LA PEDAGOGIA DE L'ORATGE

Des del Neolític, és a dir, des de fa més de 10.000 anys, s'està lluitant per humanitzar el paisatge: ens protegim del fred, de la calor, de les pluges, transformem el paisatge natural en agrari i/o industrial, repoblem boscos, netegem platges i, sobre tot, construïm cases, carrers, ciutats i vials que les comuniquen. L'invent de l'Ecologia, però, ha vingut per la mala consciència dels humans donada l'evident pèrdua de biodiversitat (animal i vegetal) i de paratges verges, naturals.

De tota manera, sempre convé recordar que la Natura mata: inundacions, cops de calor, fred, terratrèmols, corriments de terres, etc. perquè sembla que els governants en general -els nostres i els de més enllà de l'entorn més pròxim- només se'n recorden de Santa Bàrbera quan trona. Cada final d'estiu, cada inici de tardor, trobem pobles inundats, clavegueres urbanes que treuen la brutícia al bellmig dels carrers, barrancs i rieres desbordades per manca de neteja, etc. I aigua, molta aigua que es perd al mar on -segons diuen alguns- ens fa tanta falta com al desert del Sàhara.

L'oratge és pedagògic -A la vora del riu no et faces el niu-, però seguim construïnt a la babalà, ara molt menys que abans, evidentment: els arquitectes més artistes i els regidors més tronats del ram urbanístic han fet darrerament projectes apuntapala per tot el territori valencià amb l'únic objectiu de fer calaix, com tantes vegades ha denunciat la Unió Europea. A banda d'acabar amb l'especulació del sòl i d'adaptar els edificis al clima (un institut de La Marina no té perquè ser igual que un de la comarca d'Els Ports, per exemple), s'ha de propiciar des dels poders públics la construcció d'edificis ecològics que s'integren al medi natural, que tinguen mecanismes per recollir l'aigua de la pluja (les clàssiques cisternes o els ancestrals aljubs), que usen energies alternatives i, més que res, prohibir els edificis "moderns" o urnes globals de vidre sense finestres a l'exterior, on s'ha de tenir l'aire condicionat engegat tot l'any, llevat dels dos mesos de l'hivern quan la calefacció és imprescindible.

L'oratge sempre és pedagògic, però la pràctica política és la típica i pròpia de l'autonomia amb el major íncrement de fracàs escolar. Per cert, a diferència dels habitatges construïts als darrers anys, als bons camps de futbol sí que s'han aplicat els ensenyaments de l'oratge: el drenatge d'El Madrigal -per exemple- va ser perfecte diumenge passat, però aquesta nit de dijous només volem que ploguen gols a la porteria del Levski de Sofia... més que una tana, ens agradaria una D.A.N.A. o depressió aïllada en nivells alts coneguda com a gota freda.
===========================================================================
* Aquest article d'opinió el podeu escoltar, amb la veu de l'autor, DIVENDRES, 18 DE SETEMBRE A LES 12.45 H. A "ONDA CERO Vila-real" (99.2 FM) en la secció LA FIRMA.
===========================================================================

EL CLIMA, L'ORATGE I EL CANVI CLIMÀTIC

Després d'un primer mes d'estiu més bé suau, durant el darrer cap de setmana de juliol ha arribat la calor (per fi?, malauradament?) i sobre gustos: colors i temperatures.
Darrerament, fins i tot els mitjans de comunicació més seriosos, ens estan donant la tabarra amb el tema del canvi climàtic, presentant-lo com a cosa feta que tenim, ja, al present. Fins i tot una presentadora del suposat informatiu de Canal 9 (sí, el programa on es parla més de festes, parcs temàtics, amèriques cups, fòrmules unes, del València Club de Futbol i del Camps de Golf -el personatge omnipresent- que d'autèntica actualitat valenciana i mundial) va afirmar un dia, des d'una platja costanera (no recorde si era Cullera, però, això sí, al sud de València cap-i-casal) que en un any la mar s'havia menjat més de 30 metres d'arena de platja degut al canvi climàtic... No seria degut a les obres realitzades al port de València? Açò també passa a la platja d'Almassora, per exemple: cada metre que es menja el port de Castelló a la mar, el recupera la natura a la platja d'Almassora (uns metres més al sud).
Naturalment, si no es substitueixen, ja, els combustibles fòssils com el carbó i el petroli que porten escalfant l'atmosfera des de finals del segle XVIII amb els inicis de la Revolució Industrial, el canvi climàtic que s'esdevé serà imparable perquè hi ha molts indicis. Ara, afirmar que el canvi climàtic ja és entre nosaltres i que cada canvi d'orate és cosa d'aquest fenomen quasi dona ganes de riure, perquè la llengua no té ós, estem en democràcia, tots tenen dret a opinar i cada dia hi ha més opinadors friquis.
L'oratge, és a dir, el temps d'un moment determinat de qualsevol dia o estació de l'any, ha sigut, és i serà variable, molt variable: sempre hi ha anys més plujosos que d'altres, estius més o menys calorosos, hiverns més o menys freds, dies de sol o de pluja... però això no té res a veure amb el clima. A la costa mediterrània tenim clima mediterrani típic i el clima és una cosa constant: encara que un estiu arribara a nevar (per dir, quasi, una barbaritat) no podríem afirmar que ha canviat el clima. Mentre tinguem hiverns curts i suaus, estius calorosos, pluges escasses i irregulars amb fenomens de gota freda als inicis de la tardor, etc., això continuarà significant que el nostre clima és el mediterrani.
Ara, si del que es tracta és d'evitar o d'allargar l'arribada d'un canvi climàtic que ens porte a les nostres terres -per exemple- un clima tropical o desèrtic o, fins i tot, polar, el que s'hauria de fer és començar a usar combustibles no fòssils i, sobre tot, popularitzar l'ús de les energies renovables i alternatives. De tota manera, els que no som de ciències ni experts en energia sí que pensem que, hui per hui, com passa amb els ferrocarrils elèctrics, els automòbils també podrien anar amb electricitat i carregar-se com els telèfons mòbils. I, sobre tot, tampoc estaria de més que els nostres polítics potenciaren el transport públic -quasi inexistent al País Valencià- amb infraestructures ferroviàries, autovies gratuïtes com a la resta de l'estat espanyol i propiciant accions concretes per afavorir el seu ús que no consistesquen, únicament, en apujar el preu del petroli i la benzina.