plaer de visitar les Canàries)?
- Per acabar amb l'actual ensenyament comprensiu (amb l'educació va acabar la LOGSE! -deien els professors tradicionals a finals de la dècada anterior... i, ara, pensem que, potser, amb tota la raó) i implantar, definitivament, la LLei de Guarderia i Retenció de Joves Que Tan Molesten als Pares al Carrer i al Corral (les sigles de la qual vénen a ser aquestes: LEGIREJOQUETAMOPACACO)?
La majoria de mortals, pares i professors -més professors que pares en exercici-, pensem que no ho saben ni ells. Una cosa és l'excusa europea per harmonitzar els sistemes educatius (Pla Bolonya, per exemple) i una altra la manca d'un pacte per l'Ensenyament (no entre PP i PSOE només!) i la vergonya que comporta certa pressió sobre el professorat i els centres educatius per implantar tal o qual ideari polític (Epc en anglès?), tal o qual mesura populista i, per desgràcia, sempre consistent en augmentar les hores de permanència de l'alumant, però a cost econòmic zero i sense cap augment de la qualitat de la formació de l'alumnat, ni dels mitjans, ni del prestigi professional que es mereix el dòcil -almenys el valencià!- i sofert professorat actual (Pla Èxit o Pla Fracàs?).
La quantitat, la qualitat, els pressupostos educatius, les infrastructures, la col·laboració dels pares, de les institucions públiques, dels mitjans de comunicació, de la societat en general... el que passa dins d'un aula (prefabricada o tradicional) no hauria de ser el reflex del que passa al carrer, sinó del que tots voldríem que passara al carrer(educació, sociabilització, neteja, llibertat, civisme, alegria, seguretat, cultura...). Aquesta frase en negreta, en principi, és meua, però igual és fruit d'una lectura oblidada o d'un plagi subconscient, però -modèstia a part- pense que m'ha quedat bé... (si ho llegira Don Olimpio o la madre Aurora!).
==============================================
