dilluns, 13 d’agost de 2007

PORTUGAL, AUTONOMIA IDEAL



Cada vegada en som més els que aprofitem l'estiu, o les vacances en general, per viatjar.
Personalment, sempre que puc, opte pel cotxe (turisme, mai millor dit) particular ja que et dona una llibertat que no tens amb els viatges organitzats.
A més, si un té la sort de tenir amics (i amigues) que, a més d'apassionar-se per l'art, la lectura, la cultura, la gastronomia i d'altres plaers humans en general, són especialistes en art, geografia, història, etc. i, a més, xafen terra i tenen debilitats mundanes com ara el futbol i d'altres defectes que tenim les persones vulgars i corrents (no m'agrada la paraula "normal")... la jugada (o la ruta) quasi sempre ix perfecta.
Enguany tocava Lisboa per cultivar els cinc o sis sentits: vista (us adjunte una mostra de les més de 500 fotos que hem fet, més que res per donar enveja), oïda (els fados sonen millor de tornada a casa perquè et fan enyorar Lisboa de seguida), gust (bon abaetjo, sí senyor), olfacte (ací Portugal necessita millorar) i tacte (açò ja depén de cadascu, però si parlem de relacions personals, els portuguesos -malgrat els bigots- encara tenen quelcom de britànics, com ara els horaris).
Enfi, que no vaig a contar-vos el viatge, però han estat 7 dies meravellosos durant els quals no he tingut l'ocasió, perquè tampoc he volgut (a l'hotel llogaven ordinadors portàtils amb connexió wifi), de navegar per internet, ni de contestar a l'amic Paco Montañés que, efectivament, m'ha recordat que sí que venia al Cedre, però és que són molts anys...
Per acabar, a més de Lisboa us adjunte fotos de l'itinerari per aquest ordre: Ocaña, Toledo, Trujillo, Cáceres, Mérida, Belém i Sintra (davant la casa d'Antoni de Pàdua, un sant nascut a Lisboa que el Corte Inglés -a base de felicitar-me cada 13 de juny- ha fet que també siga el meu; a banda de l'Abad, el del 17 de gener, que és l'oficial).
Viatjar és bo per curar tots els mals, fins i tot el del centralisme submís i mesetari que domina tota la península, llevat de Portugal. També hi ha qui diu que el nacionalisme es cura viatjant. En canvi, a mi em passa tot el contrari. Cada mes d'agost, quan retorne dels meus viatges peninsulars i veig les mancances que hi ha al País Valencià i, sobretot, a Vila-real (el nostre gran poble / menudeta ciutat) torne a pensar que l'autonomia ideal és la de Portugal.















1 comentari:

Albert Miret Ballester ha dit...

sí, eixa ès l'autonomia que ens cal.
L'any passat vaig tenir l'oportunitat d'estar per Lisboa i alguns poblets de la zona. A mi personalment no va ser la de Lisboa una molt bona visita.
Recorde pasar els tranvies a tota velocitat, els carrers per on vaig estar segons em contaren, no eren del milloret però bè, conste que tè zones boniques com la torre de betlem i d'altres raconets els quals espere que algù d'allà o que la conega em duga i m'encandile perdudament.
La ciutat que mès m'agradà era Coimbra, potser perqué al ser una ciutat universitária transmitia molta mès alegria.
Sobre el nacionalisme ès cert: jo tinc un sentiment mès o menys igual que el teu, igual que el de molts.
Pd: Enhorabona pel blog Toni.

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2021/22 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2021/22 (2ª volta)

Els més visitats

La meva llista de blogs

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes